Gai Claudi Marcel Major

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Claudi Marcel Major (Caius Claudius C. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat romà. Se l'identifica com a Major per evitar confusions amb el seu cosí més jove que fou cònsol el 49 aC.

Va gaudir de l'amistat de Ciceró. Encara que era pompeià tenia relacions amb Juli Cèsar perquè estava casat amb Octàvia, germana d'August i per tant neboda de Cèsar. Fou per influència de Gneu Pompeu i del seu cosí Marc Claudi Marcel VII (cònsol el 51 aC) que va poder ser cònsol el 50 aC.

En el seu període fou hostil a Cèsar, però les seves mesures foren vetades pel seu col·lega Luci Emili Paul·le i el tribú Gai Curió, que encara que anteriorment enemics de Cèsar, darrerament havien estat guanyats per aquest a la seva causa. Es diu que Cèsar va intentar subornat també a Marcel però aquest va rebutjar qualsevol intent.

L'1 de març del 50 aC Marcel va portar al senat romà una rogatio per la qual Cèsar havia de ser apartat del comandament, proposta que fou vetada per Curió; quan es podia tornar a presentar Pompeu estava malalt i més tard es van fer els comicis de càrrecs pel 49 aC i per això la qüestió va quedar posposada; si que va aconseguir que el senat decretés la retirada de dues legions de les que tenia Cèsar sota el seu comandament, amb l'excusa que es necessitaven per la guerra amb Pàrtia. Quan aquestes tropes van arribar a Itàlia foren aquarterades a Càpua sense ser enviades a cap lloc; va córrer la notícia que Cèsar avançava cap a Roma amb quatre legions i Marcel va proposar al senat que Pompeu fos nomenat immediatament al front de les forces a Itàlia, però com que la notícia no es va confirmar, el senat no va donar el consentiment. Llavors Marcel va investir a Pompeu només amb la cobertura de la seva pròpia autoritat i la de l'altre cònsol, Lèntul.

Al 49 aC, en esclatar la guerra, Marcel s'oposava a sortir d'Itàlia, i quan tots van marxar ell va restar. Per la seva relació amb Cèsar fou perdonat. El 47 aC va intercedir pel seu cosí Marc Claudi Marcel VII que vivia mig exiliat a Mitilene. En els anys següents va gaudir d'una elevada posició que li garantia el seu enllaç amb Octàvia.

Va viure fins a l'any 41 aC, ja que la seva vídua estava prenyada quan fou promesa a Marc Antoni i quan va donar a llum el 40 aC.