Gai Corneli Gal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Corneli Gal (llatí: Caius Cornelius Gallus) fou un general, poeta i orador romà, del segle I aC. Va néixer a Forum Livii (Forlì)[1] o a Forum Julii (Frejús) i probablement era fill d'un llibert de Sul·la o de Cinna. Com que va morir el 26 aC amb uns 40/43 anys, va haver de néixer després del 70 aC (entre 69 i 66 aC).

Va tenir com a mestre al epicuri Siró, junt amb Vari i a Virgili dels que fou molt amic. Va començar a compondre poesies al tomb dels 20 anys i va cridar l'atenció d'homes com Gai Asini Pol·lió.

Després de la mort de Juli Cèsar el 44 aC va abraçar el partit d'Octavi al que va seguir a Apol·lònia a l'actual Albània. El 41 aC Octavi el va nomenar triumvir pel repartiment de terres a l'Àfrica, i en aquesta època es va distingir per la protecció concedida als habitants de Mantua i també a Virgili, i va acusar a Alfè Var que en les mesures de les terres fou injust amb els habitants de Mantua.

Estava amb Octavi a la batalla d'Àccium (31 aC) i va dirigir un destacament de l'exèrcit. August el va enviar a Egipte amb l'exèrcit, perseguint a Marc Antoni. Prop de Cirene el lloctinent de Marc Antoni, Pinari Escarp es va rendir amb quatre legions. Gal va prendre possessió de l'illa de Faros i va atacar Paraetonium de la que es va apoderar amb tots els seus tresors. Tot seguit va atacar a la flota d'Antoni al port de Paraetonium i va destruir molts vaixells fins que el triumvir es va retirar i aviat es va suïcidar.

Gal i Proculeu van ajudar a August a tenir presonera a Cleòpatra però aquesta va aconseguir suïcidar-se i llavors August va declarar Egipte província romana amb regulacions especials, i va nomenar com a primer prefecte governador a Gal.

Tot seguit aquest va anar cap a la Tebaida a reprimir una revolta en què el poble es resistia al pagament de les taxes a les que estaven subjectes. Va romandre a Egipte uns quatre anys (30 a 26 aC) i va dictar diverses regulacions del govern provincial.

Finalment es va enemistar amb August al que segons diu Dió Cassi va parlar en forma ofensiva. Gal es va fer erigir nombroses estàtues a si mateix a Egipte i va fer gravar els seus èxits a les piràmides i això va despertar l'hostilitat del seu amic Valeri Llarg, que el va denunciar a l'emperador, el qual el va destituir i va nomenar al seu lloc a Petroni, i li va prohibir romandre a la província; una vegada caigut les acusacions es van succeir i les investigacions es van portar al senat. Fou condemnat a l'exili i les seves terres foren confiscades; al saber-ho es va suïcidar tirant-se sobre la seva espasa (26 aC).

Ovidi el considerava el més gran dels poetes elegíacs romans i se sap que va escriure una col·lecció de poesies elegíaques en quatre llibres, però no es conserven. Durant un temps es va pensar que eren seves sis elegies que avui s'atribueixen al poeta elegíac del segle VI Maximià Etrusc: això fa que en algunes edicions d'aquests poemes consti com a autor Corneli Gal. A l’Antologia llatina hi ha quatre epigrames atribuïts a Gal, però cap d'ells li correspon. A l’Antologia grega hi ha dos epigrames però són dubtosos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Cornelio Gallo grande oratore ed insigne poeta fu forlivese: ed, oltrecché esso stesso pare lo affermi, dicendo essere delle vicinanze de' monti di Toscana, Eusebio De Temporibus lo dimostra chiaro; siccome P. Crinito Lib. 3 Cap. 42. de' Poeti, l'Eremitano nelle Cronache del mondo, Vincenzo Belvacense, Gio. R. Testore, il Biondo, il Mancinelli nel Comentario di Virgilio, il Leandro, l'Astolfi nell'Aggiunta a Laerzio, Ambrogio Calepino, Fanusio Campani, ed universalmente tutti gli altri scrittori". P. Bonoli, Storia di Forlì, Bordandini, Forlì 1826, vol. I, p. 46.