Gai Flamini (cònsol 187 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Flamini (llatí: Caius Flaminius) fou fill del cònsol Gai Flamini mort al Llac Trasimè.

Fou un magistrat romà que fou qüestor de Publi Corneli Escipió Africà el vell a Hispània el 210 aC. El 196 aC fou edil curul i va distribuir entre el poble molt de gra a bon preu que li havien donat el sicilians dels seus excedents em agraïment al bon govern del seu pare a l'illa i d'ell mateix.

El 193 aC fou pretor i se li va donar la província d'Hispània Citerior amb autorització per portar veterans a Hispània i reclutar allí legionaris. Va anar a Sicília a reclutar tropes i a la tornada fou empès per una tempesta a la costa d'Àfrica, però va arribar a Hispània on va fer la guerra amb èxit pels romans; va assetjar i conquerir la ciutat de Litabrum i va fer presoner al cap Corribilo.

El 187 aC va exercir com a cònsol junt amb Marc Emili Lèpid, al rival del qual, Marc Fulvi, Flamini li havia donat suport. El senat va assignar el país lígur com a província dels dos cònsols i Lèpid es va molestar, ja que la volia sencera per ell mateix, com a successor de Marc Fulvi, que l'havia administrat els dos darrers anys. Finalment però els dos cònsols van anar a la seva província i van combatre als lígurs. Flamini va derrotar els triniats i els va desarmar, i després va atacar als apuans, una altra tribu lígur que havia envaït territoris de Pisa i Bonònia, que també foren sotmesos; per no tenir les tropes desocupades va començar la construcció d'una via romana entre Bonònia i Ariminum i el seu col·lega un altre entre Placentia i Ariminum que s'havien d'ajuntar a la via Flamínia.

El darrer càrrec que se li coneix és el de triumvir de la colònia d'Aquileia.