Gai Juli Solí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Juli Solí (Gaius Julius Solinus) fou un gramàtic i compilador llatí, probablement de mitjans del segle IV, tot i que Theodor Mommsen, que n'edità les seves obres, el situà en la primera meitat del segle III.

Fou l'autor d'un tractat geogràfic dividit en 57 capítols amb breus ressenyes del món antic conegut i una descripció de curiositats en un àmbit corogràfic amb notícies històriques, orígens, costums, ritus religiosos, condicions socials, història natural i altres circumstàncies, i un detall de les produccions de cada regió animals, vegetals i minerals, anomenat De mirabilibus mundi ('Les meravelles del món'), que circulà tant amb el títol de Collectanea rerum memorabilium[1][2] ('Col·lecció de curiositats'), com de Polyhistor; essent aquest darrer títol el promogut per l'autor. La major part està extreta de la Naturalis Historiae de Plini el Vell i de la "Geografia" de Pomponi Mela. Segons ell mateix diu, la seva obra fou seleccionada de les millors fonts, però no diu quines.

El Polyhistor s'imprimí el 1473 a Venècia, per Nicolaum Ienson, sota el títol de De situ et memorabilibus orbis capitula,[3] títol que apareix, en terres catalanes, a la biblioteca de l'humanista Pere Miquel Carbonell.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Vegeu-ne un manuscrit, del segle IX, a la "St. Gallen, Stiftsbibliothek" (consulteu el codi "Cod. Sang. 187" en el catàleg de e-codices, on està disponible en línia una reproducció facsímil)
  2. Malgrat que la seva denominació comú és la de "Collectanea rerum memorabilium", com s'ha indicat, alguna edició el cita com a "Collectanea rerum mirabilium"
  3. Vegeu el catàleg de les Smithsonian Institution Libraries

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]