Gai Lutaci Catul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Lutaci Catul (llatí: Caius Lutatius C. F. C. N. Catulus) fou cònsol el 242 aC junt amb Aule Postumi Albí. Fou probablement el pare del cònsol Gai Lutaci Catul el Jove.

Va assolir el comandament d'una flota junt amb el pretor Quint Valeri Faltó i es va dirigir a Sicília (estiu) on va ocupar el port de Drepanum i va assetjar la ciutat; en la lluita fou ferit.

Una flota va sortir de Cartago en socors de la ciutat sota comandament de Hannó. Catul li va sortir a l'encontre. Els cartaginesos van arribar a l'illa d'Aegusa (al costat de Lilibea) el 10 de març del 241 aC i allí es van trobar amb els romans. Les naus cartagineses no podien maniobrar en la seva posició i foren derrotades en la batalla de les Àgates, i Roma va establir la superioritat naval al mediterrani occidental.[1]

Catul que volia fer la pau abans d'acabar el seu mandat, es va dirigir a Amílcar Barca, el comandant cartaginès a terra, i aviat es va concloure un acord, amb la condició que els cartaginesos evacuarien Sicília i no ferien la guerra a Hieró II de Siracusa o als seus aliats, retornarien els presoners romans i pagarien 2.200 talents eubònics en 20 anys com a compensació de guerra.

El senat romà no va aprovar l'acord i va enviar una comissió que finalment va decidir doblar la quantitat de compensació i reduir el pagament a la meitat del termini, i els cartaginesos havien d'evacuar també les altres illes entre Itàlia i Sicília.

Al seu retorn Catul va demanar els honors del triomf que es va celebrar el 4 d’octubre del 241. Faltó es va oposar al triomf perquè Catul estava ferit i va tindre una part menor en la batalla final, però no fou escoltat.


Referències[modifica | modifica el codi]