Gai Mari Victorí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Mari Victorí (Caius Marius Victorinus) de malnom Afer pel seu país de naixement (Àfrica) fou un gramàtic i retòric romà.

Va ensenyar retòrica a Roma a la meitat del segle IV i va obtenir tanta reputació que se li va erigir una estàtua al fòrum de Trajà. Ja era vell quan va estudiar les escriptures i va esdevenir teòleg cristià; quant Julià l'Apòstata va prohibir difondre instruccions de cristianisme, va tancar la seva escola abans de renunciar a la fe. Considerat un filòsof neoplatònic, va conservar aquesta filosofia en esdevenir cristià. La història de la seva conversió l'explica el bisbe Simplicià de Milà.

Se li atribueixen els següents títols:

  • I. Commentarius s. Expositio in Ciceronis libros de Inventione.
  • II. Ars Grammatica de Orthographia et Ratione Metrorum,
  • III. De Trinitate contra Arium Libri IV
  • IV. De recipiendo
  • V. Hymni tres de Trinitate
  • VI. De Generatione Verbi Divini s. Confutatorium Candidi Ariani ad eumdem
  • VII. Ad Justinum Manichaeum contra duo Principia Manichaeorum et de vera Carne Christi
  • VIII. De Verbis Scripturae
  • IX. Commentarius in Epistolam Pauli ad Galatas
  • X. Commentarius in Epistolam Pauli ad Philippenses
  • XI. Commentarius in Epistolam Pauli ad Ephesios
  • XII. De Physicis
  • XIII. De Fratribus VII. Maccabaeis interfectis ab Antiocho Epiphane
  • La nit i el matí són un dia (tractat, autoria dubtosa)

De Definitionibus atribuïda a Boeci, podria ser seva