Gai Rabiri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Rabiri (Caius Rabirius) fou un senador romà, partidari del tribú Apuleu Saturní i un dels que va participar en el setge del Capitolí quan Saturní fou declarat fora de la llei (100 aC).

En endavant va viure retirat i ja era molt gran quan el 63 aC fou acusat pel tribú Tit Labiè, instigat per Juli Cèsar, d'haver matat al tribu; l'acusació no fou per majestas sinó per perduellio on els acusats eren jutjats pels duumviri perduellonis nomenats antigament pels comicis centuriats, però que darrerament eren nomenats pels pretors, que en aquest cas eren Juli Cèsar i el seu parent Luci Cèsar.

Llògicament Rabiri fou condemnat a mort però va apel·lar al poble als comicis centuriats. El cas va despertar gran interès, més pel desafiament al senat romà que per la vida de Rabiri; l'aristocràcia volia salvar a Rabiri i els populars el volien executar. Ciceró i Hortensi van defensar a Rabiri però els populars van saber moure les passions de les masses amb un bust de Saturní i una crida a la revenja. Ciceró va al·legar que encara que Rabiri havia agafat les armes contra Saturní, la mort l'havia causat l'esclau de nom Sceva, i que el mateix Gai Mari havia hagut de prendre part en la lluita al costat del senat; tot fou en debades.

Quan la votació estava a punt el pretor Quint Cecili Metel Celer va treure la bandera militar que estava hissada al Janícul, cosa que antigament significava que un perill amenaçava a Roma i que encara que s'havia mantingut com a tradició ja no significava res. Això supossava però la dissolució dels comicis i així Rabiri es va lliurar. Juli Cèsar, considerant que ja havia donat una llisó al senat, ja no va provar altra vegada de portar-lo a judici.

Rabiri no tenia fills i va adoptar el de la seva germana, que fou conegut com a Gai Rabiri Pòstum