Gai Servili Gemin
| Nom original | (la) C. Servilius C.f.P.n. Geminus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 240 aC antiga Roma |
| Mort | 180 aC (59/60 anys) valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 203 aC – 203 aC Juntament amb: Gneu Servili Cepió | |
| Edil romà | |
| Pretor | |
| Mestre de cavalleria | |
| Governador romà | |
| Dictador romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Pares | Gai Servili (triumvir) i valor desconegut |
| Germans | Marc Servili Pàlex Gemin |
Gai Servili Gemin (en llatí: Gaius Servilius C. f. P. n. Geminus) va ser un magistrat romà, fill del triumvir Gai Servili. Titus Livi l'anomena Gai Servili Gemin, però als Fasti Capitolini apareix només com C. Servilius C. F. P. N.
Se'l menciona l'any 212 aC, quan va ser enviat a Etrúria per comprar gra per les tropes de la guarnició romana de Tàrent, llavors assetjada per Anníbal. Va aconseguir penetrar a la ciutat assetjada i entregar els subministraments. El 210 aC va ser escollit pontífex al lloc de Tit Otacili Cras. El 209 aC va ser edil plebeu; i el 208 aC edil curul. Mentre exercia aquest darrer càrrec va ser cridat a servir com a magister equitum del dictador Tit Manli Torquat.
El 206 aC va ser pretor i va obtenir Sicília com a província. El 203 aC era cònsol amb Gneu Servili Cepió. Va obtenir Etrúria com a província i d'allí va marxar a la Gàl·lia Cisalpina on casualment va alliberar al seu pare de la captivitat que durava ja 15 anys. Com que no podia ser tribú, ni edil plebeu mentre el pare (que ja havia estat assegut a cadira curul) era viu, es va presentar una rogatio per alliberar-lo de les conseqüències (ne C. Servilio fraudi esset) puix que no sabia que el pare era viu.
El 202 aC va ser nomenat dictador pel cònsol Marc Servili Pàlex Gemin per celebrar els comicis, i va ser la darrera persona que va exercir aquest càrrec fins a Sul·la.
El 201 aC era un dels decemvirs encarregats del repartiment de terres entre els veterans que havien lluitat a Àfrica amb Publi Corneli Escipió Africà Major.
El 183 aC va ser escollit pontífex màxim al lloc de Publi Licini Cras. Va morir l'any 180 aC.
Bibliografia[modifica]
Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 793b (v. 3).
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
509 aC: C. Papirius 460 aC: Q. Furius 431 aC: A. Cornelius Cossus 420 aC: M. Folius 397 aC: Sp. Minucius Augurinus 390 aC: M. Fabius Vibulanus 390 aC: M. Fabius Ambustus 332 aC: P. Cornelius Calussa 304 aC: P. Cornelius Scipio Barbatus 254 aC: Tib. Coruncanius 243 aC: L. Caecilius Metellus 221 aC: L. Cornelius Lentulus Caudinus 213 aC: M. Cornelius Cethegus 212 aC: P. Licinius Crassus Dives 183 aC: C. Servilius 180 aC: M. Aemilius Lepidus 150 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Corculum 141 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Serapio 132 aC: P. Licinius Crassus Dives Mucianus 130 aC: P. Mucius Scaevola 114 aC: L. Caecilius Metellus Delmaticus 103 aC: Cn. Domitius Ahenobarbus 89 aC: Q. Mucius Scaevola 81 aC: Q. Caecilius Metellus Pius 63 aC: C. Iulius Caesar 57 aC: C. Scribonius Curio 44 aC: M. Aemilius Lepidus 12 aC: Imperator Caesar Augustus |