Gai Valeri Catul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gai Valeri Catul.

Gai Valeri Catul (Gaius Valerius Catullus en llatí) fou un poeta romà del segle I aC. La seva obra ha estat estudiada àmpliament i segueix influenciant la poesia i altres formes artístiques.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Les dates de naixement i de la mort de Catul són incertes. Segons sant Gerolamo, va néixer l'any 87 aC, va morir a l'edat de 30 anys, és a dir, cap als anys 57 aC o 58 aC. Va néixer probablement a Verona en el si d'una família influent i rica (Suetoni en la seva obra De vita Caesarum liber I [1] narra com el pare de Catul va acollir a casa seva al mateix Cèsar durant el proconsolat de la Gàl·lia:

« Valerium Catullum, a quo sibi uersiculis de Mamurra perpetua stigmata imposita non dissimulauerat, satis facientem eadem die adhibuit cenae hospitioque patris eius, sicut consuerat, uti perseuerauit. »

A l'edat de 20 anys va anar a Roma per complementar l'educació literària que va rebre a Verona. Aviat s'integrà a la vida elegant de la ciutat i en els seus cercles literaris. Va arribar a considerar Roma com casa seva: [2]

« quod Romae uiuimus: illa domus, illa mihi sedes, illic mea carpitur aetas.

perquè vivim a Roma: es la meva casa, hi vius perquè jo hi visc, allà hi passo els millors anys de la meva vida).

»

A Roma hi trobà l'estímul per madurar literàriament i per desenvolupar el seu enginy i la seva sensibilitat poètica. Va tenir l'estima i el suport de personatges il·lustres, polítics i literaris, com el prètor Memmio, l'orador Quint Hortensi Hortal i l'historiador Corneli Nepot, a qui dedicà el lepidus libellus [3]

Malgrat no haver participat en la vida política romana, Catul no va romandre indiferent ni als agitats i violents esdeveniments d'aquells anys i ni als seus protagonistes (Cèsar, Pompeu, Ciceró, etc.) a qui sovint denuncià en els epigrames els seus vicis i la seva vida privada.

L'amor per Lèsbia[modifica | modifica el codi]

Probablement el nom literari de Lèsbia es correspon en la realitat a Clàudia Clòdia, germana del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre i dona de Quint Cecili Metel Celer el qual, quan era governador de la Gàl·lia Cisalpina l'any 62 aC, s'hostatjà a casa de Catul; potser en aquesta circumstància va conèixer Clòdia. Distingida, fascinant, Clòdia és presentada per Ciceró [4] com a un model de perfídia, relaxació moral i corrupció.

Catul es lliurà apassionadament a l'amor de Lèsbia, alternà la il·lusió, la joia i la reconciliació amb la desesperació, la desil·lusió i la ruptura. Encara que Lesbia no era tan corrupta com ens la descriu Ciceró, que ho fa d'una manera no imparcial, tanmateix era una dona que s'allunyava del model convencional de la matrona romana.

Viatge a Bitínia[modifica | modifica el codi]

Potser per alliberar-se del seu turment amorós o per fugir del dispendiós ritme de la vida a Roma; Catul prengué part el 57 aC i el 56 aC en una expedició a la Bitínia (Àsia menor) sota el comandament del pretor Gai Memmi Gemel; no li comportà cap avantatge, tret de la commoció d'haver visitat la tomba del germà mort a la Troade.[5] Quan va tornar a Roma, va reiniciar breument la seva relació amorosa, però va caure en una depressió que el dugué a la ruptura definitiva amb Lèsbia. La seva infelicitat probablement li afectà la salut i el dugué a la mort.[6]

Obres[modifica | modifica el codi]

L'obra que es conserva de Catul aplega 116 poemes, molt variats pel que fa als temes, la mètrica i l'extensió. La poesia eròtica està dedicada gairebé en la seva totalitat a Lèsbia, però també hi ha poemes dedicats a amants masculins. La següent sèrie més nombrosa són els poemes satírics, contra els seus enemics del món de les lletres, la política o la rivalitat amorosa. Les elegies cultes són el darrer grup, amb moltes referències mitològiques.

Catul va escriure poemes innovadors des del punt de vista de la mètrica. Per la composició del grup de poemes eròtics i mitològics s'inspirà en la mètrica de la poesia lírica grega (Safo, Arquíloc, etc.) i pel grup de poesia satírica usà el dístic elegíac, que és l'estrofa usada als epigrames.

Catul va ser reconegut pels seus contemporanis i per escriptors de les generacions següents (Horaci, Marcial). La seva obra és possiblement la que millor s'adapta als esquemes contemporanis per això no ha deixat de ser admirat i imitat en tot moment.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Suetoni De vita Caesarum I" capítol 73
  2. [enllaç sense format] http://www.thelatinlibrary.com/catullus.shtml#29
  3. [enllaç sense format] http://www.thelatinlibrary.com/catullus.shtml#1
  4. Pro Caelio
  5. [enllaç sense format] http://www.thelatinlibrary.com/catullus.shtml#101
  6. [enllaç sense format] http://www.thelatinlibrary.com/catullus.shtml#76