Gai Vel·lei Patercle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Vel·lei Patercle (Caius Velleius Paterculus) (Campània 19 aC-30 dC) fou un historiador romà contemporani d'August i Tiberi. El seu nom de família s'esmenta també com Vellaeus (català Vel·leu) per Tàcit.

Entorn familiar[modifica | modifica el codi]

Era nascut a la Campània, procedent d'una família dirigent. Vel·lei descendia de Deci Magi, el líder del partit romà de Càpua a la Segona Guerra Púnica; de Minaci Magi, qui va servir a Roma durant la guerra social, va obtenir la ciutadania en recompensa i va tenir dos fills que foren pretors. El seu avi es va suïcidar a Nàpols el 40 aC. El seu pare va tenir un alt comandament a l'exèrcit, en el qual Vel·lei Patercle li va succeir.[1]

Carrera militar[modifica | modifica el codi]

Va començar la seva carrera militar al servei de Gneu Pompeu Magne i de Brut.[2]

Més endavant va acompanyar Gai Cèsar en la seva expedició a l'Orient i va estar present a l'entrevista amb el rei part l'any 2.[3] En aquests anys fou tribú dels soldats i tribú de camp. L'any 4 va servir amb Tiberi a Germània succeint al seu pare com a praefectus equitum.[4] Durant vuit anys va servir amb Tiberi com a prefecte o llegat en diverses campanyes a Germània, Pannònia i Dalmàcia. L'any 6 fou elegit qüestor, càrrec que va exercir l'any 7. Va tornar a Roma amb Tiberi l'any 12.[5]

Retorn a Roma[modifica | modifica el codi]

L'any 14 fou descartat per August per a ser pretor però la mort d'aquest emperador va deixar obsolet el veto i Tiberi el va fer elegir amb el seu germà Magi Macer.[6]

A Vel·lei se l'ha acusat d'elogiar excessivament a l'emperador Tiberi (imatge).

Henry Dodwell (1641-1711) opina que Vel·lei podia haver estat involucrat en la caiguda de Sejà[7] o que potser prudentment es va limitar a portar una vida retirada com a historiador i escriptor. Va morir l'any 31 aC. El seu nom apareix en una inscripció africana.[8]

Historiador[modifica | modifica el codi]

Va escriure una història de Roma dirigida a Marc Vinici que llavors era cònsol. L'obra, en dos llibres, porta el títol de C. Velleii Paterculi Historiae Romane ad At Vinicium Cos. Libri II, i fou probablement escrita l'any 30. Amb pretensions de ser una història universal, tracta principalment els temes que afecten a Roma. S'inicia amb la destrucció de Troia i acaba l'any 30. Només inclou una sèrie de fets, deixant de banda molts altres que jutja menys interessants. És poc imparcial quan parla de Tiberi al què elogia excessivament.[9] Les seves fonts son Cató, Tit Livi i l'autobiografia d'August.

El capítol I de la seva història de Roma comença amb la destrucció de Troia, fent una reflexió sobre Orestes. En aquesta ceràmica, representació d'Orestes.

Al segle XX s'ha revaloritzat la seva obra, ja que molts autors opinen que les seves adulacions per Tiberi podrien no ser degudes a un servilisme sinó a una adulació sincera després d'haver estat junts durant molts anys servint a l'exèrcit.[10]A més, a favor seu cal dir que la seva redacció no és gens monòtona, sinó que va acompanyada d'anècdotes i de reflexions morals. Els retrats que fa d'homes cèlebres són remarcables. Les narracions històriques estan complementades amb anotacions de geografia política, així com l'enumeració de la data de fundació des de les colònies romanes i el llistat de les províncies. És l'únic historiador llatí que no es va descuidar de fer un apartat per a parlar de la literatura grega i llatina. El llibre conté també informació biogràfica sobre el propi autor.

El llibre va estar perdut durant anys fins que el 1515 l'humanista Beatus Rhenanus el va trobar en una abadia de Murbach (França) i en va fer una reedició. El seu amanuense, Albert Burer, va afegir al final de la còpia un apèndix de correccions històriques que en va deduir amb la comparació amb el Còdex Murbacensis, avui dia desaparegut.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Priscià de Cesarea. " Institutionum grammaticalium", VI, p. 63. 
  2. Velleius Paterculus. Llibre II, p. 76. 
  3. Velleius Paterculus. Llibre II, p. 101. 
  4. Velleius Paterculus. Llibre II, p. 104. 
  5. Velleius Paterculus. Llibre II, p. 121. 
  6. Velleius Paterculus. Llibre II, p. 124. 
  7. Henry Dodwell. "Annales Velleiani, Quintilianei, Statiani seu vitae P.Velleii Paterculi, M.Fabii Quintilianus P. Papinii Statii (obiterque Juvenalis) pro temporum ordine, dispositae". ed.Theatro Sheldoniano,Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, 1698. 
  8. Catàleg CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum,CIL,10311
  9. E.Paratore. "Storia della letteratura latina". Florència: ed. Sansoni, 1967, p. 540. 
  10. Albino Garzetti. " L'impero da Tiberio agli Antonini, Storia di Roma", Vol. VI. Roma: Edizioni di Storia e Letteratura, 1974, p. 10. 
  11. E.Paratore. "Storia della letteratura latina". Florència: ed. Sansoni, 1967, p. 543. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Velleius Paterculus: The Caesarian and Augustan Narrative, Cambridge University Press, 2004, ISBN 0521607027.
  • Eugen Cizek: " Les problèmes du principat et l'élection des magistrats chez Velleius Paterculus ", Revue de philologie de littérature et d'histoire anciennes, París, 2001, pàg. 23-36
  • Isabelle Cogitore:" Les portraits chez Velléius Paterculus ", Revue d'études latines, Brussel·les, ed.Latomus, 2003, p. 51-72
  • Joseph Hellegouarc'h: " La figure de Tibère chez Tacite et Velleius Paterculus ", Mélanges P. WUILLEUMIER, París, 1980, pàg. 167-183