Gaietà de Thiene

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Gaietà

Estàtua a la façana de San Cayetano de Madrid, s. XVIII
religiós i fundador
Nom secular Gaetano dei Conti di Tiene, Gaetano da Thiene
Naixement octubre de 1480
Vicenza (Itàlia)
Defunció 7 d'agost de 1547
Nàpols (Itàlia)
Enterrament San Paolo Maggiore (Nàpols)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 8 d'octubre de 1629, Roma per Urbà VIII
Canonització 12 d'abril de 1671, Roma per Climent X
Lloc de pelegrinatge San Paolo Maggiore (Nàpols); Theatinenkirche (Munic)
Festivitat 7 d'agost
Fets destacables Fundador de l'Orde dels Teatins; Pare de providència
Orde teatins
Iconografia Robes de sacerdot; amb la Mare de Déu que se li apareix; amb el Nen Jesús als braços
Patronatge Aturats, persones que busquen feina; animals domèstics (a Baviera)

Gaetano di Thiene (Vicenza, Vèneto, octubre de 1480 - Nàpols, Campània, 7 d'agost de 1547) fou un prevere italià, fundador, amb el papa Pau IV, de l'Orde de Clergues Regulars o Teatins. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Gaietà era el tercer fill del comte Gasparo Thiene, de la rica família de Vicenza dels comtes de Thiene, i de la comtessa Maria da Porto, del Tercer Orde de Sant Domènec. No hi ha certesa sobre la dats de naixement. El nom se li va posar en record d'un oncle seu, canonge i professor a la Universitat de Pàdua, que havia nascut a Gaeta --d'aquí "gaetano".

En 1504 es doctorà a Pàdua en dret civil i canònic (In utroque iure) i va ser cridat a Roma com a secretari particular del papa Juli II el 1506. Li fou conferit el títol de Protonotari apostòlic supranumerari (amb la funció de preparar els actes més importants de la Cúria Romana).

Va ser ordenat sacerdot el 30 de setembre de 1516 i digué la seva primera missa el 6 de gener de 1517 a la Basílica de Santa Maria la Major de Roma. Va començar a prestar servei a l'hospital de San Giacomo degli Incurabili (Sant Jaume dels Incurables) i entrà a la Companyia de l'Oratori de l'Amor Diví, associació de laics i sacerdots nascuda a l'inici del segle XVI.

Entre 1520 i 1523 anà a Venècia, on va fundar l'Hospital dels Incurables de la Giudecca. Tornat a Roma, va obtenir de Climent VIII el permís per a fundar, juntament amb el bisbe de Chieti Gian Pietro Carafa (futur Pau IV), un orde de clergues regulars (anomenats Teatins pel nom llatí de Chieti), amb l'objectiu de restaurar al si del clergat la regla primitiva de vida apostòlica. Els estatuts de l'orde van ser aprovats per Climent VII el 14 de setembre de 1524.

Per difonder l'orde va viatjar a Venècia i Nàpols, on morí. A Nàpols, per tal de protegir els pobres dels usurers, va promoure una nova institució, el Monte di Pietà (Mont de Pietat), el 1539, que esdevindrà amb el temps el Banc de Nàpols.

Va morir el 7 d'agost de 1547 i va ser sebollit a la Basílica de Sant Pau la Major (San Paolo Maggiore) de Nàpols.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fou beatificat per Urbà VIII el 8 d'octubre de 1629 i canonitzat el 12 d'abril de 1671 per Climent X, en una cerimònia conjunta con van ser canonitzats els sants: Rosa de Lima, Lluís Bertran, Francesc de Borja i Felip Benizi. La seva festivitat és l'aniversari de la seva mort, el 7 d'agost.

A més dels teatins, també és titular d'altres congregacions fundades als segles XIX i XX: les Pobres Filles de Sant Gaietà, les Germanes de la Providència de Sant Gaietà de Thiene i la Pia Societat de Sant Gaietà.

Iconografia[modifica | modifica el codi]

Habitualment és representat amb l'hàbit talar, agenollat davant la Mare de Déu que li lliura el Nen Jesús. L'escena es basa en un episodi narrat pel mateix sant en una carta, on diu que quan va celebrar la seva primera missa, se li aparegué la Mare de Déu i li va desar als braços el nen.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaietà de Thiene Modifica l'enllaç a Wikidata