Gal·liformes
Galliformes  | |
|---|---|
 gall dindi ocel·lat | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes Temminck, 1820 |
| Famílies | |
Els gal·liformes (Galliformes) són un ordre d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges). N'hi ha 289 espècies.
Morfologia[modifica]
Són ocells mitjans o grans, de cos massís i coll curt.[1]
Com la majoria d'aus tenen quatre dits, tres apuntant en endavant i l'altre endarrere, però aquest se sol situar en posició elevada i sovint és reduït.[1] Les potes són robustes,[1] amb els dits preparats per entrecavar a terra i per poder córrer. El bec és fort[1] i curt.
Les ales són curtes i amples.[1] Són ocells més aviat malaptes per al vol i sembla que facin molts esforços per iniciar-lo, tot i que alguns poden volar a grans distàncies.
Alimentació[modifica]
Així com els joves s'alimenten d'invertebrats, quan es fan grans van modificant la dieta fins a prendre-la, bàsicament, vegetal.[1]
Taxonomia[modifica]
Els gal·liformes són un ordre germà dels anseriformes. Històricament han estat incloses dins aquest ordre, grups d'ocells de difícil classificació com ara els turnícids (Turnicidae), mesitornítids (Mesitornithidae) i l'hoatzin (Opisthocomus hoazin) [1] que actualment reben diferents tractaments. Diversos autors han fet diverses propostes de relació entre els diferents grups.[2][3] si bé encara l'acord no és complet. A la classificació de l'IOC, es considera que l'ordre està format per 5 famílies amb 308 espècies:[4]
- Família dels megapòdids (Megapodiidae), amb 7 gèneres i 21 espècies.
- Família dels cràcids (Cracidae), amb 11 gèneres i 57 espècies.
- Família dels numídids (Numididae), amb 4 gèneres i 8 espècies.
- Família dels odontofòrids (Odontophoridae), amb 10 gèneres i 34 espècies.
- Família dels fasiànids (Phasianidae), amb 54 gèneres i 188 espècies.
Espècies presents als Països Catalans[modifica]
Les que es troben als Països Catalans són sis espècies salvatges que pertanyen a dues famílies: els tetraònids (la perdiu blanca i el gall fer) i els fasiànids (el faisà, la perdiu xerra, la perdiu roja i la guatlla),[5][6] a més de les espècies domèstiques com la gallina i el gall dindi.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 5. Pamplona: Salvat, 1970, p. 80-81.
- ↑ Crowe, Timothy M; Bowie, Rauri CK; Bloomer, Paulette; Mandiwana, Tshifhiwa G; Hedderson, Terry AJ; Randi, Ettore; Pereira, Sergio L; Wakeling, Julia «Phylogenetics, biogeography and classification of, and character evolution in, gamebirds (Aves: Galliformes): effects of character exclusion, data partitioning and missing data» (en anglès). Cladistics, 22, 6, 06, pàg. 495-532.
- ↑ Hackett, Shannon J; Kimball, Rebecca T; Reddy, Sushma; Bowie, Rauri CK; Braun, Edward L; Braun, Michael J; Chojnowski, Jena L; Cox , W Andrew; Han, Kin-Lan; Harshman, John; Huddleston, Christopher J; Marks, Ben D; Miglia, Kathleen J; Moore, William S; Sheldon, Frederick H; Steadman, David W; Witt, Christopher C; Yuri, Tamaki «A Phylogenomic Study of Birds Reveals Their Evolutionary History» (en anglès). Science, 320, 5884, 27, pàg. 1763-1768. DOI: 10.1126/science.11577.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Pheasants, partridges, francolins» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.1.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 39-40. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 40-43. ISBN 978-84-96553-54-5.
Enllaços externs[modifica]
- L'ordre dels gal·liformes a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Informació sobre les famílies i espècies d'aquest ordre d'ocells (francès) i (anglès)
