Galícia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Galicia».
No s'ha de confondre amb Galítsia.
Galiza/Galicia
Bandera de Galícia Escut de Galícia
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Galícia
Dades indicadores:
Estat
• NUTS
Espanya
ES11 (regió nord)
Capital Santiago de Compostel·la
Gentilici gallec, gallega
Superfície
 • Total
 • % Espanya
Posició núm. 7
29574 km²
5,8%
Població 
  • Total (2006)
  • % Espanya
  • Densitat
Posició núm. 5
2.767.524 hab.
6,28%
93,57 hab/km²
Coordenades 43° N, 08° O / 43°N,8°O / 43; -8Coord.: 43° N, 08° O / 43°N,8°O / 43; -8

Estatut d'Autonomia
 
1981
Diada nacional 25 de juliol
Organització
Org. territorial
Forma de govern
• President autonòmic:

Representació
• Corts Generals
•  •  Congrés
•  •  Senat

Províncies i comarques
Xunta (parlamentarista)
Alberto Núñez Feijóo PP

 
 
25 diputats
19 senadors
ISO 3166-2 GA
Himne Os Pinos
Web

Galícia (en gallec Galicia o Galiza; en castellà Galicia) és un país[1] de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, i situat al nord-oest de la península Ibèrica. Geogràficament, limita al nord amb el mar Cantàbric, al sud amb Portugal, a l'oest amb l'oceà Atlàntic i a l'est amb Astúries i Castella i Lleó. L'himne de Galícia es referix a Galícia com a nació de Breogán; l'Estatut d'autonomia, en l'article primer, tanmateix, reconeix la identitat nacional de Galícia com a nacionalitat.

A Galícia pertanyen l'arxipèlag de les illes Cíes (format per l'illa del Far, illa de Monteagudo i l'illa de San Martiño), l'arxipèlag d'Ons (format per l'illa d'Ons i la d'Onza), l'arxipèlag de Sálvora (format per les illes de Sálvora, Vionta i Sagres), així com altres illes com Cortegada, Arousa, les Sisargas, o Malveiras; la major part de les quals pertanyen al Parc nacional de les Illes Atlàntiques.

El punt més occidental és el Cap Touriñán.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Els noms "Galiza" i "Galicia" deriven de la paraula llatina Gallaecia (o Callaecia), que significava literalment "terra dels galaics" (Gal·lècia). Els galaics (en llatí: Gallaeci, en grec: Καλλαϊκοί) van ser el poble més nombrós del nord-oest de la península Ibèrica i abans de la seva integració en l'Imperi Romà al segle I aC. Aquest nom denominarà tot un grup ètnic de llengua celta i culturalment homogeni, situat entre el mar Cantàbric i el riu Duero.[2]

El terme Galiza és un topònim històric usat en l'edat mitjana en gallec. Això no obstant, va caure en desús en favor de Galicia (el qual s'ha mantingut com a topònim oficial i habitual tant en gallec com en castellà, tal com recull l'Estatut d'autonomia de Galícia), fins que en el segle XX va ser recuperat pel nacionalisme gallec (Galiza és el topònim usat habitualment pel Bloque Nacionalista Galego i l'únic que apareix en la seua proposta de reforma de l'Estatut). Galiza és també el topònim únic per a Galícia per als reintegracionistes.

Després de l'aprovació per part de la Real Academia Galega de la normativa de la concòrdia el 2003, Galiza va ser acceptat també com un topònim en gallec. Hi ha diverses opinions respecte a si Galiza és també un topònim oficial. D'una banda, el text de la reforma normativa estableix una distinció entre ambdós topònims, al·ludint únicament com a oficial a Galícia («Es manté Galícia com a veu legítima gallega, denominació oficial del país i forma majoritària en l'expressió oral i escrita moderna. Galiza es considera també una forma legítimament gallega, àmpliament documentada en l'època medieval, que va ser recuperada en el gallec contemporani»). A més, no hi ha hagut cap reforma o llei que haja fet de Galiza un topònim també oficial (la Constitució espanyola) determina, en l'article 147, que "Els Estatuts d'autonomia hauran de contenir [...] la denominació de la Comunitat que millor corresponga a la seua identitat històrica"; l'estatut d'autonomia gallec no ha sigut reformat). D'altra banda, també pot ser argumentat que, atès que la Llei de Normalització Lingüística gallega estableix que els topònims oficials seran els topònims en gallec, tal llei o reforma no és necessària en absolut, ja que en haver sigut reconegut Galiza com un topònim en gallec, és ja de fet un topònim oficial, al mateix nivell que Galícia.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Galícia
Castro de Santa Trega, a A Guarda (Pontevedra).

La cultura megalítica va ser la primera gran cultura identificada, caracteritzada per la seva capacitat constructora i arquitectònica. La cultura megalítica va deixar enormes monuments de pedra de caràcter funerari: dólmens. Va tenir el màxim esplendor al tercer mil·lenni aC

Entre el 1900 i el 1500 aC arriba la metal·lúrgia, especialment el bronze i el coure, apareixen les eines e les armes de metal. També són d'aquesta època els anomenats "petròglifs" (gravats rupestres en pedres a l'aire lliure). Les comunitats ja dominaven l'agricultura i els fruits els dipositaven en ceràmica i ja es comercialitzava amb altres països atlàntics.

Durant el primer mil·lenni la cultura megalítica anirà evolucionant cap a una cultura més autòctona del nord-oest de la península Ibèrica: la cultura castrexa. Contribuirà a la formació d'aquesta cultura el comerç amb altres pobles de l'oceà Atlàntic i del Mediterrani. La característica més peculiar d'aquesta cultura són els assentaments anomenats castros, els quals són poblacions murallades, on predominen les formes circulars i situades de manera estratègica en llocs fàcils de defensar.

El 137 aC els romans visitaven per primera vegada el territori castrexo, a través d'una expedició, al 61 o 60 aC Juli Cèsar arribà amb seu potent exèrcit a aquelles terres, i finalment l'any 26 aC, August aconseguirà el domini total de la Gal·lècia, que va quedar dividida en tres convents (conventus iuridici): Lucus Augusti, Asturica Augusta i Bracara Augusta.

Durant les invasions del segle V, Galícia va caure en mans dels sueus el 411, els quals hi formaren un regne. El 584 el rei visigot Leovigild va envair el rei sueu de Galícia derrotant-lo i incorporant-lo al control visigot. Durant la invasió musulmana d'Espanya, els musulmans hi van establir una guarnició, però fou evacuada el 740[3] i ocupada per Alfons I d'Astúries.

Durant els segles IX i X, els comptes de Galícia van fluctuar en la seua obediència al seu rei nominal. Al mateix temps els normands i el víkings van atacar les costes gallegues. Les torres de Catoira a Pontevedra es van construir com a fortificacions per a evitar que els víkings atacaren Santiago de Compostel·la. El 1063, Ferran I de Castella va dividir el seu regne entre els seus fills. Galícia va passar a mans de Garcia I de Galícia. El 1072 va ser forçat a annexionar-se, i va romandre com a part del regne de Castella i Lleó, encara que amb un grau important d'autonomia.

L'últim episodi de la independència gallega va ser el conflicte dinàstic entre Isabel de Castella i Joana la Beltraneja (Xoana a Beltranexa). La reina Isabel, durant el seu regnat a Castella va acusar, sense que la historiografia l'haja comprovat, que Joana era filla bastarda de Beltran i l'antiga reina (i per tant va ser coneguda com la Beltraneja). Després de les lluites polítiques que es van produir, Joana i els nobles que li donaven el seu suport van perdre, obrint el pas a la dominació castellana. Galícia va perdre la seua iniciativa política i la seua autonomia econòmica. Va ser designat un governador o capità general i corregidors per a les principals ciutats i s'hi va constituir una Reial Audiència, consolidant així el poder monàrquic centralitzat. Amb els Borbons, la Intendència va assumir les competències de hisenda i militars, i els corregidors les de policia i justícia. Des de 1500 ja existia una Junta, una espècie de parlament, però sense cap poder real.

Amb un creixement demogràfic molt més sostingut que els regnes veïns, a mitjans del segle XVIII Galícia va triplicar la densitat de població de Castella. No obstant això, durant este període, el 90% de la població era rural. De fet, a mitjans del segle XVI només Pontevedra, Compostel·la i Ourense superaven els 1.000 "veïns" o habitants.

El 1833 Galícia va perdre la seua representativitat com a unitat administrativa i va desaparèixer la Junta del Regne de Galícia. El territori va ser dividit en quatre províncies sota l'administració del govern central. En aqueix segle va sorgir el primer moviment polític per a defendre Galícia de la pèrdua d'aquests poders d'autonomia. Al llarg del segle també es va organitzar un moviment de la defensa de la cultura gallega i l'afermament de la consciència de diferenciació cultural paral·lel a un ideal polític. El moviment també proposava la recuperació de la llengua gallega com a vehicle d'expressió culte.

Riu Avia, al seu pas per Ribadavia (Ourense)

Després dels períodes, alguns breus, de provincialisme, federalisme i regionalisme de finals del segle XIX, el 1907 sorgeix l'etapa de la Solidaritat Gallega, fins a la Primera Guerra Mundial, amb l'objectiu d'aconseguir un front electoral unificat per a eliminar amb el caciquisme i assolir la representació gallega que, tanmateix, fracassarà.

Una primera etapa, fins Primo de Rivera va ser marcada per les Irmandades da Fala, "Germandats de la Parla", amb una preocupació fonamental per a la defensa de la llengua. En estendre's, van confluir amb una idea política de galleguisme. Vicente Risco i Otero Pedrayo van treballar en l'aspecte cultural i van tenir la seua contrapart política en les figures de Porteira i Lois Peña Novo. Després va sorgir la Xeración Nós, "Generació Nosaltres", al voltant de la revista homònima.

En la Segona república espanyola hi havia dues tendències fonamentals: una relacionada amb l'Organització Republicana Gallega Autònoma i l'altra del Partit Galleguista (PG). El PG va sorgir de la unió de diverses tendències representades en les figures de Vicente Risco, Otero Pedrayo i Ramón Cabanillas entre altres. El 1936 el PG, per a aconseguir l'aprovació d'un Estatut per a la Galícia, es va aliar amb el Front Popular. L'Estatut es va presentar a les Corts poc abans del cop d'estat del 18 de juliol de 1936, que donaria començament a la Guerra Civil Espanyola.

Després de la transició a la democràcia, Galícia va ser reconeguda com a nacionalitat i es va constituir com a comunitat autònoma amb l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia el 1981.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Dels poders de la comunitat[modifica | modifica el codi]

El Pazo de Raxoi, seu oficial de la presidència de la Xunta de Galícia, a Santiago de Compostel·la.

L'Estatut d'Autonomia de Galícia estableix que els poders de la comunitat s'exerceixen per mitjà del Parlament, la Xunta i la Presidència:[4]

  • El Parlament de Galícia és el representant màxim del poble gallec, i sobre el qual recau la potestat legislativa. El Parlament està integrat per 75 diputats elegits per sufragi universal per mitjà de la representació proporcional per un període de quatre anys, i en què està garantida per llei la possibilitat del vot als gallecs que resideixen a l'estranger.
  • La Xunta de Galícia és l'òrgan col·legiat sobre el qual recau la potestat executiva i administrativa del govern. Està integrada pel president, el vicepresident i dotze consellers. La comunitat exerceix les seues funcions administratives per mitjà de la Junta i dels seus ens i òrgans dependents. La Junta també coordina les activitats de les Diputacions Provincials.
  • el President de la Xunta de Galícia dirigeix i coordina les accions de la Junta i ostenta la representació de la comunitat autònoma i l'ordinària de l'Estat espanyol a Galícia. És membre del Parlament i és electe pels diputats i nomenat pel rei d'Espanya.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Galícia de 2012

Partit Candidat Vots  % Escons +/-
Partido Popular de Galicia (PPdeG) Alberto Núñez Feijóo 653.934 45,72 41 +3
Partido dos Socialistas de Galicia-PSOE (PSdeG-PSOE) Pachi Vázquez 293.671 20,53 18 -7
Alternativa Galega de Esquerda (EU-ANOVA) Xosé Manuel Beiras 200.101 13,99 9 +9
Bloque Nacionalista Galego (BNG) Francisco Jorquera 145.389 10,16 7 -5
Unión Progreso y Democracia (UPyD) José Canedo 21.212 1,48 0 =
Escaños en Blanco (Eb) - 17.116 1,19 0 N/A
Sociedad Civil y Democracia (SCD) Mario Conde 15.781 1,10 0 N/A
Compromiso por Galicia (CxG) Xoán Bascuas 14.459 1,01 0 =
Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA) - 7.729 0,54 0 N/A
Democracia Ourensana (DO) - 4.203 0,29 0 =
Partido da Terra (PT) - 3.164 0,22 0 N/A

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

Encara que històricament era dividida en 7 províncies (La Corunya, Santiago, Betanzos, Mondoñedo, Lugo, Ourense i Tui), actualment Galícia està conformada per quatre províncies:

Les províncies, al seu torn, se subdivideixen en comarques, que agrupen municipis (concellos). En l'actualitat hi ha 53 comarques gallegues: 18 pertanyen a la província de la Corunya, 13 a Lugo, 12 a Ourense i 10 a Pontevedra. També s'han implementat 315 municipis, l'administració bàsica més propera als ciutadans: 94 pertanyen a la Corunya, 67 a Lugo, 92 a Ourense i 62 a Pontevedra. Finalment, els municipis es divideixen en parròquies, 3.778 en total, i les parròquies estan formades per una o diverses entitats de població (lugares).

Economia[modifica | modifica el codi]

Ria d'Arousa (Pontevedra), que és la més gran de tot Espanya.

L'economia de Galícia és fortament enllaçada als recursos naturals; de fet, històricament, les activitats del sector primari han estat predominants en l'economia gallega i importants per al consum i l'ocupació. No obstant això, com és la tendència de les economies desenvolupades, la seua importància ha estat disminuint a poc a poc. El 1930, el valor agregat brut de l'agricultura i la pesca representava el 31,3% del total; el 2005 s'havia reduït al 4,75% del total.[5] La productivitat, tanmateix, és baixa, per la qual cosa, este sector encara ocupa el 9,39 de la població econòmicament activa.

El sector secundari aporta el 28,8% del Producte interior brut gallec. Hi destaquen les contribucions de la generació d'energia i la indústria de la construcció. També cal destacar la construcció naval a Vigo i Ferrol, la indústria automobilística i la tèxtil, així com la indústria relacionada amb la manipulació del granit.

Quant al sector terciari, en l'actualitat, Galícia es troba en un fort procés de renovació turística.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Dinàmica de població[modifica | modifica el codi]

Paisatge típic gallec, prop d'Arzúa.

Actualment compta amb uns 2,8 milions d'habitants empadronats (2002), a més de prop de tres milions que han emigrat, majoritàriament a les altres comunitats autonòmiques espanyoles i a l'Argentina, sense oblidar que n'hi ha a l'Uruguai, Veneçuela, Cuba (Fidel Castro és fill d'un gallec), el Brasil, Mèxic i els països de Centre Europa.

Vigo és la ciutat més gran de Galícia, i les Ries Baixes són l'àrea amb una densitat poblacional més alta. L'organització tradicional de la població a Galícia és substancialment diferent de la de la resta d'Espanya, i es basa en llogarrets, parròquies i comarques (hi ha cinquanta-tres comarques).

A diferència de la resta d'Espanya, Galícia, a pesar de no ser de les comunitats més extenses, compta amb nombroses ciutats de considerable població:[6]

Un hórreo (sitja), que és una mena de graner típic del nord d'Espanya.

Llengües[modifica | modifica el codi]

Parlants de gallec com a primera llengua segons els censos de població i habitatges de l'Institut Gallec d'Estadística (2001)

L'idioma propi de Galícia és el gallec, sent oficial junt amb el castellà. El gallec té amb el portuguès un tronc comú (galaicoportuguès) i manté viva una tradició d'elements celtes, heretada dels celtes, en la cultura dels Castros, abans de l'arribada dels romans.

Un moviment lingüístic (el reintegracionisme) sosté que el gallec i el portuguès només són diferents varietats del mateix idioma gallec-luso-brasiler i que l'actual separació de la normativa portuguesa i la normativa oficial gallega només es deu a la castellanització normativa del gallec (única varietat galaicoportuguesa amb ortografia semblant a la del castellà).

Recentment s'ha trobat el document escrit més antic escrit en gallec que es conserva, el qual data de l'any 1228, es tracta del "Fòrum do bo burg do Castro Caldelas" atorgat per Alfons IX a l'abril del dit any a la vila d'Allariz, a la província d'Ourense.

El seu ús ha decaigut amb el pas dels anys a les àrees rurals a causa de la influència de l'espanyol en les urbanes. Encara així, segons el més recent estudi sobre els costums idiomàtics de la població gallega, el coneixement del mateix se situa entorn d'un 80% de la població. És l'idioma percentualment més parlat d'entre els propis de les nacionalitats històriques.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Els plats més coneguts de la cuina gallega són el caldo gallec, el pop a la gallega (polbo á feira), el bullit gallec, l'empanada, el lacon con grelos o els pebrots de Padrón, entre d'altres. Un pastís molt conegut és el pastís de Santiago. Entre les begudes destaquen la queimada i les aiguardents.

La música popular gallega té un origen obscur i remot i una gran varietat de melodies i tonades. Els instruments característics són la gaita, el tamborí, el pandeiro, les ferreñas, les cunchas i la zanfoña medieval. En canvi, la música culta no ha estat gaire conreada a Galícia i ha restat limitada als mestres de capella i a les escolanies de les catedrals.[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Institucions 
Turisme 
Història i llengua 
Gastronomia