Galago

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Galago[1]
Gàlag d'Allen(Galago alleni)
Gàlag d'Allen
(Galago alleni)

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Galagidae
Gènere: Galago
É. Geoffroy, 1796
Espècies

Vegeu text

Sinònims
  • Chirosciurus (Grevais, 1836)
  • Galagoides (A. Smith, 1833)
  • Hemigalago (Dahlbom, 1857)
  • Macropus (Fischer, 1811)
  • Otolicnus (Illiger, 1811)
  • Sciurocheirus (Gray, 1872)
Espècie tipus
Galago senegalensis
É. Geoffroy, 1796

Galago és un gènere de primats de la família dels gàlags.[1] Són probablement els primats més nombrosos d'Àfrica.

Es creu que els membres primitius d'aquest, primitius foren els ancestres de tots els lèmurs.[2]

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viuen als grans boscos del continent africà.[2]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Com moltes altres espècies, marquen els seus territoris per mitjà de l'orina. En particular, aquests primats, es ruixen l'orina a les mans i deixen rastres pels arbres pels que grimpen, i segueixen aquests camins detectables a través dels arbres, nit rere nit.

Estan relacionats amb els lorísids o lòrids , i tenen un comportament i una anatomia similar. No obstant això, són molt més ràpids, i cacen generalment més aviat per velocitat que per sigil.[2]

Classificació[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses classificacions fetes per diversos autors, encara que la més acceptada és la de Groves (2001).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Groves, Colin. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2005, pàg. 124-126. ISBN 0-801-88221-4.  (anglès) (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 David Attenborough, Life of Mammals, Episode 8: Life in the Trees. BBC Warner, 2003. (anglès)
  3. Fleagle, John G. Primate adaptation and evolution. Academic Press, 1999, p. 114. ISBN 9780122603419 [Consulta: 10 juliol 2011].  (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]