Galaicoportuguès
|
|
|
|---|---|
| Parlat a: | Nord oest de la Península Ibèrica |
| Regió: | |
| Parlants: | Llengua morta (†) |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Itàlica |
|
|
|
| Regulat per: | |
|
|
|
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El galaicoportuguès era una llengua romànica, parlada a l'edat mitjana, a la franja occidental de la Península Ibèrica. S'estenia des de la Mar Cantàbrica fins al riu Duero.
El galaicoportuguès va tenir força importància i d'això en dóna bona mostra la literatura que va produir. Algunes recopilacions líriques medievals galaicoportugueses són:
- Cancioneiro de Ajuda
- Cancioneiro de Vaticana
- Cancioneiro Colocci-Brancutti
- Cancioneiro dun Grande de Espanha
- Pergaminho Vindel
- Pergaminho Sharrer
- Os 5 lais de Bretanha
- Tenzón entre Afonso Sánchez e Vasco Martíns de Resende
El rei Alfons X, el Savi de Castella, va compondre les seves "Cantigas" en galaicoportuguès, que era la seva llengua predilecta per a la poesia.
Aquesta llengua va tenir la seva màxima importància des del final del segle XII fins a mitjan segle XIV. Alguns poetes destacats van ser: Bernardo de Bonaval, Airas Nunes, Pedro da Ponte, Pero Amigo.
Cap al 1400 el galaicoportuguès va anar perdent la seva unitat i suposadament es va començar a separar en dues llengües:
Actualment, existeix a Galícia un moviment cultural i lingüístic conegut com a reintegracionisme que propugna que gallec i portuguès segueixen sent la mateixa llengua i proposa pel gallec l'adopció de normes ortogràfiques harmonitzades amb les portugueses i brasileres.
