Galaicoportuguès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Galaicoportuguès
Parlat a: Nord oest de la península Ibèrica
Regió:
Parlants: Llengua morta (†)
Classificació genètica: Indoeuropea

 Itàlica
  Romances
   Iberoromànica
    Galaicoportuguès

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El galaicoportuguès era una llengua romànica, parlada a l'edat mitjana, a la franja occidental de la península Ibèrica. S'estenia des de la Mar Cantàbrica fins al riu Duero.

El galaicoportuguès va tenir força importància i d'això en dóna bona mostra la literatura que va produir. Algunes recopilacions líriques medievals galaicoportugueses són:

  • Cancioneiro de Ajuda
  • Cancioneiro de Vaticana
  • Cancioneiro Colocci-Brancutti
  • Cancioneiro dun Grande de Espanha
  • Pergaminho Vindel
  • Pergaminho Sharrer
  • Os 5 lais de Bretanha
  • Tenzón entre Afonso Sánchez e Vasco Martíns de Resende

El rei Alfons X, el Savi de Castella, va compondre les seves "Cantigas" en galaicoportuguès, que era la seva llengua predilecta per a la poesia.

Aquesta llengua va tenir la seva màxima importància des del final del segle XII fins a mitjan segle XIV. Alguns poetes destacats van ser: Bernardo de Bonaval, Airas Nunes, Pedro da Ponte, Pero Amigo.

Cap al 1400 el galaicoportuguès va anar perdent la seva unitat i suposadament es va començar a separar en dues llengües:

Actualment, existeix a Galícia un moviment cultural i lingüístic conegut com a reintegracionisme que propugna que gallec i portuguès segueixen sent la mateixa llengua i proposa pel gallec l'adopció de normes ortogràfiques harmonitzades amb les portugueses i brasileres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]