Galatea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El triomf de Galatea, de Raffaello Sanzio.

A la mitologia grega, Galatea[1] (en grec antic Γαλάτεια Galateia, 'blanca com la llet') és el nom de dos personatges femenins: una nereida estimada pel ciclop Polifem i una estàtua que va rebre el do de la vida per l'amor que li professava el seu creador Pigmalió.[2]

El mite[modifica | modifica el codi]

Galatea i Polifem[modifica | modifica el codi]

La primera és una nereida de Sicília estimada pel ciclop Polifem. Els seus pares eren Nereu i Doris. El poeta grec de Sicília Teòcrit va escriure dos poemes cap a l'any 275 aC sobre l'amor de Polifem a Galatea. Quan ella el va rebutjar a favor d'Acis, un pastor sicilià, Polifem, engelosit, el va matar llançant-li una pedra. Desesperada pel dolor, Galatea va transformar la seva sang en el riu Acis, a Sicília. Segons algunes versions, Galatea va acabar essent mare amb Polifem de Gàlata, Celtos i Il·liri, déus epònims dels gàlates, els celtes i els il·liris, respectivament.

Galatea i Pigmalió[modifica | modifica el codi]

Va rebre també el nom de Galatea l'estàtua erigida pel rei de Xipre Pigmalió.[3] A aquest rei no li agradaven les dones, i va viure en soledat durant molt de temps. Cansat de la situació en què estava, va començar a esculpir una estàtua de dona amb trets perfectes i bonics. El rei se sentia atret per la seva pròpia obra, i no podia deixar de pensar en la seva estimada d'ivori. En una de les grans celebracions en honor a la deessa Afrodita que se celebrava a l'illa, Pigmalió va suplicar a la deessa que donàs vida a la seva estimada estàtua. La deessa, que estava disposada a atendre'l, va elevar la flama de l'altar de l'escultor tres vegades més alt que la dels altres. Pigmalió no va entendre el senyal i se'n va anar a casa seva molt decebut.

En arribar a casa, va contemplar l'estàtua durant hores. Després de molt de temps, l'artista es va aixecar, i la besà. Pigmalió ja no va sentir els gelats llavis d'ivori, sinó que va sentir una suau i càlida pell en els seus llavis. Va tornar a besar-la, i l'estàtua va cobrar vida, enamorant-se perdudament del seu creador. Afrodita havia complagut del tot el rei concedint a la seva estimada el do de la fertilitat. D'aquesta unió va néixer Pafo, que donà nom a l'illa de Pafos.

Referències sobre Galatea[modifica | modifica el codi]

Galatea a la poesia d'Ovidi[modifica | modifica el codi]

El poeta llatí Ovidi va narrar en Les Metamorfosis (llibre 10) el mite del rei de Xipre Pigmalió i l'estàtua Galatea (que en el poema no rep cap nom). Al rei no li agradaven les dones perquè les considerava repeloses i imperfectes, i va arribar a la conclusió que no volia casar-se mai i que volia viure sense cap tipus de companyia femenina. Amb el pas del temps, el rei es va sentir sol, i va començar a esculpir una estàtua d'ivori bella i de trets perfectes. De tant admirar la seva obra se'n va enamorar.

Galatea a l'art[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galatea
  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 69
  2. Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62 − Col·lecció El Cangur, 1997, p.99. ISBN 84-297-4146-1. 
  3. Gifford, Don; Seidman, Robert J. Ulysses annotated: notes for James Joyce's Ulysses (en anglès). University of California Press, 2008, p.183. ISBN 0520253973.