Galena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Galena (desambiguació)».
Galena

Galena acompanyada de calcopirita i dolomita, de Missouri, Estats Units (6,3 x 6cm)
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química PbS
Simetria cristal·lina isomètrica
Classificació de Nickel-Strunz 02.CD.10
Classificació de Dana 2.8.1.1
Propietats fisicoquímiques:
Estructura cristal·lina a = 5.936 Å; Z = 4
Color gris plom clar o fosc, amb tonalitat blavosa sobre fractura fresca
Hàbit cristal·lí cubs i octàedres, tabular i de vegades cristalls esquelètics
Sistema cristal·lí cúbic
Macles contacte, penetració i lamel·lar
Exfoliació {100} molt bona, {111} imperfecta
Fractura subconcoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa en l'escala de Mohs 2,5 a 2,75
Lluïssor metàl·lica, molt forta sobre els plans d'exfoliació
Ratlla gris fosca amb reflex blavós
Diafanitat opaca
Gravetat específica 7,2 a 7,6
Densitat 7,2 g/cm3 a 7,6 g/cm3
Propietats òptiques isotròpica i opaca
Fusibilitat 2
Referències [1]

La galena és la forma mineral natural del sulfur de plom (II). Es tracta de la mena de plom més important, un dels minerals de sofre més abundants i àmpliament distribuït. El nom li va posar Plini el Vell entre els anys 77-79, de la galene grega que significa mineral de plom. Pertany i dóna nom al grup galena.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La galena cristal·litza en el sistema cúbic, generalment en forma de cubs, de vegades en octàedres, i sovint en una combinació de tots dos. És tova, densa, fràgil, exfoliació perfecta, opaca, amb lluïssor metàl·lica molt intensa, pols de color gris fosc, soluble en HCl calent amb la producció d'àcid sulfhídric (H2S) que es reconeix per la seva pudor característica d'ous podrits. La disposició dels ions en el cristall és la mateixa que en el clorur de sodi (NaCl) o sal comuna. La seva fórmula química és PbS.

Els cristalls no formen mai geodes, sent per tant falses les que es troben al mercat, tal com es pot veure en les imatges següents:

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

La galena es pot trobar de forma cristal·litzada o massiva. És un mineral hidrotermal típic d'estrats de temperatura mitjana associada amb l'esfalerita, sovint en gangues compostes per quars i fluorita. Es troba tant en roques metamòrfiques com en dipòsits volcànics de sulfurs, en aquests darrers sovint acompanyat per minerals de coure. Rarament pot formar-se en ambients sedimentaris apareixent de forma dispersa. També es troba en jaciments de roques calcàries i dolomítiques. La galena conté un 86,6% de plom, i també pot contenir petites impureses de cadmi, antimoni, bismut i coure.

Es pot trobar, per exemple, a Joplin, Missouri, EUA. A Catalunya n'hi ha nombrosos jaciments, els més coneguts dels quals són a la zona de les mines de Bellmunt del Priorat, tancades per a l'explotació des del 1972.[2] També n'havia sortit en quantitats variables a la mina Berta (terme municipal de Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) i a les Mines d'Osor, la Selva.

Usos[modifica | modifica el codi]

La galena és una de les principals menes de plom. A l'Antic Egipte s'utilitzava mòlta com a base per al kohl, un cosmètic emprat per a protegir els ulls. També es va usar en l'elaboració d'esmalts per atuells ceràmics. Els cristalls de galena van tenir important ús en l'etapa de les ràdios primitives com a element rectificador dels senyals captades per l'antena, que posteriorment va ser reemplaçat pel díode.

Grup galena[modifica | modifica el codi]

El grup galena està compost per les següents espècies, a més de la galena:[3]

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • Blenda de punt, en anglès strickblende, és una varietat que rep el seu nom degut a la seva forma.[5]
  • Galena argentífera, una varietat amb un contingut relativament alt de plata.[6]
  • Galena aurífera, una varietat de galena amb contingut d'or, només trobada en determinats indrets dels Estats Units.[7]
  • Galena bismutífera, una varietat de galena que conté fins a un 16% del seu pes en bismut, amb fórmula (Pb,Bi,Ag)S.[8]
  • Galena selènica, una varietat de galena que conté seleni, amb fórmula Pb(S,Se).[9]
  • Johnstonita, una varietat amb un suposat excés de sofre, trobada a Baixa Silèsia, Polònia.[10]
  • Plumbeina, galena pseudomòrfica de piromorfita. Originàriament es va pensar que es tractava d'un polimorf hexagonal de galena.[11]
  • U-Galena, una varietat de galena que conté urani derivat del isòtop Pb-206.[12]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Guia de minerales y rocas. Editorial Grijalbo
  • Guia d'identificació de minerals (Països catalans i d'altres). Editorial Parcir.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Galena» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2014].
  2. «Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat». MNACTEC. [Consulta: 4∕9∕2011].
  3. «Galena Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2014].
  4. «Clausthalite-Galena Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2014].
  5. «Strickblende» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2014].
  6. «Argentiferous Galena» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2014].
  7. «Auriferous Galena» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2014].
  8. «Bismuthiferous Galena» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2014].
  9. «Selenian Galena» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2014].
  10. «Johnstonite (of Haidinger)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2014].
  11. «Plumbeine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2014].
  12. «U-Galena» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galena