Galera (crustaci)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Galera
Squilla mantis.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Malacostraca
Ordre: Stomatopoda
Família: Squillidae
Gènere: Squilla
Espècie: S. mantis
Nom binomial
Squilla mantis
(Linnaeus, 1758)
Galeres capturades a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre)

La galera, galiota o gamba imperial (Squilla mantis) és un crustaci de l'ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, d'un color groguenc i cos deprimit, amb el segon parell de maxil·lípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d'ungla prensora i dentada.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Talla: màxima de 20 cm, comuna de 12 a 18 cm.
  • Cos amb crestes molt marcades, les submitjanes del cinqué tegument abdominal amb espines posteriors.
  • Procés lateral del cinquè segment toràcic acabant en una sola dent, punxeguda i recorbada endavant.
  • Cara dorsal del tèlson amb una cresta mitjana ben marcada i de petites depressions, però desproveïta de fileres de tubercles.
  • Dàctil de la pota rapotra armada de sis espines, amb la vora externa convexa.
  • Color groguenc o marronós, les crestes sovint vermelloses o blavoses.
  • Una línia fosca al llarg de la vora posterior dels segments 6 a 8 i dels abdominals 1 a 5.
  • Una taca rectangular mitjana fosca sobre el segon segment abdominal.
  • Tèlson marcat de groc i amb dues taques marró fosc envoltades d'un anell blanc.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es troba als fons llimossos i sorrencs, als quals excava les seves galeries, de les costes catalanes.[1] Demersal sobre fons fangosos i sorrencs de la zona sublitoral fins als 250 m, generalment a menys de 50 metres.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Es reprodueix a la primavera i les femelles són ovígeres (amb posta) tot l'estiu.

Els ous es mantenen aglutinats entre els apèndixs locomotors gràcies a una secreció viscosa produïda per unes glàndules especials dels darrers segments del perèion.

Els sexes estan separats i la fecundació és interna.

Les larves són inicialment bentòniques, però ràpidament esdevenen pelàgiques.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Són animals carnívors que s'alimenten d'altres crustacis i de peixos.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a tota la Mediterrània i a l'Atlàntic (des d'Angola fins a les Illes Britàniques). És una espècie molt abundant als Països Catalans.

Pesca[modifica | modifica el codi]

És capturat mitjançant pesca semiindustrial, artesanal i esportiva, amb arts d'arrossegament, tremalls, nanses, arts de platja i teranyina.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Es troba regularment als mercats i es comercialitza fresc. La galera als Països Catalans se sol consumir fresca, i la seva temporada és al febrer. Aporta un gust important als arrossos i guisats de peix. Quan la femella és ouada, el seu consum a la planxa és "extraordinari".[1] Els que els agrada xuclar els crustacis ho han de fer en el sentit que va del cap vers a la cua, per a no punxar-se amb les múltiples petites espines que cobreixen la closca fina de la galera.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galera (crustaci)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Galera: La potència del gust marí, de Francesc Murgadas, publicat a Descobrir Cuina, número 103, pàg. 10. Febrer de 2010.