Galeta Maria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una galeta Maria

Les galetes maria[1] són un tipus de galeta bàsica molt típica a Espanya i Portugal i que té la particularitat que es pot mullar a la llet calenta sense que es desfaci tan fàcilment com les altres, a causa de la seva escassa humitat (entre 1 % i 6%). Són galetes dissenyades per a ser menjades a l'esmorzar, senzilles, de baix preu i relatiu baix contingut en greix i sucre. En principi són rodones i inicialment el nom corresponia al nom comercial d'una marca determinada, però avui en dia el nom Maria s'ha generalitzat per a totes les galetes similars, i de vegades també s'utilitzen per a d'altres amb les mateixes característiques però amb forma rectangular, si aquestes no tenen gust de mantega.

Les galetes maria es fabriquen i comercialitzen a diferents països (Espanya,[2] Portugal,[2] Holanda,[2] Bielorússia,[2] Ucraïna,[2] Turquia,[2] Mèxic,[2] Uruguai,[2] els Estats Units,[2] Singapur,[2] la Xina,[2] Malàisia[2] i el Japó[2]) a tres continents del món, tot i que de vegades, per exemple en alguns països asiàtics, aquestes es diuen Marie.[2] I no només Espanya, sinó països tan diferents com l'Índia, Austràlia o Sud-àfrica les consideren part de la seva cuina nacional.[3]

Origen[modifica | modifica el codi]

La duquessa Maria de Rússia

Les galetes maria van ser creades a Londres el 1874 pel reboster Peek Freans, amb motiu del casament de la gran duquessa Maria Alexandrova de Rússia amb el duc d'Edimburg, Alfred de Saxònia. Es van fer populars a tot Europa i especialment a Espanya, on el 40% de galetes venudes eren del tipus maria.[2] Segurament en part gràcies a això, a inicis del segle XX les galetes maria van començar a produir-se en grans quantitats a Espanya. L'arribada de la Guerra Civil Espanyola, i més tard de la postguerra, va causar pobresa i sobretot manca de productes, en especial a les ciutats, on de vegades, pels bàndols que van perdre i per les classes socials menys acomodades, menjar una taronja o un tros de pa podia ser un luxe. Va ser llavors quan les galetes maria van esdevenir-hi part de la "cultura nacional".[2] En acabar la guerra el govern va considerar prioritari tenir pa per alimentar tota la població i va fomentar el cultiu i comerç interior del blat sense posar limitacions. Hi va haver un moment en què n'hi havia massa i, com que no es podia exportar, els flequers van començar a fer aquestes galetes en grans quantitats, que es podien guardar durant llarg temps per si de cas venien maldades i alhora era un producte econòmicament accessible a la majoria de persones. Tots els bars i cafeteries tenien galetes maria a l'aparador. En aquesta època aquest fet es va vendre com un senyal feliç de prosperitat i de recuperació econòmica estatal.[2]

Valor nutricional[modifica | modifica el codi]

Són galetes d'alt valor calòric, unes 500 kcal per cada 100 g de galeta, recomanades per a l'esmorzar amb llet i fruita, millor que en altres moments del dia i llevat que sigui en petites quantitats (per exemple, en una picada). Malgrat la seva aparença senzilla i, tot i que és un producte menys greixós que altres tipus de galetes, aquestes també tenen un alt contingut en glúcids (70 % - 75 %, aproximadament) i lípids (15 % - 20 %) i, encara que no a totes les marques, aquests lípids tendeixen a ser majoritàriament àcids grassos saturats. Algunes marques utilitzen additius innecessaris (conservants, homogeneizants, etc.) o prohibits (antioxidant BHA, de codi europeu E320), però no totes. La quantitat de proteïna és petita, entorn d'un 6 %.[4]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Natilles amb una galeta de tipus "maria"

Aquestes galetes es poden menjar soles o sucades en llet, cafè, xocolata desfeta, etc. Però la seva senzillesa ha fet que popularment hagin nascut altres maneres que han esdevingut més o menys habituals com, per exemple, untar-les amb crema de cacau i fer-ne "entrepans", fer entrepans amb un tros de gelat a dins, les galetes fregides (un dolç barceloní popular i tradicional que consisteix a untar-les de dos en dos amb melmelada o crema, fregir-les en oli i cobrir-les de sucre), els pastissos de galetes (amb capes de galetes i d'una crema, per exemple, de vegades mullades en cafè o altre líquid), les bases de nombroses pastissos, fets amb galetes maria trinxades i barrejades amb mantega i de vegades perfumades amb canyella, cacau o cafè, de vegades se'n posa una a sobre de cada plat de natilles o de crema, etc.

Les galetes maria s'utilitzen a la cuina dels Països Catalans també per a fer preparacions salades, per exemple bases com la picada o, també trinxades al morter, per a espessir salses (per exemple, la salvitxada) o per a arrebossats i gratinats.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galeta Maria Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «maria». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 La galeta "Maria", la reina de les galetes 23 d'octubre de 2008 (anglès)
  3. [La galeta de la setmana: galeta "maria"] 29 d'octubre de 2002 (anglès)
  4. Article a la revista "Consumer"(castellà)