Galina Ulànova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGalina Serguéievna Ulànova

Segell en honor de Galina Serguéievna Ulànova
Biografia
NaixementГалина Сергеевна Уланова
26 desembre 1909 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 1998 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi 55° 45′ 08″ N, 37° 36′ 56″ E / 55.7522°N,37.6156°E / 55.7522; 37.6156 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Vagànova de Ballet (–1928) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióballarina de ballet, coreògrafa, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1928 Modifica el valor a Wikidata –  1960 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTeatre Mariïnski
Abay Opera House (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesNina Timoféieva Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeYuri Zavadsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MareMaria Feodorovna Romanova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0880363 TMDB.org: 566712
Find a Grave: 20399 Modifica el valor a Wikidata

Galina Serguéievna Ulànova (en rus Галина Сергеевна Уланова) (Sant Petersburg, 8 de gener de 1910 - Moscou, 21 de març de 1998) fou una llegendària ballarina russa.[1]

Filla dels ballarins i professors Serguei Ulànov i Maria Romànova, va ser una de les figures més respectades i estimades del món del ballet, per molts considerada la millor ballarina del segle XX i per a qui Prokófiev va escriure tres ballets, ha estat la Julieta per excel·lència. Va ser primera ballarina del Teatre Kírov de Leningrad i del Bolxoi de Moscou i, en retirar-se, va exercir de professora de dansa durant 35 anys.[2]

Va estudiar a Petrograd amb Agrippina Vagànova (1925-1928). L'agost de 1928 va passar a formar part del Gosudàrstvenni Akademítxeski Teatr Óperi, posteriorment Ballet Kírov, on va fer el seu debut amb el paper de Princesa Florina al pas de deux de l'Ocell Blau del ballet La Bella Dorment.

Va protagonitzar L'Edat d'Or (1930), El Trencanous (1934), Raymonda (1938), El llac dels cignes (1933) i La Esmeralda (1935) d'Agrippina Vagànova, La font de Bakhtxisarai (1934) i Les il·lusions perdudes (1936) de Rostislav Zakhàrov i Romeu i Julieta (1940) de Serguei Prokófiev i Leonid Lavrovski en la seva estrena mundial.

Durant la Segona Guerra Mundial, es va instal·lar amb tota la companyia a Perm (1941-1942) i Alma-Atà (1942-1943). El 1944 va ser traslladada a Moscou per petició de Ióssif Stalin i nomenada primera ballerina del Ballet Bolxoi de Moscou, on va estrenar el paper titular de La ventafocs (1945), amb música de Prokófiev especialment creada per a ella i coreografia de Rostislav Zakhàrov.

Entre el 1951-1960, va ser parella constant de Yuri Timofeevich Zhdanov, i va actuar amb ell en els primers sis ballets i concerts. Junts van fer una gira per les ciutats de la URSS (1952), en els anys posteriors, van participar en la primera gira del ballet soviètic a París.[3] Va actuar amb el Ballet Bolxoi al Festival de Canes de 1954, i el 1956 va gravar a Londres la pel·lícula Giselle. També va ballar amb gran èxit a París (1958) i Nova York (1959).

El 1960 es va acomiadar al Teatre Bolxoi i va passar a ser una famosa mestra de dansa. Entre els seus deixebles es troben Svetlana Adyrkhaeva,[4] Iekaterina Maksímova i Vladímir Vasíliev.

Al Bolxoi la va succeir Maia Plissétskaia.

Honors i condecoracions[modifica]

Unió Soviètica[modifica]

Estrangeres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Galina Ulànova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Salas, Roger «Muere la bailarina rusa Galiena Ulánova». El País, 22-03-1998 [Consulta: 28 juliol 2018].
  3. [enllaç sense format] https://es.findagrave.com/memorial/109135785/yuri-timofeevich-zhdanov
  4. Svetlana Adyrkhaeva". Bolshoi Ballet. Retrieved October 9, 2013
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galina Ulànova