Galina Vixnévskaia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Galina Vixnèvskaia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Galina Vixnévskaia

Retrat de Galina Vixnévskaia de l'any 2008
Naixement 25 d'octubre de 1926
Sant Petersburg
Defunció 11 de desembre de 2012 (als 86 anys)
Moscou
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Ocupació Soprano
Conegut per Cantant d'Òpera Russa
Fills/es Olga i Elena

Galina Pàvlovna Vixnévskaia (en alfabet ciríl·lic Галина Павловна Вишневская) (Leningrad, avui Sant Petersburg, 25 d'octubre de 1926 - Moscou, 11 de desembre de 2012[1]) fou una soprano russa. El 1955 es casà amb el violoncel·lista i director Mstislav Rostropóvitx, del qual enviudà el 2007.

Estudià amb Vera Gàrina. Debutà el 1944 en funcions d'opereta, on interpretava obres d'Aleksandr Aleksàndrov, Carl Zeller o Emmerich Kálman. El 1953 va guanyar un concurs de cant organitzat pel Teatre Bolxoi i fou invitada a unir-se a la companyia, amb la qual efectuarà diverses gires per Europa, Austràlia, Nova Zelanda, els Estats Units i el Canadà, on sempre cantà rols del repertori rus com El convidat de pedra, de Dargomijski, i Eugeni Oneguin i La dama de piques, de Txaikovski, entre d'altres. Moscou també va poder escoltar-la sovint com a Madame Butterfly, Margueritte o Aïda.

Galina Vixnévskaia amb el seu marit Mstislav Rostropóvitx

També cantà aquest repertori a l'estranger quan fou contractada a títol personal: Butterfly a Nova York i a Viena, Aïda a Londres i Turandot (Liù) a La Scala són exemples d'això. Amb tot, el seu nom resta lligat indiscutiblement al repertori del seu país, ja que ha fet autèntiques creacions de les protagonistes de La donzella de neu, Katerina Izmàilova o Guerra i pau.

El 1968, en la seva casa de camp, als afores de Moscou, l'escriptor i Premi Nobel Aleksandr Soljenitsin va escriure el llibre Arxipèlag Gulag. Durant una gira van saber que les autoritats soviètiques els hi havien retirat la ciutadania. El 1974, Vixnévskaia i Rostropóvitx es van veure obligats a abandonar la Unió Soviètica per la pressió de les autoritats, i van ser privats de totes les condecoracions i títols. Van viure a París i a Washington.[2] Després de la perestroika impulsada per l'últim líder soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, la parella va tornar a Rússia, on els van ser retornades totes les insígnies.

Amiga de Xostakóvitx, el compositor va crear per a ella un cicle de cançons satíriques sobre versos de Saixa Xerni (Aleksander Glikberg). Xostakóvitx va témer que el ferri Estat soviètic prohibís a Galina cantar-les a causa del seu àcid humor, però va aconseguir estrenar-les amb gran èxit. Per a ella també va crear una segona versió de l'òpera Lady Macbeth de Mtsensk, sota el títol de Katerina Izmáilova.[3] També va estrenar obres de Benjamin Britten (War Requiem), Vissarion Xebalín i Marcel Landowski.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Benjamin Britten: War Requiem amb Pears, Fischer-Diskau i l'Orquestra Simfònica de Londres dirigida per Benjamin Britten.
  • Txaikovski: Eugeni Oneguin amb Belov, Petrova, Lèmeixev, Petrov i l'Orquestra del Teatre Bolxoi.
  • Modest Mússorgski: Borís Godunov amb Ghiaurov, Spiess, Màslennikov, Talvela, Cvejić i l'Orquestra Filharmònica de Viena dirigida per Herbert von Karajan.
  • Serguei Prokófiev Guerra i pau, amb Kibkalo, Klepàtskaia, Màslennikov, Petrov, Arkhípova, Krivtxènia, amb l'Orquestra del Teatre Bolxoi dirigida per Mèlik-Paixàiev.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galina Vixnévskaia
  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàgs. 519-20, d'Enciclopèdies Planeta (INSB 84-08-02160-5)