Gall (peix)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gall de Sant Pere
Oligocè - actualitat[1]
Zeus.faber 2.jpg
Akvariet i Bergen18.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Zeiformes
Família: Zeidae
Gènere: Zeus
Espècie: Z. faber
Nom binomial
Zeus faber
(Linnaeus, 1758)
Il·lustració d'un gall de Sant Pere (circa 1831-1841)

El gall o gall de Sant Pere (Zeus faber) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels zeids i comú a les costes dels Països Catalans, on és força apreciat per la seua carn.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 30-50 cm de llargària total i un pes de 2 kg. Les femelles poden arribar als 65 cm amb un pes de 8 kg.
  • Cos ovalat, alt i bastant comprimit lateralment, cobert de petites escames.
  • Cap enorme amb el perfil convex i amb punxes.
  • Ulls relativament grossos.
  • L'aleta dorsal té els primers radis molt llargs i lliures i els altres units i curts.
  • L'aleta caudal és arrodonida i ampla.
  • Les aletes pectorals són petites i es troben per darrere de les pèlviques.
  • Té una gran taca negra al centre de cadascun dels costats vorejada per una franja circular blanca (la llegenda diu que són les ditades que li va deixar Sant Pere quan el va agafar).
  • La boca és molt grossa i protàctil.
  • Coloració grisa platejada, més fosca a la part dorsal amb petites taques groguenques pels costats.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Arriba a la maduresa sexual als 3-4 anys i es reprodueix entre els mesos de novembre i maig. Els ous són pelàgics.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Aprofita la forma del seu cos per apropar-se a les seues preses (peixos, com ara sardines, i cefalòpodes, fonamentalment calamars) sense ésser vist i s'atraca amb lentes ondulacions de les aletes.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu al fons de sorra i llim de la plataforma continental entre els 100 i 200 m de fondària. Ocasionalment se'n pot trobar a les praderies de Posidonia, a partir dels 30 m.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Apareix a tot el Mediterrani, a la Mar Negra, a l'Atlàntic oriental des d'Anglaterra fins a Sud-àfrica, al sud-est d'Àsia, Japó i Austràlia. És molt abundant a la Mar del Nord.

Costums[modifica | modifica el codi]

  • Als Països Catalans és més freqüent a l'estiu.
  • És un peix solitari i mal nedador.
  • Pot arribar a viure 12 anys.

Pesca[modifica | modifica el codi]

Es captura amb arts d'arrossegament, tremall i palangres. Esportivament es pesca amb volantí i esca viva, però depèn dels anys, ja que hi ha unes èpoques més bones que altres.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sepkoski, Jack. «A compendium of fossil marine animal genera». Bulletins of American Paleontology, vol. 364, 2002, p.560.
  2. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 107-108.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]