Gall de Bankiva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gall de Bankiva
Gallus gallus -Kaziranga National Park, Assam, India-8.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Galliformes
Família: Phasianidae
Gènere: Gallus
Espècie: G. gallus
Nom binomial
Gallus gallus
(Linnaeus, 1758)
Distribució del Gall de Bankiva
Distribució del Gall de Bankiva

El gall de Bankiva (Gallus gallus) és una de les espècies de galls, que són ocells membres de la família dels fasiànids (Phasianidae). Es consideren avantpassats directes dels galls domèstics.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Hi ha un alt grau de dimorfisme sexual. Els mascles són molt més grans, tenen grans excrescències carnose de color vermell al cap, una d'elles erecta sobre el capell, en forma de cresta. Plomes llargues i brillants, daurades i color bronze, que formen un mantell sobre l'esquena des del coll fins a la part posterior. La cua és llarga, arquejada que sembla negra, però amb brillantor blau, porpra i verd amb bona llum. Com els altres membres del gènere tenen llargs esperons a la part posterior de les potes.
  • El plomatge de la femella és el típic d'aquesta família, críptic i dissenyat per al camuflatge, ja que ella s'ocupa en solitari dels ous i els pollets. Tampoc té barbons carnoses o cresta al cap.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Són aus d'ambient selvàtic, que es distribueixen des del nord-est de l'Índia (on l'espècie pura s'ha mesclat molt amb les races domèstiques) cap a l'est fins al sud de Xina i Malàisia, Filipines i Indonèsia. També es troben naturalitzats en diverses illes com ara les Hawaii, Christmas i Marianes, però en aquest cas són descendents salvatges del pollastres domèstics.

Hàbits[modifica | modifica el codi]

Durant l'època d'aparellament, els mascles anuncien la seva presència amb el conegut cant de gall, que li val tant per atraure potencials parelles, com per avisar la seva presència a possibles competidors de cria.

Els mascles representen una parada en presència de les femelles, consistent en demostrar la trobada d'aliments en terra, a més de lleugeres contraccions del coll. Repetidament deixa aliment a terra, que és recollit per les femelles, de vegades directament des del bec del mascle. Hi ha successives còpules.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'ha descrit també Gallus gallus domesticus, que inclouria tots el galls domèstics. Modernament s'ha apuntat la possibilitat que en la gènesis del gall domèstic haja intervingut també algun grau de hibridació, amb el gall gris (Gallus sonneratii).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gall de Bankiva Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Justificació d'estatus per IUCN Rev. 21-05-2010
  2. Eriksson J, Larson G, Gunnarsson U, Bed'hom B, Tixier-Boichard M, et al. (2008) Identification of the Yellow Skin Gene Reveals a Hybrid Origin of the Domestic Chicken. PLoS Genet January 23, 2008 «Enllaç».