Gall faver

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gall faver
Bavosa grisa fotografiada a un aquari de l'Estação Litoral da Aguda (Vila Nova de Gaia, Portugal).
Bavosa grisa fotografiada a un aquari de l'Estação Litoral da Aguda (Vila Nova de Gaia, Portugal).
Gall faver fotografiat a Saint Raphaël (costa mediterrània de l'Estat francès).
Gall faver fotografiat a Saint Raphaël (costa mediterrània de l'Estat francès).
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Blennioidei
Família: Blenniidae
Gènere: Parablennius
(Miranda-Ribeiro, 1915)[1]
Espècie: P. gattorugine
Nom binomial
Parablennius gattorugine
(Linnaeus, 1758)[2][3]
Sinònims

El gall faver, cabut, capsigrany o bavosa grisa (Parablennius gattorugine) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.[4]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
  • El cos és allargat, una mica rodó a la part anterior i comprimit al peduncle caudal.
  • La pell és mucosa sense escates (la seua mucositat serveix de protecció per a la deshidratació i li permet una curta emersió en els bassiots).
  • El perfil cefàlic és rodó.
  • Els ulls es troben a la part superior del cap, gruixat i curt, i a sobre d'ells apareixen dos tentacles llargs i ramificats a partir de l'eix principal (també n'apareixen a sobre dels orificis nasals).
  • La boca és ampla, té una filera de dents a cada mandíbula i té forma de ventosa per poder aferrar-se sòlidament a les roques per a no ser arrossegat pels corrents marins.[5]
  • Els llavis són molsuts.
  • L'aleta dorsal és molt llarga i una mica fesa per la meitat. Les pectorals són grosses i ovalades. L'anal és la meitat de llarga que la dorsal. Les pèlviques són filiformes. La caudal és petita i arrodonida.
  • La seua coloració és variable, ja que és mimètic: presenta tonalitats ocres, verdes i vermelles amb 6-7 bandes transversals fosques.[6][7]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovípar: la posta es fa dins escletxes o davall pedres durant la primavera i és vigilada pels mascles durant, aproximadament, un mes.[8] Els ous són demersals i adhesius mentre que les larves són planctòniques.[9]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja invertebrats bentònics i matèria orgànica morta.[10]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És bentònic d'aigües litorals a fons de roca o grava entre els 3 i els 32 m de fondària. Els joves apareixen a les cubetes litorals i poden romandre exposats fora de l'aigua durant curts períodes de temps.[11]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba des d'Irlanda fins al Marroc i a la Mar Mediterrània.[6][12]

Costums[modifica | modifica el codi]

  • És solitari, molt territorial i especialment actiu al capvespre i a trenc d'alba.[13]
  • És curiós i surt del forat on s'amaga si els submarinistes es queden mirant-lo.[14]
  • En situacions d'aigua calenta (més de 20 graus) poden arribar a sortir de l'aigua durant breus períodes, saltant a la superficie de les roques de la zona intermareal de la costa.
  • A vegades, se'l pot veure associat simbiòticament amb gambetes.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Miranda Ribeiro A. de 1913-1915. Fauna brasiliense. Peixes. Tomo V. [Eleutherobranchios aspirophoros]. Physoclisti. [A summary and index appeared in Miranda-Ribeiro 1918; Serranidae, Haemulidae and Sciaenidae published in 1913]. Arq. Mus. Nac. Rio de Janeiro v. 17. [1-679].
  2. BioLib
  3. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. EducaMadrid (castellà)
  6. 6,0 6,1 FishBase (anglès)
  7. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  8. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  9. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  10. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 248.
  11. Zander, C.D., 1986. Blenniidae. p. 1096-1112. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volum 3. UNESCO, París, França.
  12. Oliveira, R.F., V.C. Almada, A.J. Almeida, R.S. Santos i E.J. Gonçalves, 1992. A checklist of the blennioid fishes (Teleostei, Blennioidei) occurring in Portuguese waters. Arquipélago. Ciencias da Natureza 10: 23-37.
  13. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  14. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 248.
  15. M@re Nostrum (català)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Almada, V.C., R.F. Oliveira, E.J. Gonçalves, A.J. Almeida, R.S. Santos i P. Wirtz (2001). Patterns of diversity of the north-eastern Atlantic blenniid fish fauna (Pisces: Blenniidae). Global Ecol. Biogeogr. 10:411-422.
  • Bath, H. (1979). Blenniidae. p. 519-527. A J.C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, França. Vol. 1.
  • Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
  • Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones (1963). Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool, Gran Bretanya.
  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Nieder, J., G. La Mesa i M. Vacchi (2000). Blenniidae along the Italian coasts of the Ligurian and the Tyrrhenian Sea: community structure and new records of Scartella cristata for northern Italy. Cybium 24(4):359-369.
  • Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes – 2a. edició, San Diego, Califòrnia: Academic Press. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) (1986). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vols. I-III:1473 p.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]