Gallineta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gallineta
Chelidonichthys lastoviza Croazia.jpg
Exemplar fotografiat a Croàcia.
Exemplar fotografiat a Croàcia.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes (Huxley, 1880)
Ordre: Scorpaeniformes
Subordre: Platycephaloidei
Família: Triglidae
Gènere: Trigloporus
Espècie: T. lastoviza
Nom binomial
Trigloporus lastoviza
(Bonnaterre, 1788)[1][2]
Sinònims
  • Chelidonichthys africana (Smith, 1934)
  • Chelidonichthys lastoviza (Bonnaterre, 1788)
  • Trigla adriatica (Gmelin, 1789)
  • Trigla africana (Smith, 1934)
  • Trigla lastoviza (Bonnaterre, 1788)
  • Trigla lineata (Gmelin, 1789)
  • Trigloporus lastovitza (Bonnaterre, 1788)
  • Trigloporus lastoviza africanus (Smith, 1934)
  • Trigloporus lineata (Gmelin, 1789)[3]

La gallineta, el borratxo, la lluerna, la lluerna peona, la lluerna borratxa, la lluerna ordinària, la paona, el rafel, el rafelet o el rafet[4] (Trigloporus lastoviza) és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids i l'única del seu gènere.[5]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Ateny fins a 40 cm de llargària total, encara que la més comuna és de 15.
  • Cos de color rosa carmí o vermell. Ventre blanc. Al dors i als flancs, igual com al cap, es veuen taques fosques. Les aletes dorsals presenten taques de color vermell fosc. Pectorals vermelles a la cara interna i amb taques fosques violetes a l'externa, radis blancs i taques blaves en els espais interradials. Els radis lliures són barrats amb taques fosques. Anal vermella vorejada de blanc. Als flancs hi ha plecs verticals característics de color fosc.
  • Cap de perfil recte.
  • La primera aleta dorsal és grossa i molt més alta que la segona.
  • Les escates, amb la part posterior carenada, formen fileres horitzontals.
  • Línia lateral amb escates en forma d'escut.[6][7][8][9]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja crustacis.[11][12]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, demersal i de clima subtropical (70°N-35°S, 18°W-41°E), el qual viu sobre roques i fons sorrencs entre 10-150 m de fondària (normalment, fins als 40).[13][14][15]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Habita la Mediterrània,[16][17][18][19][20][21][22][23][24][14][25][26][27][28][29][30][31][32][33] l'Atlàntic oriental (des de Noruega fins al Cap de Bona Esperança)[34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52] i l'Índic occidental (des de Sud-àfrica fins a Moçambic).[53][54][55][56]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

La seua esperança de vida és de 18 anys.[57]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

És un peix saborós, de carn excel·lent, blanca i molt ferma.[58][59]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bonnaterre, J. P., 1788. Tableau encyclopédique et méthodique des trois règnes de la nature... Ichthyologie. París. Tabl. Encyclop. Méthod. Ichthyol.: i-lvi + 1-215, Pls. A-B + 1-100.
  2. uBio (anglès)
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. TERMCAT (català)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. DORIS (francès)
  7. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 122.
  8. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  9. 9,0 9,1 FishBase (anglès)
  10. FishBase (anglès)
  11. Labropoulou, M. i W. Plaitis, 1995. Selective predation on small crustaceans by six demersal fish species in Iraklion Bay (Cretan Sea, North-eastern Mediterranean). A: Eleftheriou A., Ansell A.D. i Smith C.J. (eds.). Biology and Ecology of Shallow Coastal Waters. Olsen and Olsen, Dinamarca, pp. 351-358.
  12. Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p.
  13. Richards, W.J. i V.P. Saksena, 1990. Triglidae. p. 680-684. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  14. 14,0 14,1 Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo.
  15. Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  16. Abdallah, M., 2002. Length-weight relationship of fishes caught by trawl off Alexandria, Egypt. Naga ICLARM Q. 25(1):19-20.
  17. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  18. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421.
  19. Bell, J.D. i M.L. Harmelin-Vivien, 1983. Fish fauna of French Mediterranean Posidonia oceanica seagrass meadows. 2. Feeding habits. Tethys 11: 1-14.
  20. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  21. Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, França. 206 p.
  22. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  23. Dulcic, J. i M. Kraljevic, 1996. Weight-length relationship for 40 fish species in the eastern Adriatic (Croatian waters). Fish. Res. 28(3):243-251.
  24. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  25. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  26. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editors), Roma. 244p.
  27. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  28. Papaconstantinou, C., 1986. The life history of rock gurnard (Trigloporus lastoviza Brunn. 1768) in the Saronikos Gulf. J. Appl. Ichthyol. 2(2):75-86.
  29. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  30. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  31. Stergiou, K.I., E.D. Christou, D. Georgopoulous, A. Zenetos i C. Souvermezoglou, 1997. The Hellenic seas: physics, chemistry, biology and fisheries. p. 415-538. A: A.D. Ansell, R.N. Gibson i M. Barnes (eds.). Oceanography and marine biology: an annual review. UCL Press.
  32. Tsimenides, N., A. Machias i A. Kallianiotis, 1992. Distribution patterns of triglids (Pisces: Triglidae) on the Cretan shelf (Greece), and their interspecific associations. Fish. Res. 15:83-103.
  33. Tsimenides, N., G. Tserpes, A. Machias i A. Kallianiotis, 1991. Distribution of fishes on the Cretan shelf. J. Fish Biol. 39:661-672.
  34. Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  35. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  36. Booth, A.J., 1997. On the life history of the lesser gurnard (Scorpaeniformes: Triglidae) inhabiting the Agulhas Bank, South Africa. J. Fish Biol. 51:1155-1173.
  37. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  38. Delgado de Molina, A. i J.C. Santana, 1985. Estudio de los recursos demersales de la plataforma continental de la República de Gabón. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. (31):110 p.
  39. Dorel, D., 1986. Poissons de l'Atlantique nord-est relations taille-poids. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer. Nantes, França. 165 p.
  40. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  41. Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  42. Richards, W.J. i V.P. Saksena, 1990. Triglidae. p. 680-684.
  43. Rogers, S.I., D. Maxwell, A.D. Rijnsdorp, U. Damm i W. Vanheed, 1999. Fishing effects in northeast Atlantic shelf seas: patterns in fishing effort, diversity and community structure. IV. Can comparisons of species diversity be used to assess human impacts on demersal fish faunas? Fisheries Research 40 (1999) 135-152.
  44. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  45. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  46. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  47. Sparholt, H., 1990. An estimate of the total biomass of fish in the North Sea. J. Cons. 46:200-210.
  48. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  49. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  50. Wirtz, P., 1994. Underwater Guide. Fish of Madeira, Canary Islands and Azores. Verlag Stephanie Naglschmid Stuttgart.
  51. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  52. Zuev, G.V. i A.R. Boltachev, 2000. Demersal fish communities on the Guinea Shelf (West Africa). J. Ichthyol. 40(4):312-319.
  53. Enciclopèdia Catalana (català)
  54. Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Triglidae. p. 586-590. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.
  55. Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  56. Hureau, J.-C., 1986. Triglidae. p. 1230-1238. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  57. Booth, A.J., 1997.
  58. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Plana 122.
  59. El Maestro Pescador (castellà)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Baron, J., 1985. Les triglides (Téléostéens, Scorpaeniformes) de la baie de Douarnenez. II. La reproduccion de: Eutrigla gurnardus, Trigla lucerna, Trigloporus lastoviza et Aspitrigla cuculus. Cybium 9:255-281.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Labropoulou, M. i A. Machias, 1998. Effect of habitat selection on the dietary patterns of two triglid species. Mar. Ecol. Prog. Ser. 173, 275-288.
  • Labropoulou, M. i G. Markakis, 1998. Morphological-dietary relationships within two assemblages of marine demersal fishes. Environ. Biol. Fish. 51: 309-319.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Organisation for Economic Co-operation and Development, 1990. Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gallineta