Galvanisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caricatura d'un cadàver galvanitzat.

Galvanisme, teoria de Luigi Galvani segons la qual el cervell dels animals produeix electricitat que és transferida pels nervis, acumulada en els músculs i disparada per a produir el moviment dels membres. Aquesta singular teoria va recórrer els claustres universitaris europeus entre finals del segle XVIII i primeres dècades del XIX. Els experiments amb animals, i fins amb cadàvers humans, encoratjaven la secreta esperança que, mitjançant l'electricitat, pogueren sanar-se malalties que provocaven paràlisis i encara reanimar un cos mort. Eixes experiències poden considerar-se un remot antecedent del desfibril·lador cardíac modern.

En 1818, en la universitat de Glasgow, el metge Andrew Ure va meravellar a un auditori popular aplicant corrent al nervi frènic esquerre i al diafragma del cadàver d'un ajusticiat en la forca, amb el qual va assolir la reanimació del cos. Tot va acabar en un frenètic festival d'horror quan es va aplicar corrent al nervi supraorbital i al taló. A mesura que pujava el voltatge, "es van exhibir les ganyotes més horribles. Ràbia, horror, desesperació, angoixa i somriures espantosos s'uniren en l'horrible faç de l'assassí", va narrar el propi Ure.

Dos anys abans, en un castell suís, Mary Shelley havia concebut la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu en la qual és molt clara la referència als experiments que llavors es feien amb l'electricitat, que apassionaven al marit de Mary, el poeta Percy Bysshe Shelley, i al grup d'intel·lectuals que l'envoltava, entre ells Lord Byron, a qui va tenir com veí a Suïssa, i al "pobre" Polidori, que es va suïcidar tres anys després. La teoria d'un fluid elèctric nerviós, produït pel cervell, conduït pels nervis i emmagatzemat en els músculs, ha estat abandonada pels científics.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galvanisme Modifica l'enllaç a Wikidata