Gamba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la gamba (crustaci). Vegeu-ne altres significats a «gamba (desambiguació)».
Fòssil de gamba

Les gambes són un tipus de crustacis, amb una forma característica: tenen el cos prim, allargat i comprimit lateralment. Pertanyen a diferents grups que presenten aquesta forma de "gamba", tot i que la relació taxonòmica de vegades és molt allunyada. S'anomenen gambes als crustacis:[1]

Decàpodes dendrobranquiats peneoideids[modifica | modifica el codi]

Penaeus vannamei

Es poden destacar, entre altres:

Decàpodes pleociemats carideus[modifica | modifica el codi]

També s'anomenen gambes a moltes espècies de carideus, un infraordre molt nombrós de decàpodes pleociemats. Alguns dels representants més coneguts són:

Aristeus Antennatus

Altres crustacis[modifica | modifica el codi]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Plat de gambes

En general són molt apreciades gastronòmicament i tenen un gran interès comercial. A més el fet que algunes espècies formen grans concentracions d'individus en facilita el rendiment econòmic de la seva pesca. A la cuina dels Països Catalans la gamba sempre ha estat molt valorada i és part fonamental dels arrossos més distingits i els aperitius de diumenge.

A la costa de la Mediterrània hi ha tres ports especialment dedicats a la captura de la gamba rosada (Aristeus Antennatus): Palamós, Dénia i Borriana, i els preus solen assolir nivells molt alts durant tota la temporada de pesca d'aquest crustaci.

La gamba és un ingredient molt important de tota una sèrie de plats, com la paella, la sarsuela de peix i el suquet de peix.

Entre els plats típics cal destacar la truita de gambes, la gamba amb bleda, el còctel de gambes[2] i les gambes a l'"ajillo".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I", pp. 343-349.
  2. Còctel de gambes

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • TV3 Quèquicom La gamba,un cas de pesca sostenible 11 de març de 2014.