Gamba roja vulgar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gamba roja
Redshank172.jpg
Exemplar fotografiat a Alemanya defensant el seu niu.
Exemplar fotografiat a Alemanya defensant el seu niu.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Scolopacidae
Gènere: Tringa
Espècie: T. totanus
Nom binomial
Tringa totanus
(Linnaeus, 1758)
Exemplar fotografiat a Àustria.
Exemplar fotografiat a Alemanya.
Exemplar fotografiat a Àustria.
Gamba roja vulgar a prop del seu niu.

La gamba roja o gamba roja vulgar, tifort al País Valencià (Tringa totanus) és un dels limícoles més freqüents a les zons humides dels Països Catalans, sobretot en pas.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 28 cm de llargària total.
  • El color vermell de les seues llargues potes és molt característic.
  • Ambdós sexes són iguals, amb el cos clapejat de negre i gris, la cua ratllada de negre i blanc i el carpó i unes grans franges alars de color blanc de neu, mentre que les puntes de les ales són fosques.
  • El bec és vermellós, amb la punta negra.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Construeix els seus nius en colònies mixtes amb altres espècies durant el mes de maig. Vora l'aigua salabrosa, arranja amb herba seca un forat que el mascle o la femella ha fet al fang, amagat per l'herba. A l'abril-juny pon 3-5 ous, que tots dos pares coven al llarg de 23 dies. Els pollets, també vigilants i atesos pels pares, volen al cap de 4 setmanes.[1]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Mengen insectes, cucs i matèria vegetal.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es pot observar tant a les zones d'aigua dolça com a les salines i salabroses, on s'alimenta de petits invertebrats.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a Europa i en una bona part d'Àsia. Als Països Catalans, nidifica al Rosselló, al Delta de l'Ebre, a l'Albufera de València, al Baix Vinalopó (Santa Pola) i a Mallorca (tant a l'albufera d'Alcúdia com al salobrar de Campos).[2]

Costums[modifica | modifica el codi]

És molt freqüent com a ocell de pas, integrat en grans estols, mentre que durant l'època de cria se'ls veu per separat. Als Països Catalans, a l'hivern i com a nidificant es pot considerar escàs.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 51. ISBN 843150434X.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 113. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gamba roja vulgar