Gambet Rice

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gambet Rice
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 __ g8 __ h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 __ e7 __ f7 pd g7 __ h7 pd
a6 __ b6 __ c6 __ d6 bd e6 __ f6 nd g6 __ h6 __
a5 __ b5 __ c5 __ d5 pl e5 nl f5 __ g5 __ h5 __
a4 __ b4 __ c4 bl d4 __ e4 __ f4 pd g4 pd h4 pl
a3 __ b3 __ c3 __ d3 __ e3 __ f3 __ g3 __ h3 __
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 __ f2 __ g2 pl h2 __
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 __ f1 rl g1 kl h1 __
Chess zhor 26.png
Moviments 1. e4 e5 2. f4 exf4 3. Cf3 g5 4. h4 g4 5. Ce5 Cf6 6. Ac4 d5 7. exd5 Ad6 8. O-O
ECO C39
Naixement darreries del segle XIX
Origen del nom Isaac Rice
Classificació Gambet de Rei

El Gambet Rice és una obertura d'escacs que sorgeix a partir del Gambet de Rei acceptat. És una derivació del Gambet Kieseritzky, i es caracteritza pels moviments 1. e4 e5 2. f4 exf4 3. Cf3 g5 4. h4 g4 5. Ce5 Cf6 6. Ac4 d5 7. exd5 Ad6 8. O-O (en lloc de la jugada més normal 8.d4). Les blanques sacrifiquen el cavall d'e5 a canvi de posar el rei en seguretat i tenir la torre de rei preparada per col·laborar en l'atac contra la infradesenvolupada posició negra.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Història[modifica | modifica el codi]

El Gambit Rice fou molt promocionat pel ric empresari estatunidenc (d'origen alemany) Isaac Rice cap a les darreries del segle XIX. Rice va esponsoritzar nombrosos torneigs temàtics les partides dels quals començaven invariablement a partir de la posició del diagrama. Els millors jugadors del món del moment varen participar-hi: Emanuel Lasker, Mikhaïl Txigorin, Carl Schlechter, Frank James Marshall, i Dawid Janowski entre d'altres.[1] Els torneigs es varen organitzar en molt diversos llocs, des de Montecarlo,[2] Sant Petersburg, i Ostende, fins a Brooklyn o Trenton Falls.[1] El 1905, en una competició d'escacs per correspondència de la "Pillsbury National Association", 230 jugadors aficionats varen jugar el gambet per correus.[1] Tan obsessionat estava en Rice amb la seva línia de joc preferida, que va formar una organització, la Rice Gambit Association el 1904, amb seu a casa seva a Nova York.[3] Amb el Dr. Lasker com a secretary, l'associació fins i tot va arribar a publicar un llibre que reunia totes les partides jugades en els torneigs temàtics del gambet.[3]

Feblesa del gambit[modifica | modifica el codi]

Malgrat tot, les anàlisis fa molt de temps que han mostrat que el gambet no és "ni bo ni necessari".[4] En conseqüència, ha estat deixat de banda, no és mai emprat en partides serioses de competició, i ha quedat dins la història de les obertures d'escacs com un monument grotesc a la vanitat de Rice.[4] L'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs (1997) analitza 8...Axe5 9.Te1 De7 10.c3 Ch5 11.d4 Cd7 12.dxe5 Cxe5 13.b3 0-0 14.Aa3 Cf3+ 15.gxf3 Dh4 16.Txe5 Af5 (or 16...Dg3=) 17.Cd2 Dg3 18.Rf1 Dh2 19.Axf8 g3 20.Ac5 g2+ 21.Re1 Dh4+ (o bé 21...g1(D) 22.Axg1 Dxg1+ 23.Af1 Cg3 amb una posició poc clara) 22.Re2 Cg3+ 23.Rf2 Ce4+, amb taules per escac continu, i atribueix aquesta anàlisi a Capablanca, Amos Burn, i Edward Lasker.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Soltis, pàg. 165.
  2. El torneig temàtic del Gambet Rice de Montecarlo (1904), el guanyaren ex aequo Frank J. Marsall i Rudolf Swiderski
  3. 3,0 3,1 Sunnucks, pàg. 404.
  4. 4,0 4,1 Hooper i Whyld, pàg. 340.
  5. Encyclopaedia of Chess Openings, Volum C, 3a edició, 1997, pàg. 209 n. 28.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]