Gambet Staunton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gambet Staunton
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 pd f7 g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 pd g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.d4 f5 2.e4
ECO A82–A83
Origen del nom Howard Staunton
Classificació Defensa holandesa
Explorador d'obertures de Chessgames.com

El gambet Staunton és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:

1.d4 f5 (la defensa holandesa)
2.e4!?

Les blanques sacrifiquen un peó a canvi d'un ràpid desenvolupament, esperant llançar un atac contra el flanc de rei negre, que ha quedat en certa manera afeblit per 1...f5.

Les negres poden declinar el gambet amb 2...d6, transposant a la defensa Balogh; o 2...e6, transposant a la defensa Kingston. Però acceptar el peó amb 2...fxe4 és considerat millor que transposar a qualsevol de les dues defenses precitades.

Tot i que el gambet Staunton fou durant una època una arma temuda a disposició de les blanques, però d'ençà que la teoria ha mostrat com neutralitzar-lo, les blanques puntuen només un 50% amb ell.

Els Codis ECO pel gambet Staunton són A82 i A83.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Gambet acceptat[modifica | modifica el codi]

Després de 2...fxe4, el joc continua normalment 3.Cc3 Cf6.

Línia principal (4.Ag5)[modifica | modifica el codi]

La línia principal continua amb 4.Ag5, jugada per primer cop per Howard Staunton contra Bernhard Horwitz a Londres, 1846.[1]

Després de 4.Ag5, una trampa habitual és 4...d5? 5.Axf6 exf6 6.Dh5+ g6 7.Dxd5 Dxd5 8.Cxd5, quan les blanques han recuperat el seu peó, i ataquen ara simultàniament els de c7 i f6, de manera que quedaran amb un peó d'avantatge. En canvi, les negres usualment trien de desenvolupar-se ràpidament i enfortir el seu flanc de rei, retornant el peó si calgués, amb 4...Cc6 5.d5 (les blanques poden recuperar el peó amb 5.Axf6 exf6 6.Cxe4, però les negres tindran la parella d'alfils i una sòlida posició) 5...Ce5 6.Dd4 cf7, mentre que 6.De2 és una alternativa moderna.

4.f3[modifica | modifica el codi]

Les blanques poden triar també 4.f3 a l'estil del gambet Blackmar-Diemer, on les blanques obtenen bona compensació després de 4...exf3. Per tant les negres fan generalment 4...d5! 5.fxe4 dxe4. Les negres podrien també triar 4...e3, retornant el peó per tal d'entorpir el desenvolupament blanc.

4.g4?![modifica | modifica el codi]

4.g4?! (l'atac a la baioneta) no proporciona compensació suficient després de 4...h6!

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Partida Staunton - Horwitz, Londres 1846» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 3 de gener de 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]