Gambet Volga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gambet Volga
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 d7 pd e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 nd g6 h6
a5 b5 pd c5 pd d5 pl e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 b5
ECO A57-A59
Origen del nom Riu Volga / Pal Benko
Classificació Defensa Benoni
Sinònim(s) Gambet del Volga, Gambet Volga-Benko
Explorador d'obertures de Chessgames.com

El gambet Volga, o gambet Benko és una obertura d'escacs caracteritzada pel moviment 3...b5 a la defensa Benoni després de la seqüència:

1. d4 Cf6
2. c4 c5
3. d5 b5


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Origen i predecessors[modifica | modifica el codi]

La idea de sacrificar un peó amb ...b5 i ...a6 és bastant antiga. Karel Opočenský la va aplicar contra, entre d'altres, Gideon Ståhlberg a Poděbrady 1936, Paul Keres a Pärnu 1937, i Erich Eliskases a Praga 1937. Posteriorment, la partida Mark TaimanovDavid Bronstein, Torneig de Candidats, Zürich 1953, va atraure l'atenció. Moltes d'aquestes partides començaren com una defensa índia de rei, en què les negres varen fer ...c5 i ...b5 amb posterioritat. Possiblement la primera partida en què es va fer servir l'odre actualment estàndard 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 b5 fou Thorvaldsson-Vaitonis, de l'Olimpíada de Munic de 1936.

El nom original de l'obertura fou gambet Volga, en referència al riu Volga, i degut a un article sobre 3...b5!? que va escriure B. Argunow a Kuibyshev (actualment Samara des de 1991), Rússia, que fou publicat al segon número de 1946 de la revista Schachmaty in USSR. Aquesta denominació és la més usada en la literatura russa, i també en la catalana i castellana.

A les darreries dels 1960s, aquesta idea d'obertura va ser promocionada per Pal Benko, un GM hongarès-estatunidenc, que hi va aportar noves idees, i que en va publicar un llibre The Benko Gambit el 1974. El nom "gambet Benko" (Benko Gambit) va triomfar, i és usat en general en la literatura anglòfona d'escacs.

Tot i que "gambet Volga" originalment es referia només al moviment 3...b5 (de vegades seguit per un ràpid ...e6), mentre que en Benko va analitzar a la seva obra per Batsford només el que és ara la línia principal, 3...b5 4.cxb5 a6, ambdós termes gambet Benko i gambet Volga són usats de manera intercambiable o fins i tot concorrent (per exemple, gambet Volga-Benko).[1][2]

Teoria[modifica | modifica el codi]

La línia principal continua amb les jugades 4.cxb5 a6 5.bxa6 Axa6 seguides pel fianchetto de l'alfil negre de f8. (Els jugadors de negres recelosos del sistema de doble fianquet, en què les blanques juguen g3 i b3, i fianqueten els dos alfils, han preferit 5...g6 intentant 6.b3 Ag7 7.Ab2 Cxa6! la clau és que és desagradable per les blanques enfrontar-se a l'amenaça de ...Cb4, tocant d5 i a2, quan Cc3 podria trobar-se amb ...Cfxd5 degut a la clavada latent al llarg de la gran diagonal.) La compensació negra pel peó pren diverses formes. En primer lloc, les blanques (que ja estan endarrerides en el desenvolupament) han de solucionar el problema del desenvolupament del seu alfil de rei. Després de 6.Cc3 d6, si les blanques fan 7.e4, llavors les negres faran 7...Axf1, i després de recapturar amb el rei, les blanques hauran de gastar temps enrocant articialment amb g3 i Rg2, com ara en la línia 7....Axf1 8.Rxf1 g6 9.g3 Ag7 10.Rg2. Si les blanques eviten aquesta variant fianquetant l'alfil, cauran en una posició més passiba, amb l'alfil bloquejat pel seu propi peó de d5.

A banda d'això, les negres també obtenen un ràpid desenvolupament i un bon control de la diagonal a1-h8 i poden exercir pressió al llarg de les columnes semiobertes a i b. Aquests beneficis poden mantenir-se fins al final, de manera que, inusualment per un gambet, les negres no s'han de preocupar si es canvien les dames; fins i tot, un canvi de dames pot ser-los beneficiós, ja que elimina l'amenaça d'un atac blanc al flanc de rei.

Tot i que la línia principal del Volga és considerada com a acceptable per les blanques, hi ha diverses alternatives que eviten alguns dels problemes que pateixen. La més simple és declinar el gambet, amb 4.Cf3 o 4.a4. Una altra idea, que és popular a nivell de Grans Mestres des de 2004, és la d'acceptar el peó però llavors retornar-lo immediatament amb 4.cxb5 a6 5.b6. També és una alternativa popular 5.e3.

Utilització[modifica | modifica el codi]

El jugador que més notablement ha practicat el gambit és qui li ha donat nom, Pal Benko. Molts dels millors jugadors del món l'han fet servir algun cop, inclosos els exCampions del món Garri Kaspàrov, Veselin Topalov i Mikhaïl Tal, i també els Grans Mestres d'elit Vasili Ivantxuk, Michael Adams, Aleksei Xírov, Borís Gelfand, i Ievgueni Baréiev.

Codis a l'Enciclopèdia[modifica | modifica el codi]

L'Encyclopaedia of Chess Openings assigna tres codis al gambet Benko:[3]

  • A57 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 b5
  • A58 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 b5 4.cxb5 a6 5.bxa6
  • A59 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 b5 4.cxb5 a6 5.bxa6 Axa6 6.Cc3 d6 7.e4

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Benko, Pal. The Benko Gambit. B. T. Batsford, London, 1974. ISBN 0713410582. 
  2. Konikowski, Jerry. «A weapon against the Volga Gambit». ChessBase Magazine. ChessBase GmbH, 98, Novembre 2002.
  3. «Openings classified under ECO A57-A59» (en anglès). Chess Archaeology. [Consulta: 11 de setembre de 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]