Game Over: Kasparov and the Machine

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Game Over: Kasparov and the Machine
411px-Kasparov and the machine.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Vikram Jayanti

Producció: Hal Vogel

Música: Robert Lane

Muntatge: David G. Hill

Protagonistes: Joel Benjamin
Michael Greengard
Anatoli Kàrpov
Garri Kaspàrov
Jeff Kisselhof

Dades i xifres
Països: Canadà
Regne Unit
Data d'estrena: 5 de setembre de 2003
Duració: 90 min
Idioma original: Anglès

Companyies
Distribució: THINKFilm

Pàgina sobre “Game Over: Kasparov and the Machine a IMDb

Valoracions
IMDb 6.8/10 stars
FilmAffinity 6.8/10 stars

Game Over: Kasparov and the Machine és un documental de 2003 de Vikram Jayanti, sobre el matx entre Deep Blue i Garri Kaspàrov. Garri Kaspàrov és el millor jugador d'escacs de la història, i fou Campió del món d'escacs durant 15 anys (1985–2000), mentre que Deep Blue, era un ordinador d'escacs creat per IBM. El film fou coproduït per Alliance Atlantis i National Film Board of Canada.

Trama[modifica | modifica el codi]

En Kaspàrov havia derrotat Deep Blue, un ordinador dissenyat específicament per vèncer-lo, en un matx jugat el 1996,[1] i va acceptar de jugar un matx de revenja el proper any.

Kaspàrov va guanyar la primera partida del matx de revenja amb facilitat amb les peces blanques.[1] En la segona partida, Kaspàrov, amb negres, passava dificultats, però va parar una trampa en la qua la majoria dels ordinadors hi haguessin caigut.[1] Deep Blue no va caure en el parany i va guanyar, per igualar el matx, tot i que tant en Kaspàrov com Deep Blue van ometre un escac perpetu que podria haver donat les taules a Kaspàrov.[1] Les següents tres partides van acabar en empat, amb un Kaspàrov que semblava afectat psicològicament. Deep Blue va guanyar la decisiva sisena partida, essent la primera vegada en la història que un ordinador derrotava un campió del món en un matx de diversos partides.

A partir d'aquesta experiència, sobretot en la segona partida del matx, en Kaspàrov va acusar IBM de fer trampa. Sospitava que IBM utilitzava un jugador humà durant les partides per millorar la força estratègica de l'ordinador. Com una metàfora d'aquesta sospita, la pel·lícula entrellaça amb la història d'El Turc, un engany basat en un suposat autòmat que jugava als escacs construït al segle XVIII, però en realitat gestionat pels éssers humans. La pel·lícula també dóna a entrendre que la victòria de Deep Blue, que va tenir una intensa promoció, va ser una estratagema per part d'IBM per augmentar el seu valor de mercat.

Acollida[modifica | modifica el codi]

Game Over: Kasparov and the Machine va rebre crítiques en diversos sentits. Entre les positives, Lou Lumenick del New York Post va dir que Game Over era un "sòlid documental" amb "bastant de suspens".[2] Dennis Lim del Village Voice va dir de Game Over que era un "documental apassionant".[3] Jami Bernard del New York Daily News va dir que era "per mossegar-se les ungles".

Peter Hartlaub, del San Francisco Chronicle, en canvi, va dir que Game Over "és una pel·lícula amb una gran pregunta i cap intent visible per trobar-hi resposta".[4] Molts crítics varen parlar malament de Game Over per estar esbiaixada cap a la posició de Kaspàrov contra IBM sense presentar cap prova d'aquestes queixes; entre aquests, hi hagué Robert Koehler de Variety,[5] Kevin Crust de The Los Angeles Times,[6] Michael Booth de The Denver Post,[7] Liam Lacey de The Globe and Mail,[8] Janice Page de The Boston Globe,[1] i Ned Martel de The New York Times.[9]

La pel·lícula va ser nominada pel premi International Documentary Association de 2003.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Page, Janice. «Showy moves don't go far in chess documentary 'Game Over'». Boston Globe, 14 de gener de 2005 [Consulta: 23 de juliol de 2011].
  2. Crítica de Lou Lumenick, New York Post, 3 de desembre de 2004
  3. Crítica de Dennis Lim, Village Voice, 30 de novembre de 2004
  4. Crítica de Peter Hartlaub, San Francisco Chronicle, 11 de febrer de 2005
  5. Crítica de Robert Koehler, Variety
  6. Crítica de Kevin Crust, Los Angeles Times
  7. Crítica de Michael Booth, Denver Post, 31 de desembre de 2004
  8. Crítica de Liam Lacey, Globe and Mail
  9. Crítica de Ned Martel, New York Times, 6 de desembre de 2004

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema