Gandesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gandesa
Localització

Gandesa situat respecte Catalunya
Gandesa situat respecte Catalunya

Localització de Gandesa respecte de la Terra Alta


Municipi de la Terra Alta
Portalada de l'església arxiprestal
Portalada de l'església arxiprestal
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Terra Alta
Gentilici Gandesà, gandesana
Superfície 71,2 km²
Altitud 368 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.117 hab.
43,78 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 284850 4548050Coord.: 41° 3′ 19″ N, 0° 26′ 23″ E / 41.05528°N,0.43972°E / 41.05528; 0.43972
Organització
Entitats de població

1
Codi postal 43780
Codi territorial 430640

Gandesa és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, que a més ocupa el seu centre geogràfic. Està limitada per Pinell de Brai, Prat de Comte, Bot, Batea, Vilalba dels arcs i Corbera d’Ebre.

És en un altiplà situat en la part central de la comarca. Està envoltada d’una sèrie de muntanyes (Puig Cavaller, les serres de Pàndols, de Voledins i de Cavalls). Hi abunda la vegetació mediterrània, però pel clima hauria d’haver un domini de l’alzinar amb marfull.

La ciutat és un punt important pel que fa a les carreteres espanyoles ja que en l’època dels romans, creuaven les comunicacions entre els actuals Catalunya,Aragó i País Valencià. Actualment, Gandesa es troba comunicada per la carretera N-420.[2] 

Origen del mot[modifica | modifica el codi]

El mot “gand” llengua ibèrica anterior a la influència llatina significa castell, reducte o refugi.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Al Coll del Moro s’hi troba un poblat iber, que fou l’antecedent del poble. Aquest poblat estava connectat amb poblats ibers de Lleida i amb el poblat iber de Tivissa. Actualment, encara podem trobar una fortificació defensiva i, més a més, un conjunt de tombes. El conjunt deixa rastres de l’expansió dels romans i se hi van trobar evidències del pas del cartaginesos de la marxa que Annibal Barca va fer cap a Roma.

L’origen de Gandesa el trobem posteriorment a un assentament àrab, l’any 1153, essent Ramon Berenguer IV que li atorga carta de ciutadania, com els terrenys coneguts com la Catalunya nova per la recuperació als moros de les terres del Principat. L’any 1194, es va fer entrega de la carta de població a Gandesa. A partir d’aquesta entrega és considerada la fundació del poble. Dos anys després, es va començar a construir l’església romànica.

Els homes del temple van deixar curioses mostres del seu domini i, en particular, la portalada de l’església arxiprestal on hi ha que diu que s’enterren els darrers secrets abans de la seva persecució pel Rei de França i el Papa. Els templers van deixar pas al domini del Hospitalers. El rei Jaume I li atorga carta de cabalatge.

Gandesa també és un dels pobles que va participar amb la guerra de successió i, fins i tot, va partir un setge que va determinar el refugi de molts dels seus habitats a Mequinensa. També va ser lleial als austriacistes, tot i que amb la caiguda de Tortosa, la seva capitulació va ser immediata.

També destaca el seu paper durant l'Edat Moderna a la primera guerra dels carlistes, dirigida per la baronessa de Purroy i va resistir fins set setges del general Ramon Cabrera, el tigre del Maestrat. Això li va valdre el reconeixement dels lliberals i va ser receptora de diferents poemes del cant a la defensa de la llibertat. Se li va atorgar el qualificatiu de “molt lleial, heroica e immortal Ciutat de Gandesa”.

Al juliol de 1938 l’Exèrcit Republicà va llançar la dita contra ofensiva de l’Ebre que va arribar fins a la mateixa porta de Gandesa. A partir d’aquesta data i durant tres mesos es va desenvolupar la coneguda Batalla de l’Ebre que es va concretar als pobles de la Terra Alta (La Fatarella, la Pobla de Masaluca, Villaba dels Arcs, Corbera d’Ebre –bombardejada per l’aviació alemanya i per les forces franquistes-, la pròpia Gandesa –serra de Cavalls i serra de Pàndols-, i també el Pinell de Brai). El general colpista Franco va establir el seu lloc de comandament al Coll del Moro, tot just al costat de la resta del poblat iber. Aquesta fou la batalla més sagnant de la Guerra Civil Espanyola, on hi van perdre la vida més de cent mil persones (es diu que moltes de les Brigades Internacionals van queda sense brigadistes i que eren reforçades per espanyols).

En els última anys, la comarca de la Terra Alta va entrar en un declivi important a partir dels anys 1940 i 1950; fins a l'inici de la construcció de les centrals nuclears d’Ascó (1976) la pèrdua d’habitants era constant. Ja amb la situació democràtica des dels anys 80, hi va haver la modernització de moltes instal·lacions públiques d’instrucció, d’assistència primària i jutjats, que li han conferir una modernització substancial.

Economia[modifica | modifica el codi]

Tant a Gandesa com a la Terra Alta, els ingressos provenen del camp i de la industria.

Els conreus de la vinya, les oliveres i els ametllers, a més dels cereals com el blat, l’ordi i la civada, han marcar la seva economia agrària en el passat i en el present. La Terra Alta i Gandesa són conegudes per la producció vinícola fins a tal punt d’obtenir la Denominació d’origen Terra Alta. En segon pla, Gandesa també ha estat predominada per oficis menestrals típics del nuclis de població concentrats (ferrers, fusters, sastres, barbers). La indústria fins als anys 60 va ser principalment de transformació agrícola(vi, oli) - cal destacar les cooperatives de Gandesa i Pinell de Brai reconegudes com les catedrals del vi i construïdes pels voltants de 1920-. A partir dels anys seixanta va aparèixer una industria de manufactura de paper i del cartró, en les que actualment ocupa un dels primers llocs dins l’economia espanyola. També en els anys seixanta es van expandir les granges del porcí i de l’aviram. 

Parla[modifica | modifica el codi]

Mapa dialectal del català-valencià

A Gandesa es parla català occidental, un dialecte de la llengua catalana. La seva principal característica

és que, a diferència del català oriental, no hi ha una neutralització de vocals àtones (la “e” i la “o” la pronuncien tònica). També mantén el so de la “U” en els possessius (meua, teua, seua).[4]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

En el nucli urbà de Gandesa podem trobar diferents edificis de diferents èpoques:[5]

  • Cooperativa agrícola: és un edifici modernista que va ser construït l’any 1919 per César Martinell. L’edificació consta de tres naus rectangulars paral·leles de diferent alçada. Els elements més definitoris d’aquesta construcció són el maó i la volta catalana. Va ser declarada “Bé cultural d’interès” per la Generalitat de Catalunya l’any 2007. L’edifici, des de la seva construcció, ha estat destinat a l’elaboració de vins.
    Celler Cooperatiu de Gandesa
  • Església de la mare de Déu de l’assumpció: És una de les construccions més importants del poble. És un edifici romànic de transició al gòtic amb una excepcional portalada de l’Escola de Lleida. Al segle XVII es va reformar i va canviar la seva orientació, es va fer més alt i se li va afegir un campanar de 40 metres d’alçada.
  • Centre d’estudis de la Batalla de l’Ebre: És el principal museu de la Terra Alta sobre la Guerra Civil Espanyola on s’expliquen els esdeveniments de la Batalla de l’Ebre.
  • Fonda Pere Manyà: A la plaça de la “farola” trobem la Fonda de Pere Manyà. Un edifici del 1868. Tota la façana va rebre diversos impactes durant la Guerra Civil
  • Palau del castellà: Edifici d’origen templer. En un passat, estava completament aïllat de la resta per un fossat defensiu, avui perdut. S’hi veuen corrioles de fusta que es conserven damunt la porta, que

evidencien la existència d'un possible pont llevadís. Actualment, l’edifici és més conegut com “la presó” ja que el 18 d’abril de 1834 Gandesa va ser anomenada “cap de Partit Judicial”, i com que no tenien cel·les van habilitar les cel·les ja existents del Palau del Castellà.

  • Ajuntament de Gandesa
  • Cal Cerer: És una casa d’origen Medieval. En la seva façana s’hi pot observar l’escut de la casa. Un dels balcons i les finestres conserven la pedra original.
  • Ca Sol: Edifici construït l’any 1912, d’estil modernista. Les ondulacions, decoracions amb motllures i relleus florals en les finestres són el més característic de la construcció.
  • Cal Pardo: Els seus baixos fan característic a l’antiga casa pairal, que actualment està restaurada. Encara avui en dia, es poden observar els estris que utilitzaven per treballar la terra, fer pa durant la matança del porc.
  • Ca l’Inquistador: Era un dels palaus gòtics més importants de la comarca. Durant els anys va anar sofrint remodelacions
  • Ca la vila vella: És un edifici gòtic. Actualment només podem observar un finestral característic del gòtic ja que la construcció va estar parcialment absorbida amb l’ampliació de l’Església de la mare de Déu de l’assumpció.
  • Ca Sunyer: És un immoble de l’època medieval de noble llinatge, tal com es pot observar a l’escut de damunt de la porta principal. Amb els anys, ha sofrit moltes remodelacions, però encara s’hi conserva la porta del cavaller i diferents finestres característiques.
  • Casa de Barons de Purroy: És un palau barroc del S.XVIII, tot i que la façana és un exemple de l’arquitectura Renaixentista.

Fora del nucli urbà podem trobar també altres llocs d’interès:

  • Balneari de la Fontcalda: Es troba a 13 km del poble. És un paisatge natural, a la vora del riu Canaletes. El nom es vincula al nom de la font d’aigua mineromedicinal calenta que està a prop del riu Canaletes, no gaire lluny del Santuari. Aquesta font, popularment es coneix com “la Font dels Xorros”. El Santuari va ser construït aproximadament el segle XVI i l’església al segle XVIII (d’estil neoclàssic). L’any 1936, durant la Guerra Civil espanyola, el santuari va ser cremat i es va destruir tot el que havia a dins. El primer diumenge de maig es fa una Romeria a la Fontcalda.

Hi ha una llegenda sobre la Fontcalda on es diu que en la vall hi havia un pastor de Prat de Comte, i passejava per prop de la font que hi ha. Es diu que aquest pastor va veure una imatge que ningú tenia cap mena de notícia. L’home va rebre un senyal del cel i que es va portar la fotografia per comunicar la notícia a altres pastors i quan l’anava a mostrar, aquesta havia desaparegut. El pastor va tornar al lloc de l’aparició i va trobar a la Verge. En poques hores va arribar la notícia a Gandesa i molts van anar a venerar-la i la van traslladar a l’església de Gandesa però que en poques hores havia tornat a desaparèixer i estava al mateix lloc de l’aparició, la Fontcalda.[6]

Riu Canaletes
  • Jaciment arqueològic del Coll del Moro: Es tracta d’un jaciment de la tribu ibèrica “ilercavons”, situat als afores del poble. Aquest nucli es va fundar entre els segles VI AC i el S. I DC. Es troba a 483 metres. Ocupa un espai, que no va ser triat per casualitat ja que és el punt més alt del poblat s’hi pot veure tota la Terra Alta. Aquest punt és una torre construïda amb pedra seca, que tenia com a finalitat la defensa del poblat juntament amb una muralla. Comparteix característiques amb altres poblats com el del Tossal del Moro de Pinyeres (Batea), tot i que, el de Gandesa era el més gran del seu entorn amb 3300 metres quadrats. El jaciment està construït per una necròpolis amb tres àrees diferents. Durant la Guerra Civil Espanyola, el general Franco hi va ubicar el seu quarter per dirigir l’estratègia de la Batalla de l’Ebre.
  • Serra de Pàndols: És una serralada que es troba entre els municipis de Gandesa i Pinell de Brai. La seva elevació màxima és coneguda com “la Punta Alta”, amb una altitud de 704 metre (Puig Cavaller). La Serra de Pàndols està inclosa al Pla d’Espais d’Interès Natural. En la Guerra Civil Espanyola, aquest nucli va ser l’escenari de violents combats. Era una posició clau per dominar el conjunt de la Terra Alta.
  • La fonteta: És un indret amb aigua de molt bona qualitat. Arran de l’abastiment a Gandesa se la bateja com “la Font de la Salut”, però la tradició ha conservat el nom de fonteta. Està declarada “Àrea recreativa pel Medi Natural”. Trobem ombres, taules de pedra, focs per cuinar, aigua i aixopluc.

Festes importants[modifica | modifica el codi]

  • Festa de Sant Antoni: Se celebra el 17 de gener. Aquesta està documentada des de 1801 en el llibre comptes de la Confraria de Sant Antoni, tot i que es creu que prové de l’edat mitjana. Aquesta festa consta de diferents actes: els balladors amb el “Baconet de Sant Antoni” i les pubilles, pubilleta i hereu, fan una recollida de llenya pels carrers de Gandesa. Seguidament, els balladors fan ballen la dansada, un ball tradicional, al voltant del foc. Aleshores, davant de l’església es beneeixen i es posen a la venda les coques de Sant Antoni. La tradició diu que per Sant Antoni es rifava un baconet (porc) que durant l’any es passejava per Gandesa i tothom l’anava atipant.
  • Festes Majors de Gandesa: Tenen una durada de 5 dies. Normalment, se celebren a finals d’Agost principis de Setembre. Són en honor a la Mare de Déu de la Fontcalda, la patrona del poble. Es té constància de la celebració d’aquestes festes des de l’any 1900 gràcies a uns butlletins. Tot i que hi ha hagut canvis en les festes majors cada any, els actes que han perdurat fins avui són el volteig de les campanes que fan saber als vilatans que les festes ja donen el seu toc de sortida. Un altre dels actes tradicionals són la plega, on les pubilles i hereus van recollint en un mocador les donacions de la gent del poble. El ball de la Dansada o jota gandesana, és un altre dels actes que no falten durant les Festes Majors.
  • Festa del vi: Se celebra el primer cap de setmana de novembre. En els seus orígens la Festa del vi era una celebració entre les colles d’amics. Celebraven la finalització de la verema i de la temporada. Actualment, és el principal acte on es mostren els vins de la Denominació d’Origen Terra Alta. Al voltant de la Cooperativa de Gandesa s’instal·len les parades de diferents cooperatives de la comarca i cellers particulars on es poden degustar els diferents vins que elaboren. El dissabte la cooperativa obsequia amb un aperitiu a tots els assistents. Durant la pròpia fira s’organitzen diferents actes relacionats amb el món del vi, com ara diferents conferències per tractar les problemàtiques agràries i cursos de tast de vins. De cara a un públic més jove, sempre hi ha actes que no falten durant la Festa del Vi és com concerts de música. El dissabte la festa acaba amb el ball popular fins a altes hores de la matinada. El dia segle, es porta a terme el dinar popular amb la tradicional “clotxa” dinar típic dels veremadors.[7]
  • Romeria a la Fontcalda: La Romeria a la Fontcalda es celebra el primer diumenge de maig. El dia anterior a la Romeria de la Fontcalda (dissabte), els nens anuncien l’arribada de la Romeria de la Fontcalda. Toquen les campanes i criden “a la Fontcalda”. El dia següent se surt a les 7 del matí i es va caminant fins a la Fontcalda. Se surt des de l’església. A les planes (entrada a Gandesa) es beneeix el terme i la Fonteta. Un cop s’ha arribat al cap de la costa, la processó saluda la verge i es fa un esmorzar, on les persones aprofiten per descansar. Tot seguit, els caminants baixen les costes de la Fontcalda.  La majoria de persones, porten un mocador blau. Aquest camí és de 13 km. Un cop s’ha arribat, s’oficia una missa i es balla una sardana. A continuació les famílies o grups d’amics dinen. Al final del dia es torna en processó al poble fins l’església on els fidels s’acomiaden de la Verge fins l’any que ve.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
161 176 168 693 - 2.705 2.783 3.246 3.767 3.551
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.684 3.250 2.805 3.094 2.778 2.807 2.831 2.707 2.658 2.675
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.668 2.646 2.564 2.697 2.882 3.091 - 3.222 3162 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En l’actualitat té, segons l’últim estudi de 2012 del Institut Nacional d'Estadística, 3162 habitants. Tot i que la Terra Alta ha sofert durant el segle XX una forta emigració cap a Barcelona i Tarragona, de forma més nombrosa, i a la desfeta de l’Ebre (1938) molts veïns van marxar cap a França i ja mai més van tornar.

L'escut[modifica | modifica el codi]

Escut de Gandesa

Actualment, aquestes noses es coneixen com “La Farsa de Gandesa” ja que no es va celebrar tal com s’esperava. Quan va acabar la cerimònia religiosa a l’església de Gandesa, el príncep  va fugir però es va deixar un guant que portava.  A partir d’aquell moment, el guant va prendre importància fins a l’actualitat, que forma part de l’escut de Gandesa.[8]

En el moment de fer l’escut van introduir altres elements com la corona, que representa d’on és i la reialesa.

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Gandesa, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 668 45,22
ERC Oriol Junqueras 265 17,94
PPC Alicia Sánchez-Camacho 188 12,72
PSC Pere Navarro 121 8,19
ICV-EUiA Joan Herrera 61 4,12
CUP David Fernández 55 3,72
C's Albert Rivera 38 2,57
Vots en blanc 34 2,26
Altres 47 5,75
Total 1.505 73,96

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gandesa

Referències[modifica | modifica el codi]