Ganga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ganga (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ganga
Pterocles sp.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Pteroclidiformes
Família: Pteroclididae
Gènere: Pterocles
Espècie: P. alchata
Nom binomial
Pterocles alchata
(Linnaeus, 1766)

La ganga o perdiu de garriga[1] (Pterocles alchata) és un ocell de l'ordre dels pteroclidiformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 31 cm de llargària total i 54-65 cm d'envergadura alar.
  • Pesa 200-280 g.
  • Té les plomes centrals de la cua molt llargues.
  • El ventre de color blanc.
  • Les ales són blanques amb la punta negra.
  • El mascle té el dors d'un to groc verdós i el pit rogenc ribetejat amb dues fines franges negres.
  • La femella és de color més groguenc i amb dues o tres bandes negres al pit.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Pterocles alchata - Museu de Tolosa

Estableix el nial en una depressió del sòl, en zones pedregoses i semidesèrtiques que tinguin conreus de cereals sense gaire vegetació a la vora. A l'abril-juny pon 2-3 ous que els pares coven al llarg de 4 setmanes.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja grans, herbes i plantes silvestres.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu al nord d'Àfrica, a l'Orient Pròxim i a la meitat meridional de la península Ibèrica.

Als Països Catalans només se'n troben a la Depressió de l'Ebre i a la Franja de Ponent més propera, mentre que al País Valencià i a la Catalunya Nord va desaparèixer al llarg del segle XX.[3]

Pertany a la categoria d'ocells estèpics.

Costums[modifica | modifica el codi]

  • És sedentària i migradora. A l'hivern és marcadament gregària, i no ho és tant quan nidifica.
  • Cada dia s'ha desplaçar als abeuradors per compensar la seua dieta tan escassa en aigua. Ja que els pollets no poden anar-hi, són els pares qui s'amaren les plomes del pit i de la panxa perquè, un cop retornen al niu, els petits xuclin l'aigua.[4]

Conservació[modifica | modifica el codi]

Aquesta au, juntament amb la xurra, es troba en disminució a causa de la transformació progressiva de les àrees naturals de secà en àrees de regadiu (a primers dels anys vuitanta del segle XX, encara se'n trobaven en amplis sectors del Segrià, les Garrigues i la Noguera).[5] Al Principat de Catalunya es calcula que n'hi queden entre 50 i 60 parelles mentre que la població europea oscil·la entre 10.000 i 21.0000 parelles (5-24% de la població mundial).[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, per una societat de Catalans. Joseph Torner, 1839, p.445. 
  2. Tucker, G.M., i Heath, M.F.: Birds in Europe. Their Conservation Status. Any 1994. BirdLife International. Cambridge, Regne Unit.
  3. Ferrer, X., Martínez-Vilalta, A. & Muntaner, J.: "Ocells" a Història natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1986.
  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 61. ISBN 84-315-0434-X.
  5. La ganga i la xurra a Catalunya.
  6. La ganga al Principat de Catalunya. (català)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ganga
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.