Gaoth Dobhair
| Gweedore (en) Gaoth Dobhair (ga)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Irlanda | |||
| Província | Ulster | |||
| Comtat | comtat de Donegal | |||
| Població humana | ||||
| Població | 4.065 (2002) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 32 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 074 95 | |||
| Lloc web | gaothdobhair.ie | |||
Gaoth Dobhair (Gweedore en anglès)[1] és una parròquia d'Irlanda, a la Gaeltacht del Comtat de Donegal. És la llar de la famosa cantant Enya i del grup de música celta Clannad.
Geografia[modifica]
- Arduns (An tArd Donn)
- Ardnagappery (Ard na gCeapairí)
- Ballindrait (Baile an Droichid)
- Bloody Foreland (Cnoc Fola)
- Brinaleck (Bun an Leaca)
- Bunaninver (Bun an Inbhear)
- Bunbeg (An Bun Beag)
- Carrick (An Charraic)
- Carrickataskin (Carraig an tSeascain)
- Cotteen (Coitín o An Choiteann)
- Crolly (Croithshlí o Croithlí)
- Curransport (Port Uí Chuireáin)
- Derrybeg (Na Doirí Beaga o Doire Beag)
- Dore (Dobhar)
- Dunlewey (Dún Lúiche)
- Glassagh (Glaiseach o An Ghlaisigh)
- Glasserchoo (Glaisear Chú o Glas Dobhar Chú)
- Glentornan (Gleann Tornáin)
- Knockastolar (Cnoc an Stolaire)
- Lunniagh (Luinneach)
- Magheraclogher (Machaire Chlochair)
- Magheragallon o Magheragallen (Machaire Gathlán)
- Meenaclady (Mín an Chladaigh)
- Meenacuing (Mín na Cuinge)
- Meenaniller (Mín an Iolair)
- Middletown (Baile Lár)
- Sheskinbeg (Seascann Beag)
- Stranacorkra (Srath na Corcra)
Situació lingüística[modifica]
Gaoth Dobhair té una població de 4.500 habitants dividits en tres districtes electorals:
- Machaire Chlochair amb una població de 2.651 habitants dels quals el 77% són parlants nadius d'irlandès.
- Cnoc Fola/Min an Chladaigh amb una població de 1.326 habitants dels quals el 83% són parlants nadius d'irlandès.
- Dun Luiche amb una població de 695 habitants dels quals el 76% són parlants nadius d'irlandès
La llengua parlada predominant a la parròquia és l'irlandès, però l'anglès també hi és força present. Tots els serveis escolars i religiosos es fan en irlandès.[2] Centenars d'estudiants d'arreu d'Irlanda venen a l'escola d'estiu Coláiste Cholmcille (Columcille) per a millorar el coneixement del gaèlic irlandès.[3]
Història[modifica]
La colonització de l'Ulster en 1609 va donar un gir al destí de la parròquia. Les famílies parlants de gaèlic que havien estat expulsades de les terres fèrtils del Lagan i dels seus voltants foren dutes a les torberes inhòspites de l'oest de Donegal. Alguns d'ells marxaren més lluny de Gaoth Dobhair mentre que anglesos i escocesos s'hi establien. Sembla que la parròquia tenia una població força dispersa en el segle xvii, i fins al segle xix la població era escassa però amb bona relació amb els propietaris de la terra.[4]
La qualitat de vida es va deteriorar amb l'arribada de nous terratinents en el segle xix, particularment George Hill (1801–1879) i el seu fill Arthur. La gent de la parròquia liderada per James McFadden (gaèlic irlandès: Séamus Mac Pháidín), rector de 1875 a 1901, va desafiar els terratinents amb la fundació de la secció local de la Land League i el Pla de Campanya. El clímax de la Guerra de la Terra a Gaoth Dobhair arribà al clímax quan uns parroquians assassinaren l'inspector de districte de la Royal Irish Constabulary William Limbrick Martin (An Mháirtínigh) a la sortida de l'església local Teach Phobail Mhuire a Derrybeg el diumenge 3 de febrer de 1889 mentre el pare McFadden jeia a terra amb una espasa a la mà.[5] El cas fou exposat el 1928 en les memòries de Tim Healy, qui defensà el pare McFadden i els seus parroquians.[6]
Un periodista irlandès dels Estats Units W.H. Hurlbert, també investigà les disputes entre terratinents i pagesos a Gaoth Dobhair en el seu llibre Ireland under Coercion, publicat en 1888.[7]
S'han publicat molts llibres en irlandès, i alguns en anglès, detallant la rica història de Gaoth Dobhair. Un dels més prolífics historiadors locals és Cáit Nic Giolla Bhríde.[8]
Personatges il·lustres[modifica]
- Moya Brennan, cantant
- Seán Mac Fhionnghaile, actor
- Tarlach Mac Suibhne, músic
- Na Casaidigh, banda de música tradicional
- Aoife Ní Fhearraigh, cantant
- Clannad, grup musical
- Patrick O'Donnell, activista republicà
- Gavin Ó Fearraigh, actor/model
- Bríd Rodgers, polític del SDLP
- Enya, cantant
Referències[modifica]
- ↑ Placenames (Ceantair Ghaeltachta) Order 2004 p154 (of 155)
- ↑ «An Chrannóg - Lárionad Gaeilge». Arxivat de l'original el 2007-10-22. [Consulta: 26 maig 2013].
- ↑ «Coláiste Cholmcille website». Arxivat de l'original el 2007-12-04. [Consulta: 26 maig 2013].
- ↑ Gweedore Donegal
- ↑ History of Gweedore, Chapter One
- ↑ «Healy memoirs online, chapter 22». Arxivat de l'original el 2011-10-01. [Consulta: 27 maig 2013].
- ↑ Hurlbert W vol.1, pp.66-122 online text
- ↑ Coiscéim 1996
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaoth Dobhair |
- - DiscoverGweedore.ie. Web oficial de Gaoth Dobhair pel Gweedore Tourist & Traders Community group Arxivat 2012-06-29 a Wayback Machine.
- Gweedore.net - Guia de Gaoth Dobhair Arxivat 2015-02-15 a Wayback Machine.
- County Donegal.net & Dún na nGall.com - Gaoth Dobhair/Gweedore Arxivat 2013-10-17 a Wayback Machine.
- Gweedore pop stats 2006
Municipis i llogarets Gaeltacht | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Contae Dhún na nGall |  | |||||||||
| Contae Mhaigh Eo Gaeltacht Iorrais agus Acaill | ||||||||||
| Contae na Gaillimhe | ||||||||||
| Contae Ciarraí | ||||||||||
| Contae Chorcaí | ||||||||||
| Contae Port Láirge | ||||||||||
| Contae An Mhí | ||||||||||
| Aspirants a reconeixement | ||||||||||
