Garbell (agricultura)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Garbellatge amb forques a l'antic Egipte

Garbellar amb el vent és un mètode agrícola desenvolupat per les cultures antigues per separar el grans dels cereals de les pallofes. També es fa servir per treure insectes del gra emmagatzemat. Abans d'aquest procés se separa el gra de la palla.

En la seva forma més simple implica llençar la mescla de gra i pallofa a l'aire i aquest aire s'emporta la pallofa, ja que aquesta és més lleugera que el gra el qual acaba caient i es recupera. Aquesta tècnica inclou usar una pala d'aventar (una mena de cistell que se sacseja per elevar la pallofa) o fer servir una forca o una pala d'aventar sobre un munt del gra collit.

Aventar (en anglès: Winnowing) també pot descriure la remoció natural de material fi d'un sediment més gruixut a càrrec del vent o del flux d'aigua, per analgia amb la separacó agrícola del blat i la pallofa.


A la cultura grega antiga[modifica | modifica el codi]

La cistella d'aventar es diu λίκνον [líknon] en grec, (que també significa un "bressol") destaca en els ritus reconeguts de Dionís i els Misteris d'Eleusis: segons comenta Jane Ellen Harrison "Va ser un senzill instrument agrari incorporat i fet místic per la religió de Dionís,[1] Dionysus Liknites ("Dionís de la cistella de garbellar") va ser despertat per les dones de Dionís, en aquest cas es diu Thyiades, en una cova a Parnàs per sobre de Delfos, els nadons mortals grecs també van ser col·locats en una cistella d'aventar.[2] en l'Himne a Zeus de Calímac, Adrasteia, posa l'infant Zeus en una Liknon d'or, la cabra d'ella el succciona aell i se li dóna la mel.

En l'Odissea, l'oracle de mort de Teiresias diu a Odisseu que marxi d'Itaca amb un rem fins que un caminant li diu que és un pala d'aventar, i per a construir un santuari dedicat a Posidó.

A la Xina[modifica | modifica el codi]

Màquina xinesa de garbellar, de l'Enciclopèdia Tiangong Kaiwu (1637) per Song Yingxing

A l'Antiga Xina, el mètode de garbellar va ser millorat amb el desenvolupament del garbell rotatiu que utilitzava un ventall per produir un corrent d'aire.[3]

En el Nou Testament[modifica | modifica el codi]

En l'Evangeli de Mateu 3,12, es parla de la separació del blat i la pallofa (els bos i els dolents) pel "seu garbell en la seva mà".

A Europa[modifica | modifica el codi]

Le vanneur per Jean-François Millet, del segleXIX

Als assentaments saxons com un identificat a Northumberland com Bede's Ad Gefrin[4] (actualment dit Yeavering) es va veure en una excavació que aquells edificis antics tenien les entrades oposades i la raó d'aquesta disposició era que es feien servir per garbellar.[5]

La tecnica desenvolupada pels xinesos no es va fer servir a Europa fins al segle XVIII.[6][7]

Als Estats Units[modifica | modifica el codi]

El desenvolupament del mecanisme de garbellar winnowing barn va permetre augmentar molt el rendiment de l'arròs conreat a Carolina del Sud.

En sedimentologia[modifica | modifica el codi]

El garbellat permet descriure la separació natural del material fi d'un sediment més gruixut mitjançant el vent o el flux de l'aigua, que és anàleg al procés agrícola de separar el blat de la pallofa. Una vegada dipositat el sediment, els canvis següents en la direcció o velocitat del vent o del flux d'aigua poden agitar els grans dins el sediment i permettre treure diferencialment els grans més fins.Això pot incrementar la mida mitjana dels grans d'un sediment una vegada s'ha dipositat.[8]

Galeria[modifica | modifica el codi]


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Harrison, Prolegomean to the Study of Greek Religion, 3rd ed. (1922:159).
  2. Karl Kerenyi, Dionysus: Archetypal Image of Indestructible Life (1976:44).
  3. The Question of the Transmission of the Rotary Winnowing Fan from China to Europe: Some New Findings, Hans Ulrich Vogel, 8th International Conference on the History of Science in China
  4. Münzenberg, Hessen. Chapel and Palas (G.Binding, Burg Münzenberg, 1962)
  5. M.W.Thompson, The Rise of the Castle, (Cambridge University Press, 1991), 5-6.
  6. Broadcasting and winnowing, Antique Farm Tools
  7. Robert Temple, The Genius of China, p. 24
  8. Compton, R. R., 1962, Manual of field geology, John Wiley & Sons, 378 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garbell (agricultura) Modifica l'enllaç a Wikidata