Garbura
| Garbura | |||
|---|---|---|---|
|
|
|||
| Altres noms | garbure, ola, olada | ||
| Tipus cuina | cuina gascona (cuina occitana) | ||
| On es menja | Gascunya | ||
| Ingredients destacats | col, patata, ànec confitat, pa, verdures | ||
| Metode de preparació | Cocció en cassola | ||
| Origen | Gascunya | ||
La garbura és una sopa tradicional occitana que era el plat quotidià dels pagesos gascons,[1] per tant per tant concretament a la cuina gascona. És bàsicament una sopa de verdures diverses d'orígen molt humil, que es menja amb llesques de pa i no pasta (com a la resta d'Occitània i a Menorca, per exemple), i de vegades, quan es podia, però no sempre, s'hi afegia algun tros de carn confitada en greix, sovint aviram, oca o ànec. Com ocorre en general amb els plats populars occitans (i de la catalans, mediterranis en general, etc.), els ingredients, poden variar per adaptar-se a les circumstàncies, segons l'estació i els recursos de l'hort (verdures) i del salader (conserves de carn en salaó o confitada).[1]
A la cuina gascona és l'equivalent de l'escudella i, com aquesta, pot anar de ser molt senzilla amb pocs ingredients, a tenir versions riquíssimes. Com a verdures clàssiques que hi pot haver hi ha col, que no pot faltar, i alguna d'entre aquestes: patata, porro, ceba, nap, api, mongeta verda o seca, pèsol, fava, borraja, etc. i fins i tot d'altres menys típiques a d'altres sopes, com ara el rave, enciam, ortiga o castanya. Com a carns podem trobar, a més, carcasses i algunes vísceres d'aviram, os de pernil de porc, llonganissa, costelles de porc salades i assecades, cansalada, etc. Rarament es posa més d'un o dos tipus de carns, incloent ossos.
La paraula occitana garbura ve de garbe que és un ram, per exemple de blat que tallem amb la falç, i fa referència a que pren els productes frescs de horta més a l'abast.
Taula de continguts |
Chabrol [modifica]
Fer chabrol és un antic costum popular occità, a pagès, que consistia en acabar la sopa afegint un raig de vi negre i beure-hot directament del plat. Això es fèia sovint amb totes les sopes, inclosa la garbura o, a d'altres llocs d'Occitània, amb els seus equivalents, per exemple al Llemosí amb la bréjaude.
Garburades [modifica]
De la mateixa manera que als Països Catalans es fan botifarrades, cargolades, etc. a Gascunya es fan també garburades:
- A Auloron Santa Maria se celebra una cada primer cap de setmana de setembre.
- A Ger es fa una sopa de garbura gegant per a les festes de la vil·la, el dilluns que segueix el darrer cap de setmana de juliol.
Bibliografia [modifica]
- La cuina del país dels càtars: Cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provenca. Jaume Fàbrega. 2003. Cossetània Edicions. ISBN 84-96035-80-8.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garbura |
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Connaître la cuisine landaise, de Francine Claustres, Ed. Sudouest, 1995, ISBN 2879011973 (francès)
|
||||||||||||||||
