Garbura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Garbura

Garbure.jpg
Un plat de garbura

Altres noms garbure, ola, olada
Tipus de cuina cuina gascona (cuina occitana)
On es menja Gascunya
Ingredients destacats col, patata, ànec confitat, pa, verdures
Mètode de preparació Cocció en cassola
Origen Gascunya

La garbura és una sopa tradicional occitana que era el plat quotidià dels pagesos gascons,[1] per tant concretament a la cuina gascona. És bàsicament una sopa de verdures diverses d'origen molt humil, que es menja amb llesques de pa i no pasta (com a la resta d'Occitània i a Menorca, per exemple), i de vegades, quan es podia, però no sempre, s'hi afegia algun tros de carn confitada en greix, sovint aviram, oca o ànec. Com ocorre en general amb els plats populars de la cuina occitana (i de la cuina catalana, mediterrània en general, etc.), els ingredients, poden variar per adaptar-se a les circumstàncies, segons l'estació i els recursos de l'hort (verdures) i del salader (conserves de carn en salaó o confitada).[1]

A la cuina gascona és l'equivalent de l'escudella i, com aquesta, pot anar de ser molt senzilla amb pocs ingredients, a tenir versions més elaborades. Com a verdures clàssiques que hi pot haver hi ha col, que no pot faltar, i alguna d'entre aquestes: patata, porro, ceba, nap, api, mongeta verda o seca, pèsol, fava, borraja, etc. i fins i tot d'altres menys típiques en altres sopes, com ara el rave, enciam, ortiga o castanya. Com a carns podem trobar, a més, carcasses i algunes vísceres d'aviram, os de pernil de porc, llonganissa, costelles de porc salades i assecades, cansalada, etc. Rarament es posa més d'un o dos tipus de carns, incloent-hi els ossos.

La paraula occitana garbura ve de garbe que és un ram, per exemple de blat que tallem amb la falç, i fa referència a què pren els productes frescs del hort, els que té més a l'abast.

Chabrol[modifica | modifica el codi]

Fer chabrol és un antic costum popular occità, a pagès, que consistia a acabar la sopa afegint un raig de vi negre i beure-t'ho directament del plat. Això es feia sovint amb totes les sopes, inclosa la garbura o, en altres llocs d'Occitània, amb els seus equivalents, per exemple al Llemosí amb la bréjaude.

Garburades[modifica | modifica el codi]

De la mateixa manera que als Països Catalans es fan botifarrades, cargolades, etc. a Gascunya es fan també garburades:

  • A Auloron Santa Maria se celebra una cada primer cap de setmana de setembre.
  • A Ger es fa una sopa de garbura gegant per a les festes de la vil·la, el dilluns que segueix el darrer cap de setmana de juliol.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • La cuina del país dels càtars: Cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provenca. Jaume Fàbrega. 2003. Cossetània Edicions. ISBN 84-96035-80-8.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garbura

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Connaître la cuisine landaise, de Francine Claustres, Ed. Sudouest, 1995, ISBN 2879011973 (francès)
Llibre de cuina
de Viquillibres
Al Llibre de cuina de Viquillibres hi ha receptes i
contingut gastronòmic lliure relatius a Garbura .


Portal

Portal d'Occitània