García Álvarez de Toledo y Mendoza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGarcía Álvarez de Toledo y Mendoza
Nom original(es) García de Toledo Osorio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1579 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 1649 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, militar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
ParePedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

García Álvarez de Toledo y Mendoza (castellà: García de Toledo Osorio) (Nàpols, 25 d'abril de 1579 - Madrid, 21 de gener de 1649), 6è marquès de Villafranca del Bierzo i Gran d'Espanya, gou militar i polític del Regne de Nàpols, almirall de les galeres de Felip IV d'Espanya.[1]

Biografia [cal citació][modifica]

Fill de Pedro Álvarez de Toledo y Colonna, 5è marquès de Villafranca, i Elvira de Mendoza. Fou un Tretze de l'Orde de Sant Jaume, duc de Fernandina i príncep de Montalbán. Es va casar a Madrid el 18 d'agost de 1609 amb Maria de Mendoza, filla de Rodrigo de Mendoza i Ana de Mendoza, 6a duquessa de l'Infantat, morint sense descendència.

Va començar a servir el 1606 a galeres a les ordres del seu pare i el 1623 fou nomenat capità general de les galeres espanyoles, participant en la defensa de Cadis de 1625 contra la flota anglesa d'Edward Cecil, vescomte de Wimbledon, i el 1636 ocupa les illes de Santa Margarida i Honorat (1636).

A la Guerra dels Segadors, durant el setge de Tarragona de l'any 1641 va comandar la flota que s'enfrontà a l'estol francès d'Henri d'Escoubleau de Sourdis a la primera batalla naval de Tarragona i setmanes més tard, amb les restes de l'estol que van sobreviure a la batalla i els reforços que havia rebut, va aconseguir aixecar definitivament el setge de la ciutat a la segona batalla naval de Tarragona.

Fou capità general del Consell d'Estat i del Consell de Guerra de Felip IV d'Espanya, convertint-se en home de confiança del rei. El Comte-Duc d'Olivares, el va deposar dels seus càrrecs i el va tancar al castell de Villaviciosa de Odón, però fou reposat a la caiguda del valid, i recompensat per haver estat castigat sense formació de causa.

A la seva mort, va deixar el seu patrimoni al seu nebot Fadrique Álvarez de Toledo y Ponce de León.

Referències[modifica]

  1. «Ferlandina, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.