Garci Rodríguez de Montalvo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera edició de lAmadís de Gaula de Garci Rodríguez de Montalvo, imprès aSaragossa per Jorge Coci el 1508.

Garci Rodríguez de Montalvo dit el Vell (c. 1450 - c. 1505), escriptor espanyol del Pre-renaixement. És molt poc el que es coneix sobre aquest autor. Va néixer en l'últim terç del regnat de Joan II de Castella. Va ser segurament un jueu convers i regidor de Medina del Campo en l'última dècada del segle XV, ja que així apareix en les actes de l'Ajuntament de Medina del Campo, amb el nom de Garci Rodríguez de Montalvo el Vell per distingir-lo de "el Mozo", que era el seu nét.

Va pertànyer al distingit llinatge dels Pollino, un dels set que governaven la ciutat de reialenc de Medina del Campo. Probablement va participar en la Guerra de Successió Castellana [text imprecís]i també a les campanyes inicials de la Guerra de Granada formant part del regiment militar de la seva ciutat. Va ser aficionat a la caça de falconeria i va compartir els ideals polítics dels Reis Catòlics.

Va tenir diversos fills, entre ells Pedro Vaca, Juan Vaca Montalvo i Francisco Vaca. Segons Pascual de Gayangos i Narcís Alonso Cortés,[cal citació] va ser armat cavaller pels Reis Catòlics el 1482 per haver intervingut en la defensa d'Alhama amb un grup d'altres "cavallers vells de Sant Joan i Sant Jaume ". Alonso Cortés afegeix que el seu nom figura en el Padró d'Alhama que és llistat de cavallers oriünds de Medina del Campo.

És possible que algun llogaret en la diòcesi de Conca estigués vinculada a Montalvo, doncs sembla conèixer molt bé la regió muntanyenca de Conca en descriure la cova d'Urganda la Desconeguda. El 30 juny del 1502 va ser testimoni en un matrimoni secret celebrat al Castell de Conca entre Maria de Fonseca i el Marquès del Cenete, Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza, fet il·legal en aquella època. El 1497 hi va haver un plet a la Cancelleria de Valladolid contra un personatge amb el seu mateix nom (ell o el seu nét) i un tal Jerónimo de Virués, veïns de Medina del Campo, per adulteri; van ser sentenciats a desterrament de Valladolid per dos mesos.

Malgrat que s'ha postulat com a dates de la seva mort cap 1505, recents estudis de Ramos Nogales i Sales Dasí consideren que va poder sobreviure a la primera publicació del seu Amadís de Gaula, apareguda el 1508.

Obra[modifica | modifica el codi]

Va adaptar i va renovar des de la dècada del 1480 i fins al voltant de 1495 els tres primers llibres del primitiu Amadís de Gaula, un text possiblement escrit en portuguès entre els segles XIII i XIV, durant el regnat de Sanç IV, que es considera avui perdut o conservat tot just en fragments, i va afegir un quart llibre, per donar a llum a l'única versió de la història del llibre de cavalleries Amadís de Gaula que avui es coneix completa, impresa a Saragossa el 1508, i el final és diferent del de la versió primitiva (en la primitiva, Esplandián, fill d'Amadís, lluitava amb ell sense conèixer-el i el matava). Va escriure a part una continuació, «Les sergas d'Esplandián» (1510), que constitueix el cinquè llibre del cicle d'Amadis[1] i en el que s'hi relaten els fets del fill primogènit d'Amadís. En algunes edicions antigues s'esmenta el seu nom, incorrectament, com Garci Gutiérrez o Garci Ordóñez de Montalvo.

El llibre constitueix una obra mestra de la literatura d'aventures medievals i imita lliurement les novel·les del cicle bretó, donant àmplia cabuda als elements meravellosos i fantàstics. Comença amb el naixement d'Amadís, fill bastard abandonat en una barca del rei Perió de Gaula i de la reina Elisena d'Anglaterra. La seva criança a casa de l'escuder Gandales d'Escòcia, ignorant el seu origen. Els seus amors amb la sense igual princesa Oriana, la cerimònia en què és armat cavaller, el reconeixement dels seus pares, l'encantament d'Amadís en el palau de Arcalaus i la seu desencantament, el combat amb el seu germà Galaor, la prova de l'Arc dels lleials amadors, la penitència que amb el nom de Beltenebros realitza a la Penya Pobra, el combat i triomf amb el monstre Endriago a l'illa del Diable i el matrimoni final. Interrompen l'acció nombrosos episodis secundaris tangencials en què apareixen altres personatges importants, com la protectora del herois, l'hechicera Urganda la Desconeguda, a la qual ningú pot reconèixer perquè sempre canvia d'aparença. Les seves aventures transcorren en diverses zones d'Europa, de manera que no té arrels nacionals.

Com cavaller perfecte, Amadís representa un model de codi de l'honor i un arquetip d'alt valor didàctic i social i les seves aventures transcorren en un ambient d'idealisme sentimental.

Garci Rodríguez de Montalvo té l'honor, sense pretendre-ho, d'haver donat nom a una àmplia regió del continent americà, ja que un dels llocs imaginaris que apareix en l'obra de «Las sergas d'Esplandián», una illa anomenada Ínsula Califòrnia, va aconseguir notorietat quan els conquistadors hispànics van imposar el seu nom al que avui és una àmplia regió de Mèxic i els Estats Units.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rodríguez de Montalvo, Garci. The Invention of the Sequel: Expanding Prose Fiction in Early Modern Spain (en anglès). Boydell & Brewer Ltd, 2011, p. 49. ISBN 1855662329. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amadís de Gaula, edició de Juan Manuel Cacho Blecua, Cátedra, Madrid, 1988, 2 vols.
  • Nicasio Salvador, «Amadís de Gaula. Paladín de la caballería», La aventura de la historia, n.º 122 desembre de 2008. ISSN 1579427X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]