Garcia III de Pamplona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Garcia III de Pamplona, també anomenat Garcia Sanxes I (919 - 970),[1] va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó (925-970)

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill del rei Sanç I de Navarra i la reina Toda de Navarra, néta de Fortuny Garcés.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

A la mort de Sanç I Garcés, el 10 de desembre de 925, fou designat hereu a l'edat de sis anys sota la tutela del seu oncle Ximeno II de Navarra. A la mort d'aquest el 931 es va produir una crisi de control de la tutoria, gràcies a la intervenció de la reina vídua Toda i a la mediació d'Abderramà III la situació fou controlada de nou.

Un cop Garcia II Sanxes fou major d'edat, la intervenció de la seva mare en els assumptes d'estat foren constants i van permetre que el Regne de Navarra tingués una possició clau entre els estats cristians.

Tres germanes de Garcia II Sanxes van casar-se amb reis de Lleó. Urraca de Pamplona amb Ramir II, Sança de Pamplona amb Ordoni II i Ònnega de Pamplona amb Alfons IV. Per aquesta raó els navarresos van intervenir en les guerres civils del Regne de Lleó. Al morir Ramir II, els navarresos van mediar, ajudant la reina Toda al seu nét Sanç I de Lleó a ocupar el tron, i quan és expulsat pel seu altre nét Ordoni IV el dolent, la reina mare intercedeix perquè Abderramà III ajudi a Sanç I a recuperar el tron.

El 939 va participar en la coalició formada per Ramir II de Lleó, el comte castellà Ferran González i tropes asturianes i gallegues que van obtenir una gran victòria sobre el cabdill musulmà a la batalla de Simancas. El 942, Garcia Sanxes I de Pamplona fou derrotat per l'exèrcit musulmà de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que recuperà les penyes de Sen i Men, i novament, ara amb el suport de les tropes castellanes de Ferran González, derrotat el 5 d'abril a la batalla de Tudela.[2]

El 961 va participar en les disputes entre el comtat de Castella i el comtat d'Aragó i va apresar Ferran González, però es va negar a entregar-lo als musulmans.

Comtat d'Aragó[modifica | modifica el codi]

El seu casament amb Andregot Galindes, hereva legítima del comtat d'Aragó, va posar fi a les tensions entre el Regne de Navarra i el comtat aragonès. El pare de Garcia II Sanxes I va aprofitar la debilitat de Galí III d'Aragó per ocupar part del regne i després va ignorar els drets legítims d'Andregot. Gràcies a aquest matrimoni es va produir la unió entre el comtat d'Aragó i el Regne de Navarra.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

En primeres núpcies es va casar el 925 amb Andregot Galindes, filla de Galí III d'Aragó. D'aquesta unió nasqué:

En segones núpcies es casà vers el 943 amb Teresa de Lleó, filla de Ramir II de Lleó. D'aquesta unió nasqueren:


Garcia II Sanxes I va morir el 22 de febrer de l'any 970 i fou succeït pel seu fill gran.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Garcia III de Pamplona». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 febrer 2014].
  2. Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla (711-1038): la historia frente a la leyenda (en cstellà). Marcial Pons Historia, 2005, p.372-373. ISBN 8495379945. 


Precedit per:
Sanç I
Rei de Pamplona
amb Ximeno II (925-931)
925970
Succeït per:
Sanç II
Rei de Viguera
Nova creació
Succeït per:
Ramir de Viguera
Precedit per:
Andregot Galindes
Comte d'Aragó
925970
Succeït per:
Sanç II Abarca