Gare de Lyon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
25 railtransportation.svg Paris-Gare de Lyon
Paris GareDeLyon FacadeEtTourDeLHorloge.JPG
Façana principal
Localització:
Estat: França França
Municipi: París
Districte: 12è arrondissement
Adreça: Place Louis-Armand
Coordenades: 48° 50′ 41″ N, 2° 22′ 25″ E / 48.84472,2.37361Coord.: 48° 50′ 41″ N, 2° 22′ 25″ E / 48.84472,2.37361
Informació general:
Propietari: RFF, SNCF
Operador: SNCF, RATP
Altra informació:
Data obertura: 12 d'agost de 1849
Nombre de vies: 22
Passatgers: 83 milions per any
Transports:
Metro
Metro de París
Autobús
Autobús urbà / interurbà
Gare de Lyon
Metro de París, estació Gare de Lyon
Data d'obertura 19 de juliol del 1900
Accessos 20 bis, 25, 27, 28, boul. Diderot
167, 175, 191, 201, 203, rue de Bercy
Gare de Lyon (three)
Municipi o districte 12è arrondissement de París


Zona tarifària 1
Estacions següents
Metro de París (Línia 1)
Direcció
La Défense
Direcció
Château de Vincennes
Bastille Reuilly - Diderot
Metro de París (Línia 14)
Direcció
Saint-Lazare
Direcció
Olympiades
Châtelet Bercy
Connexions
Gare de Lyon (RER A, RER D)
Llista d'estacions del metro de París
Map pointer.svg
Paris map with arrondissements.jpg
Ubicació de l'estació de metro
Gran vidriera amb els TGV al fons
Detall de l'interior de l'estació de ferrocarril

Gare de Lyon, o Paris-Gare de Lyon, és una estació de ferrocarril i del metro de París. És una de les set estacions terme de la xarxa de SNCF a París i es troba al 12è arrondissement de París. És una de les estacions on hi circulen trens de llarga distància cap a Clarmont d'Alvèrnia, Dijon, Besançon, Lió, Grenoble, Valence, Avinyó, Saint-Étienne, Marsella, Toló, Niça i Montpeller, a més d'algunes línies internacionals cap a Suïssa i Itàlia. Desde el 15 de Desembre de 2013 hi arriben/surten els trens origen/destí a Barcelona.

L'estació és la terminal de TGV Sud-Est, Roine-Alps i Mediterrani. També té serveis RER (línia A i D) i dos línies del metro, línia 1 i línia 14. L'entrada principal a la Place Louis-Armand, amb vistes a la rue de Lyon. L'estació es caracteritza per la seva torre campanar de 67 metres d'alçada.


L'estació de Paris Lyon o Gare de Lyon de París és una de les estacions terminals de la xarxa SNCF en la capital de França. Està situada en el 12è districte (arrondissement) al costat de la Plaça Louis Armand. En el subsòl es troba l'estació de metro de Gare de Lyon, i a la superfície n'hi ha les dàrsenes d'autobusos, per la qual cosa, forma un gran intercanviador miltimodal, en el seu conjunt.

L'estació terme és a la vegada una estació de grans línies que donen servei al sud-est de França, en concret Dijon, Besançon, Lió, Grenoble, Valence, Avinyó, Saint-Étienne, Marsella, Niça i Montpeller i també a part de Suïssa i Itàlia i una estació de línies suburbanes i de rodalies que donen servei al sud-est de l'Illa de França.

És també la capçalera de tres línies d'alta velocitat Sud-est, Roine-Alps i Mediterrània. És la tercera de París en trànsit de viatgers, amb una mitjana de 83 milions de viatgers a l'any.[1] Ofereix als viatgers la correspondència amb dues línies RER (A i D) i dues línies de metro (1 i 14).

L'entrada principal, situada a la Plaça Louis-Armand, dóna al carrer de Lyon, que porta a la Plaça de la Bastilla i també dóna al Bulevard Diderot.

Aquesta estació es caracteritza pel seu campanar, torre quadrangular de 67 m amb un rellotge en cadascuna de les seves quatre cares de 6,5 m de diàmetre, llurs agulles medeixen 2,8 m i 4 m. Aturat des de la tempesta que va succeir el dia 26 de desembre de 1999, va ser posat en marxa de nou el dia 15 de febrer de 2005, amb un mecanisme original modernitzat per un sistema de motors que està sincronitzat amb el senyal horari que emet France Inter en ona llarga.

Història[modifica | modifica el codi]

L'Embarcador de Lió va ser obert al públic oficialment el 12 d'agost de 1849. Era un edifici provisional que es va costruir a l'espera de resoldre els conflices entre l'estat i la companyia de ferrocarrils de París a Lió. La companyia no estava molt contenta amb la idea que la línia acabés al costat de la presó Mazas, i esperava que el traçat seguís més enllà fins a la Bastilla; traçat que posteriorment va ervir per construir el carrer Lyon.

L'estació de Lió (Gare de Lyon) es va construir seguint els planols de François-Alexis Cendrier al 1855 com a terminal de les línies de la companyia de ferrocarils de París a Lió. Aquesta estació es va edificar sobre una plataforma de terra elevada uns 6-8 m sobre el nivell del riu, per protegir-la de les crescudes. Es componia de 5 vies cobertes per un edifici amb un vestíbul de 220 m de llarg i 42 d'amplada. Un pòrtic que delimitava la zona d'arribades, unia l'estació pròpiament dita a una oficina administrativa a un costat de l'estació. Aquesta oficina donava al carrer Bulevard Mazas.

L'estació va ser parcialment destruïda per un incendi al 1871 y es va reconstruir de forma idèntica.

Al 1900, els viatgers que visitaven l'Exposició Universal de París arriben a una nova estació amb 13 vies dissenyada per Marius Toudoire. A partir d'aleshores disposa d'una façana enfront del bulevard Diderot i la famosa torre de rellotge. En aquell moment s'obre al públic també l'estació subterrània de la primera línia del metro de París que dóna servei a l'estació de ferrocarril.

L'edifici en sí es va mantenir sense variacions fins als anys 60, quan es va començar a construir lalínea A de RER. La façana que donava al carrer de Bercy i el vestíbul homònim varen ser excavats per construir l'estació de trens suburbans (avui dia estació per a on passa la línia RER D i just a sota l'estació passant de la línia RER A, inaugurat al desembre de 1977.

L'any 1981 van ser instal·lades cinc noves vies per l'arribada del TGV amb la primera línia inaugurada entre París i Lió, la LGV Sud-est.

El 27 de juny de 1988, un greu accident ferroviari a l'estació subterrània de trens suburbans va causar 56 morts y 55 ferits.

Les últimes reformes escomeses a l'estació varen ser les obres del projecte Meteor, amb la construcció sota del carrer Bercy de l'estació de metro de la línia 14 al peu de les oficines de la RATP.

Interès turístic[modifica | modifica el codi]

  • Dintre de l'estació de l'SNCF es troben:
    • Al capdamunt de les columnes, els escuts de les ciutats a les que arriben els trens des de l'estació.
    • En la zona de taquilles es conserva un gran fresc que representa monuments del centro de les ciutats que la Companyia de Ferrocarriles de París-Lió-Mediterrani servia.
    • En el primer pis de la façana el mític restaurant Style Second Empire.

Serveis Ferroviaris[modifica | modifica el codi]

L'estació és capçalera de la xarxa TGV Sud-est, Roine-Alps i Mediterrani, per nombre de viatgers una de les més utilitzades de la xarxa SNCF i la primera en trànsit de grans línies. Enllaça amb multitud de transports urbans i suburbans.

SNCF[modifica | modifica el codi]

L'estació està explotada per la Unitat de Negoci Voyagers Paris-Gare de Lyon, dintre de la direcció regional de París Sud-est de l'SNCF.

Les vies de l'estació principal, que estan situades a la superfície, estan dividides en dues zones, les vies A a N senyalades en blau i les vies 5 a 23 senyalades en groc. Aquestes dues parts no estan alineades i el viatger que surt de l'estació pot saber des de la seva arribada, a quin grup de vies sortirà el seu tren per evitar moviments de viatgers erràtics. El vestíbul Méditerranée uneix l'estació de grans línies amb la subterrània, i està situat sota les vies blaves, donant accés a l'inici de les vies grogues.

Trens Grans Línies
tren destinació freqüència
TGV Dijon 16 trens diaris
Lió 32 trens diaris
Besançon 8 trens diaris
Marsella 16 trens diaris
Niça 6 trens diaris
Montpeller 8 trens diaris
Perpinyà 4 trens diaris
Figueres-Vilafant 2 trens diaris
TGV Lyria Ginebra 7 trens diaris
Laussana 4 trens diaris
Berna 2 trens diaris
TGV Artésia Milà 1 tren diari
Corail Clermont-Ferrand 8 trens diaris
Nevers 12 trens diaris
Marsella 1 tren diari
Béziers 1 tren diari

Regionals TER Borgonya: trens destinació Dijon, Auxerre, Clamecy i Corbigny).

Suburbans-Rodalies Transilien: d'aquesta estació surt la línia R de Transilien, que forma la xarxa suburbana París Sud-est, amb trens que tenen amb destinació:

RER[modifica | modifica el codi]

RER Metro Gare de Lyon
Estació de la línia 1
estació de línia 1
Obertura 19 de juliol de 1900 1
9 de desembre de 1977 RER
15 d'octubre de 1998 14
Municipi París 12º
Zona 1
Transport
Metro 1 14
RER A D
R
Bus RATP 20, 24, 29, 57, 61,
63, 65, 87, 91, Bb
Bus nocturn N01, N02, N11, N16, N31,
N32, N33, N34, N35,
N120, N130, N131, N132
Bus Optile Cars Air France nº4

Són dues les línies que passen per aquesta estació, A i D, ambdues per una estació subterrània situada sota al carrer Bercy, junt a l'estació principal. Són dos nivells superposats, el superior per a la D, operada per SNCF i l'inferior per a la A, operada per RATP.

En hores vall, les andanes de la línia A tenen una freqüència de pas de 5 minunts en cada sentit amb trens que realitzen tres trajectes alternatius:

Servei RER A en hora vall
tren origen < estació estació > destinació freqüència
ZEUS Boissy-Saint-Léger Nation Châtelet-Les Halles Saint-Germain-en-Laye 10 minuts
NEGE Saint-Germain-en-Laye Châtelet-Les Halles Nation Boissy-Saint-Léger 10 minuts
TERI Marne la Vallée-Chessy Nation Châtelet-Les Halles Poissy 10 minuts
OKRE Poissy Châtelet-Les Halles Nation Torcy 20 minuts
UPAC Marne la Vallée-Chessy Nation Châtelet-Les Halles Cergy-Le Haut 20 minuts
QYAN Cergy-Le Haut Châtelet-Les Halles Nation Marne la Vallée-Chessy 20 minuts
Línies RER que prenen servei en l'estació
origen/destinació < estació RER estació > destinació/origen
A1 Saint-Germain-en-Laye
A3 Cergy-Le Haut
A5 Poissy
Châtelet-Les Halles A Nation Boissy-Saint-Léger A2
Torcy A4
Marne la Vallée-Chessy A4
D1 Orry-la-Ville - Coye
D3 Creil
Châtelet-Les Halles D Maisons Alfort-Alfortville Melun D2/D6
Malesherbes D4

Estació de Metro[modifica | modifica el codi]

Estació de metro de L14
Jardí exòtic de l'estació de L14

Gare de Lyon és una estació de les línies 1 i 14 del métro de Paris situada en el 12è districte de París donant servei a l'estació de ferrocarril homònima.

És la tercera estació més utilitzada del metro amb 30,91 milions de passatgers al 2004, 15,78 per a la línia 1 i 15,13 per a la 14.

Estació de línia 1[modifica | modifica el codi]

L'estació de la línia 1 es compon de dues andanes laterals i dues vies juntament amb una via d'enllaç amb la línia 5 que queda de l'època on acabava aquí, per la què es troba al darrere d'un vidre a l'andana direcció Château de Vincennes. ES va obrir al públic el 19 de juliol de 1900 i està situada sota el Bulevard Diderot a l'est del carrer Lyon. És l'única estació de la línia que es va construir des d'un principi amb andanes de 100 m en comptes de 75 m, per la qual cosa no es va haver d'ampliar amb la transformació de la línia a "metro sobre pneumàtics".

Construïda a cel obert, està recoberta per un taulell metàl·lic de 23,9 m d'amplada que la separa i soporta el pes de la calçada del Bulevard Diderot. En un principi tenia quatre vies amb dues andanes centrals (v-a-v-v-a-v) per acollir una línia circular que mai va ser realitzada. En qualsevol cas, la via més meridional va servir de terminal de la línia 5 entre l'1 d'agost i el 17 de desembre de 1906 fins a la seva prolongació cap a l'estació de Bastille.

La via nord es va retirar i va permetre eixamplar l'andana en direcció La Défense, mentre que la via sud es va mantenir d'enllaç entre les línies situada al darrere de les parets envidriades.

Estació de línia 14[modifica | modifica el codi]

L'estació de la línia 14 es compon d'una andana central i dues vies, oberta des de 1998. Està situada cap al sud de l'estació de ferrocarril, sota el carrer Bercy, igual que l'estació de RER. Entre la via direcció Olympiades i les oficines centrals de la RATP es troba un jardí exòtic que embelleix l'estació.

Accessos[modifica | modifica el codi]

  • 1: Bulevard Diderot: Bulevard Diderot, 26
  • 2: Ministeri d'Economia i Finances
  • 4: Cour de Châlon
  • 7: C/ Bercy
  • 9: Plaça Henri Fresnay
  • 10: C/ Legraverend: Bulevard Diderot, 25
  • 11: C/ Châlon
  • 12: C/ Villot
  • 13: C/ Van Gogh: 203, C/ Bercy, 203 (escala mecànica de pujada) i C/Bercy, 250 (de baixada)
  • 15: Oficina de la RATP: C/Bercy, 167

Línies[modifica | modifica el codi]

S'ha de dir que encara que ni sigui la mateixa estació, el transbord sortint cap al carrer amb la línia 5 en l'estaciió de Quai de la Rapée és gratuït.

Estació de Châtelet
<< capçalera < estació Metro estació > capçalera >>
La Défense Grande Arche Bastille 1 Reuilly-Diderot Château de Vincennes
Saint-Lazare Châtelet 14 Bercy Olympiades

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gare de Lyon

Autobusos[modifica | modifica el codi]

Bus RATP:

  • 20: Gare de Saint-Lazare <> Gare de Lyon
  • 24: Gare de Saint-Lazare <> École Vétérinaire de Maisons-Alfort
  • 29: Gare de Saint-Lazare <> Porte de Montempoivre
  • 57: Arcueil-Laplace RER <> Porte de Bagnolet-Louis Ganne
  • 61: Gare d'Austerlitz <> Église de Pantin
  • 63: Gare de Lyon <> Porte de la Muette
  • 65: Gare de Lyon <> Mairie d'Aubervilliers
  • 87: Champ de Mars <> Porte de Reuilly
  • 91: Montparnasse 2 Gare TGV <> Bastille
  • Balabus: La Défense <> Gare de Lyon
  • OpenTour

Noctilien:

  • N01: Circular interior
  • N02: Circular exterior
  • N11: Pont de Neuilly <> Château de Vincennes
  • N16: Pont de Levallois-Bécon <> Mairie de Montreuil
  • N31: Gare de Lyon <> Juvisy-sur-Orge RER
  • N32: Gare de Lyon <> Boissy-Saint-Léger RER
  • N33: Gare de Lyon <> Villiers sur Marne-Le Plessis Trévise RER
  • N34: Gare de Lyon <> Torcy RER
  • N35: Gare de Lyon <> Nogent-Le Perreux RER
  • N120: Corbeil-Essonnes RER <> Aéroport Charles de Gaulle T3
  • N130: Gare de Lyon <> Marne la Vallée-Chessy RER
  • N131: Gare de Lyon <> Dourdan RER / Étampes RER
  • N132: Gare de Lyon <> Melun RER / Corbeil-Essonnes RER

Bus Optile:

  • Cars Air France nº4: Aéroport Charles de Gaulle