Garnet Wolseley

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sir Garnet Wolseley
Garnet Wolseley
Naixement 1833
Dublín Golden Bridge (comtat de Dublín)
Mort 1913 (80 anys)
Menton, Provença França França
Període en actiu 1852-1900
Lleialtat Regne Unit Regne Unit
Arma/servei Infanteria
Rang Mariscal de Camp Mariscal de Camp
Comandaments Intendent General de les Forces
Ajudant General de les Forces
Comandant en Cap d'Irlanda
Comandant en Cap del Regiment Reial Irlandès
Condecoracions Vescomte de Wolseley

Charles Garnet Wolseley KP, GCB, OM, GCMG, VD, PC Golden Bridge comtat de Dublín, Irlanda, 4 de juny de 1833 - Menton, Provença, França, 26 de maig de 1913) fou un militar anglès.

El 1850 s'allistà com abanderat en un regiment d'infanteria; com a tal feu la campanya de Birmània, essent greument ferit en aquesta i promogut a tinent. Després feu la campanya de Crimea en l'arma d'Enginyers; a Sebastòpol fou greument ferit i el desembre de 1854 ascendí a capità.

Enviat amb comandament a l'Índia el 1857, es distingí amb intrepidesa i valentia en els combats al voltant de Laghman i, acabada aquella campanya en complir vint-i-sis anys, se l'atorgà el grau de tinent coronel. El 1860 prengué part activa en la guerra de la Xina, assistint a l'assalt de Pekín. El 1861-1870 serví (en una breu interrupció) en el Canadà, on ascendí a coronel, i prengué part en les lluites contra els indígenes del territori de Red River, que s'havien revoltat.

El 1873 rebé el comandament suprem en la guerra contra els aixanti; el 5 de febrer de 1874 destruí Kumasi, la capital d'aquells, obligant-los a sotmetre's. en recompensa a aquesta gesta fou promogut a general major i aconseguí una gratificació de 25.000 lliures esterlines. El 1875 fou nomenat governador de Natal i després general en cap de les nomenades "Auxiliary forces"; el 1876 individu del Consell de l'Índia i el 1878 governador de Xipre.

El maig de 1879 fou ascendit a tinent general i anomenat governador civil i militar del Natal i Transvaal, i en acabar-se la guerra dels zulus, nomenat per a substituir a Lord Chelmsford. A en Wolseley se li degueren la captura de Ceelayo (l'agost) i del cacic Sekokuni (el desembre), i la reorganització dels país dels zulus repartit, sota la sobirania britànica. Pel març de 1880, anomenat mestre general de camp de l'exèrcit, tornà a Anglaterra, i l'abril de 1882 se li donà el càrrec d'ajudant general en el ministeri de la Guerra.

El juliol del mateix any el posaren al front de l'expedició a Egipte; el 13 de setembre aconseguí la victòria en la Batalla de Tel el-Kebir, rebent en recompensa la dignitat de par amb el títol de Lord Wolseley of Cairo. Per contra, fracassà (1885) en l'evacuació de Khartum i en el salvament d'en Charles George Gordon, a pesar del qual fou elevat a la categoria de vescomte. El 1890 rebé el comandament de les tropes d'Irlanda; el 1894 fou nomenat mariscal de camp i el novembre de 1895 general en cap dels exèrcits britànics, càrrec que desenvolupà fins al 1900.

Escrits[modifica | modifica el codi]

  • The soldier's pocketbook for field service: (Londres, 1856) 5a. Ed., 1886
  • Narrative of the war with China in 1880: (1861)
  • The sustem of field manoeuvres: (1872)
  • Life of the duke of Marlborough: (1894)
  • Decline and fall of Napoleon: (1895)
  • The Story of a soldier's life: autobiografia (1903),
  • Marley Castle: novel·la (1877)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garnet Wolseley Modifica l'enllaç a Wikidata