Gas Gas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gas Gas Motos, S.A.
Tipus Societat Anònima
Sector Motocicleta
Fundada 1985
Fundador(s) Narcís Casas
i Josep Maria Pibernat
Seu Salt, Gironès, Catalunya Catalunya
Persones clau Josep Rovira Paxau (Enginyer/Trial)
Boni Geebelen (Enginyer/Enduro)
Productes Motocicletes, quads
Lloc web www.gasgas.cat

Gas Gas és una empresa catalana fabricant de motocicletes[1] especialitzada en motos de fora d'asfalt, que fou fundada l'any 1985. Té la fàbrica a Salt, Gironès, i la seva raó social és GAS GAS MOTOS, S.A. És coneguda sobretot per les seves motos de trial, però també fabrica màquines d'enduro i quads de tot-terreny.[2]

Gas Gas va néixer aran de la fallida empresarial de SWM, quan dos ex-pilots d'enduro i en aquells moments distribuïdors de la marca italiana, Narcís Casas i Josep Maria Pibernat,[2] es van trobar sense productes per a vendre a la seva botiga, anomenada justament Gas Gas, i van decidir fabricar-se ells mateixos les motos de trial per a poder-ne vendre.

Història[modifica | modifica el codi]

Gas Gas de trial Raga edition del 2006.

Des de 1974,[2] Casas i Pibernat regentaven un establiment comercial a Salt distribuïdor de les motocicletes Bultaco anomenat "Gas Gas". A partir de 1980, amb la crisi i posterior tancament de Bultaco, ambdós socis es trobaren sense motocicletes per a vendre i començaren la importació de les italianes SWM,[3] passant a ser representants de l'empresa per a tot l'estat espanyol.

Més endavant, SWM entrà en crisi i tancà la seva factoria. Casas i Pibernat s'hi resistiren i miraren de ressuscitar la marca italiana. Després de moltes negociacions es desistí de l'intent de trobar un nou nom per a la marca[3] i el 1984, a iniciativa dels dos socis, es presentà al Saló de l'Automòbil de Barcelona un prototipus de trial amb el nom del seu establiment, Gas Gas, basat en la SWM Guanaco optimitzada i posada al dia.[3]

El 1985 es presentà una nova versió evolucionada del seu prototipus de trial, que no tenia gaire a veure amb la primera. S'anomenava Gas Gas Halley[4] i seria posada en producció, fabricant-se'n 200 exemplars[3] (l'artífex d'aquesta moto fou Josep Rovira Paxau,[5] durant anys responsable de les motocicletes de trial de la marca i actualment desenvolupant la mateixa tasca a Sherco). Aquella moto tingué bona acceptació i aniria evolucionant ràpidament i notable. L'any següent se'n duplicà la producció. La penetració de la marca en el mercat fou tan bona que els seus propietaris decidiren ampliar la gamma de trial i introduir-se en altres modalitats, com ara el motocròs i l'enduro.[3] Per tal d'encarar amb garanties aquesta darrera modalitat, l'empresa contractà Boni Geebelen, antic pilot de trial esdevingut especialista en motocicletes d'enduro. Geebelen ha estat des d'aleshores el màxim responsable dels models d'enduro de Gas Gas.[5]

Actualment l'empresa està controlada en un 65% per Vector Capital (Societat de Caixa Penedès) i Ingenia Capital, amb gairebé el 65% de participacions conjuntament. Josep Maria Pibernat en conserva part del capital i exerceix tasques de direcció juntament amb Ramon Puente, director general i accionista, mentre que Narcís Casas ha abandonat l'empresa.[6]

El 16 de març de 2012 s'anuncià que Gas Gas, Ossa i Rieju havien decidit d'unir-se per a desenvolupar conjuntament un motor de quatre temps compatible amb les motos que produeixen les tres companyies. L'acord disposa d'un pressupost de dos milions d'euros i, segons s'anuncià, "és el primer punt de col·laboració entre les marques, però hi ha altres projectes en cartera". El motor es fabricarà probablement a la planta de Gas Gas i l'objectiu és tenir-lo acabat en un termini de dos anys. Segons Joan Sureda, Director general d'Indústria de la Generalitat de Catalunya, el projecte es fa conjuntament amb l'administració catalana.[7]

Significat del nom[modifica | modifica el codi]

Gas Gas vol dir en argot motorista "accelera" (accelerar, donar gas, anar a tot drap, a sac). Els fundadors de Gas Gas han expressat de vegades els seus dubtes sobre el nom triat, ja que fora del mercat espanyol pot causar confusió. N'hi ha que, desconeixent-ne el significat, han fet broma dient que a Gas Gas són tan bons que havien d'anomenar-se dues vegades. L'importador als EUA va fer servir el lema Gas Gas = Fast Fast a partir de 1999-2002 per mirar de fer la marca més entenedora per al públic americà.

Producció[modifica | modifica el codi]

Gas Gas d'enduro EC Racing edition del 2008 amb suspensió completa Ohlins

Gas Gas fabrica i ven motocicletes de trial des de 1985, i d'enduro i de motocròs des de 1989. El 2002 va començar a fabricar els quads. Produeix també una moto de supermoto. És líder en el mercat internacional de motos de trial i té una posició molt forta en el sector de l'enduro. La marca és coneguda pels seus productes d'altíssima qualitat i per la seva contínua recerca i evolució tècnica. La major part dels models Gas Gas són construïts de forma artesanal a la seva fàbrica de Salt.[2]

Exportació[modifica | modifica el codi]

Actualment les motos Gas Gas s'exporten a més de 60 països d'arreu del món, incloent-hi Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Sud-amèrica i els EUA, a banda de molts països europeus.

Models[modifica | modifica el codi]

Trial
Els models TXT estan específicament dissenyats per al trial i són capdavanters al mercat mundial de l'especialitat.
Enduro / Fora de carretera
Mentre els models EC ("Endurocross") i MC (motocròs) són exportats arreu, Gas Gas ha fabricat models especialment per al mercat del fora d'asfalt dels EUA: La XC ("Cross Country") produïda de 1999 al 2002 i la DE ("Dealer Edition") produïda del 2002 al 2006. Ambdós models foren intents reeixits d'adaptar la producció a les característiques del mercat americà. Els models FSE i FSR màquines d'enduro similars en aparença als EC, però equipats amb motor d'injecció de quatre temps. El 2007 l'empresa va unificar tots els models i cilindrades amb el mateix color: vermell. Abans del 2007, cada color dels models EC representava una cilindrada:
  • Groc - 125cc i 200cc.
  • Vermell - 50cc, 250cc, 400cc i 450cc.
  • Blau – 300cc i 450cc.
Quads
Els quads de tot-terreny estan enquadrats a la línia Wild HP i n'hi ha amb motors de dos temps i amb motors d'injecció de quatre temps. Abans del 2007, la línia Wild HP era disponible en colors blau o vermell independentment de la seva cilindrada. A partir del 2007 s'han unificat tots a color negre.

Competició[modifica | modifica el codi]

Trial[modifica | modifica el codi]

Adam Raga amb la Gas Gas el 2007

El 1993 Gas Gas va aconseguir fitxar el múltiple campió del món de trial Jordi Tarrés, qui abandonà la marca Beta i de seguida va guanyar per a la marca de Salt tres campionats del món consecutius, (1993 a 1995).[8]

Més recentment, Gas Gas ha guanyat amb Adam Raga el Campionat del Món de Trial dues vegades seguides (2005 i 2006), el de trial indoor quatre vegades consecutives (2003 a 2006) i amb Laia Sanz una vegada el Campionat del Món de trial femení (2012).

La marca ostenta també 6 títols europeus de trial masculí (1997, 2000, 2002, 2004, 2005 i 2009), 3 de trial femení (1999 a 2001) i 7 títols espanyols en la categoria màxima, a banda de nombrosos en altres estats i categories (júnior, juvenil, etc.).

Any Campió
1993 Catalunya Jordi Tarrés
1994 Catalunya Jordi Tarrés
1995 Catalunya Jordi Tarrés
2005 Catalunya Adam Raga
2006 Catalunya Adam Raga
Total 5
Any Campió
2003 Catalunya Adam Raga
2004 Catalunya Adam Raga
2005 Catalunya Adam Raga
2006 Catalunya Adam Raga
Total 4
Any Campió
2012 Catalunya Laia Sanz
Total 1

Enduro[modifica | modifica el codi]

Shaun Benson amb la Gas Gas 300 al Campionat Britànic d'enduro del 2009

Gas Gas també ha aconseguit l'èxit en el Campionat del Món d'enduro.[8] Els primers els aconseguí Paul Edmondson, en guanyar el campionat del món de 125 cc el 1994 i el de 250 cc el 1996. El seguiren Petteri Silván (250 cc i general el 1999) i Petri Pohjamo (125 cc el 2003). En total, a data d'octubre del 2012, Gas Gas ostenta 4 títols mundials per marques d'enduro i 9 per pilots, a banda de 8 campionats d'Europa per pilots i 22 campionats espanyols per pilots.

  • Els títols mundials d'enduro obtinguts per pilots de Gas Gas fins ara són aquests:
Any Categoria Campió Marques
1994 125 cc Regne Unit Paul Edmondson
1996 250 cc Regne Unit Paul Edmondson -
1999 250 cc Finlàndia Petteri Silván
1999 Scratch Finlàndia Petteri Silván
2003 125 cc Finlàndia Petri Pohjamo
2005 EJ Espanya Cristóbal Guerrero  ?
2010 Dones França Ludivine Puy  ?
2011 Dones França Ludivine Puy  ?
2012 Dones CAT Laia Sanz  ?
Total 9 4

Com a curiositat, Wayne Braybrook (campió d'enduro del Regne Unit), conduint una Gas Gas, va ser un dels dos pilots que acabà els 80 quilòmetres de la dura cursa Red Bull Last Man Standing del 2006. Els altres 126 corredors no van poder acabar-la.

Quads[modifica | modifica el codi]

Gas Gas també competeix en la modalitat de quads en el campionat espanyol. En modalitat de quadcross destaca la victòria del seu pilot francès Jeremie Warnia al campionat del 2007.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Freixa, Elena. «Catalunya, bressol d'èxits de dues rodes». Diari Ara. Edició de Premsa Periòdica ARA, SL [Barcelona], núm. 104, 13 març 2011, p. 30-31 [Consulta: 14 març 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Gas Gas. Presidente Josep Maria Pibernat» (PDF) (en castellà). programaempresa.com, 20 juny 2007. [Consulta: 10 octubre 2009].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Narcís Casas» (en castellà). enduromagazine.com. [Consulta: 2 octubre 2009].
  4. Orengo, Joan Carles. «Spanish Trial Bikes. Gas Gas Halley 325 PXC, 1986» (en castellà). todotrial.com, setembre 2000. [Consulta: 22 desembre 2009].
  5. 5,0 5,1 «Gas Gas et l'Enduro. 1990 - 2010» (JPG. Article escanejat de la revista Moto Verte) (en francès). embarrados.com, 2010. [Consulta: 2 març 2014].
  6. «Caixa Penedès e Ingenia Capital toman el control de Gas Gas» (en castellà). dailymotos.com, 6 maig 2008. [Consulta: 22 desembre 2009].
  7. Grau, Jordi. «Acord entre Ossa, Gas Gas i Rieju per fabricar un motor». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 16 març 2012. [Consulta: 22 març 2012].
  8. 8,0 8,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 292-295. ISBN 84-920886-5-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gas Gas

Coord.: 41° 58′ 5.35″ N, 2° 46′ 40.71″ E / 41.9681528°N,2.7779750°E / 41.9681528; 2.7779750