Gas de lutita

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gas d'esquist)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
48 grans dipòsits de gas de lutita a 38 països enquestats per l'Agència d'Informació sobre l'Energia (Energy Information Administration, EIA)[1] dels EUA

Gas de lutita, (terme català per a referir-se a l'anglès shale gas, de vegades traduït incorrectament com a «gas d'esquist»), és un gas natural que es troba a les roques marga o argiloses riques en matèria orgànica, roques que poden tenir una estructura en capes de forma similars als esquistos. Aquest gas natural està atrapat en els porus de la roca impermeable on es forma. Aquesta impermeabilitat és a causa de les argiles. Per això és necessari trencar la roca amb fracturació hidràulica, injecció a pressió d'una barreja d'aigua, sorra i de detergents) per recuperar-lo.

Aquest gas s'ha convertit en una font cada vegada més important de gas natural als EUA des del començament del segle XXI, i l'interès s'ha estès a la resta del món. L'any 2000 el gas de lutita proporcionava només l'1% de la producció de gas natural dels EUA, però ja a l'any 2010 va ser superior al 20% i l'Agència d'Informació sobre l'Energia del govern dels EUA prediu que per a l'any 2035, el 46% de l'oferta dels Estats Units gas natural provindrà de gas de lutita. [2] Alguns analistes esperen que el gas de lutita amplii considerablement el subministrament d'energia a tot el món. [3]

Crítiques[modifica | modifica el codi]

Mediambientals[modifica | modifica el codi]

Existeix una forta controvèrsia sobre si l'extracció pot afectar el medi ambient a través de la fuita a aigües subterrànies de productes químics i residus utilitzats en la fracturació hidràulica[4] i l'alliberament de gasos d'efecte hivernacle durant l'extracció,.[5][6]

També s'està discutint el possible impacte de l'extracció d'aquest gas en la generació de terratrèmols.[7][8]

Econòmiques: una nova bombolla especulativa?[modifica | modifica el codi]

En els darrers anys han sorgit dubtes sobre l'alta rendibilitat econòmica que es preveia per aquest tipus d'explotació. Aquests dubtes junt amb els milers de milions ja gastats en les explotacions, ha provocat que es planteges la possibilitat que els EUA estès de nou al davant d'una nova bombolla especulativa com les recents punt com o la immobiliària. [9] [10]

Ahmed, director de l’Institute for Policy Research and Development[11] del Regne Unit, es feia, a principis de l'any 2013, la pregunta de si aquesta "revolució" energètica no era més que una bombolla especulativa a punt d'esclatar. [10] Ahmed sustentava els seus temors en, fonamentalment, dos fet, els dubtes que existien sobre les reserves reals dels jaciments i la rendibilitat d'aquestos. En primer lloc, existia la sospita de que les empresses explotadores dels EUA estaven inflant les seves estimacions de les reserves que tenien. A finals de 2011, es posava en dubta la fiabilitat i la durabilitat dels dipòsits de gas d'aquestes companyies.[12] El dubte era raonable, ja que una nova reglamentació de 2009, eximia a les empresses del EUA de contrastar les seves estimacions de les reserves amb cap autoritat independent. [12] En segon lloc, el rendiment de les explotacions cauria molt (entre el 60 i el 90%) el primer any d'explotació,[13][14][15] el que implicaria que la producció futura de gas de lutita seria molt més baixa de la prevista. Amb aquesta caiguda tan important, la rendibilitat econòmica seria molt dubtosa i podia haver estat inflada. En aquest sentit, a mitjans de l'any 2011 el diari dels EUA New York Times alertava de que hi havia indicis de que algunes companyies havien inflat els beneficis financers derivats de l'extracció d'aquest gas.[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. EIA (Energy Information Administration).
  2. Stevens, Paul. «The 'Shale Gas Revolution': Developments and Changes». Chatham House, August 2012. [Consulta: 09-03-2013].
  3. Clifford Krauss, "New way to tap gas may expand global supplies," New York Times, 9 October 2009.
  4. Richard A. Kerr. «Study: High-Tech Gas Drilling Is Fouling Drinking Water». Science Now, vol. 332, 13 May 2011, pàg. 775 [Consulta: 9 març 2013].
  5. Council of Scientific Society Presidents, carta la president Obama dels EUA, 4 May 2009.
  6. Environmental Protection Agency "Greenhouse Gas Emissions Reporting from the Petroleum and Natural Gas Industry, Background Technical Support Document, posted to web 30 November 2010.
  7. «シェールガス採掘、地震誘発?米中部、M3以上6倍» (en Japanese). [Tokyo], 2012-04-26, p. Page 1 [Consulta: 26 abril 2012].
  8. Is the Recent Increase in Felt Earthquakes in the Central U.S. Natural or Manmade? United States Geological Survey, 11 April 2012 (consultat 09-03-2013)
  9. Le potentiel à bulles du gaz de schiste NextFinances, mars 2011, consultat 09-03-2013
  10. 10,0 10,1 Ahmed, Nafeez Mosaddeq. «Gaz de schiste, la grande escroquerie». Le Monde diplomatique, 60, 708, Mars 2013, p. 20.
  11. Institute for Policy Research and Development
  12. 12,0 12,1 Weijermars R, McCredie C. US – Shales reserves, Inflating US shale gas reserves. Petroleum Review - December 2011.
  13. Murray J, King D. Climate policy: Oil's tipping point has passed. Nature, 2012; 481 (7382): 433 DOI: 10.1038/481433a
  14. David Hughes (May 2011). "Will Natural Gas Fuel America in the 21st Century?" Post Carbon Institute,
  15. Arthur Berman (8 Feb. 2011), "After the gold rush: A perspective on future U.S. natural gas supply and price," The Oil Drum,
  16. Urbina, Ian. «Insiders Sound an Alarm Amid a Natural Gas Rush». , 25 June 2011 [Consulta: 28 juny 2011].; Urbina, Ian. «S.E.C. Shift Leads to Worries of Overestimation of Reserves». , 27 June 2011 [Consulta: 28 juny 2011].