Gas lacrimogen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bomba lacrimògena rebotant al terra, un cop explotada, llançada contra estudiants en un aldarull a Grècia.

Un gas lacrimogen és un tipus d'arma química. Els gasos lacrimògens van ser utilitzats durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i en l'actualitat poden arribar a ser disparats contra la població civil per provocar llagrimeig, irritació i ceguesa temporal. Els compostos químics utilitzats més habitualment són el bromur de benzil o el gas CS (clorobenzilidè malononitril).

Composició[modifica | modifica el codi]

Qualsevol compost químic que produeixi aquests efectes es pot considerar lacrimogen, però "agent de control antiavalots" o "gas lacrimogen" implica un producte químic lacrimogen escollit per la seva baixa toxicitat i per no ser letal.

Aquests productes químics s'utilitzen per dispersar un aldarull, ja que poden produir ràpidament irritació o incapacitació sensorial, que desapareixen després de cessar l'exposició. També es poden utilitzar en la guerra química, encara que el seu ús en guerra és una violació de la Convenció Sobre Armes Químiques.

El gas lacrimogen és un terme general per a qualsevol compost químic que s'utilitzi per incapacitar temporalment mitjançant la irritació dels ulls i/o del sistema respiratori. El gas lacrimogen s'utilitza com a aerosol de mà o en forma de granada. És àmpliament utilitzat per les forces policials per dominar la gent durant un arrest o una situació de disturbi. Per combatre els seus efectes cal tirar-se a la cara bicarbonat de sodi amb llimona o bé gasosa per combatre l'ardor del gas. També es pot beure llet per contrarestar la cremor a la boca i i a la gola.

Gasos lacrimògens populars són els irritants oculars CS, CN i CR, i l'irritant respiratori aerosol de pebre. Aquests gasos se solen disparar en pots que emeten gas a un ritme fix.

Protocol de protecció personal[modifica | modifica el codi]

En cas de veure's afectat de forma real o potencial per aquest tipus d'armes, cal conèixer les mesures utilitzades per mantenir el control de la situació. No existeix cap protocol unificat, però se solen donar diversos consells:

  • Abans que el gas arribi al cos, protegir el nas i la boca amb un drap amarat de vinagre.
  • Evitar que el gas arribi als ulls, portant ulleres de busseig, o, en tot cas, ajupir-se cap a terra, ja que el gas es dissipa cap amunt.
  • Generalment, la bomba pot dirigir-se a altres parts del cos, tot i que cal protegir-se les mans amb un drap humit gruixut o amb guants de protecció, ja que la bomba s'escalfa fins a aconseguir altes temperatures. A més, cal considerar que qui la rebi es veurà envoltat de gas de forma momentània.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gas lacrimogen Modifica l'enllaç a Wikidata