Gaspar Cassadó i Moreu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gaspar Cassadó i Moreu (Barcelona, 30 de setembre del 1897Madrid, 24 de desembre del 1966) fou un violoncel·lista i compositor.[1]

Vida[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Fou el tercer de cinc fills (Agustí, David, Gaspar, Montserrat i Josep) del matrimoni entre Joaquim Cassadó, compositor i mestre de capella de la Basílica de la Mercè de Barcelona, i d'Agustina Moreu.

A Barcelona començà als 5 anys a estudiar música amb el seu pare i als 7 anys a estudiar el violoncel amb el mestre Dionisio March de la mateixa capella de Nostra Senyora de la Mercè que dirigia el seu pare.

La seva mare era una dona de gran caràcter i empenta que sabé entendre el caràcter artístic del seu marit i l'ajudà a criar una família des de les precàries circumstàncies que representava viure de la música. La família Cassadó fundà "Cassadó & Moreu", un dels primers negocis de pianos de Barcelona, que estava situat al Passeig de Gràcia 128.

El seu germà gran, Agustí Cassadó i Moreu demostrava també grans dots en el violí. El talent dels seus fills i la seva inquietud per ampliar els seus coneixements en el camp de la composició dugué al pare de família a traslladar-se amb els seus dos fills a París l'any 1907. Van finançar els seus estudis a la capital francesa amb una beca que aconseguiren de l'Ajuntament de Barcelona.

París[modifica | modifica el codi]

Una vegada arribat a París establí contacte amb Pau Casals, el qual fou difícil de convèncer. El gran virtuós de l'època, en la plenitud de la seva carrera estava constantment de gira, però no dubtà un sol moment en prendre a Cassadó com a deixeble després d'escoltar-lo.

Durant aquella primera dècada del segle xx, París mantenia la seva capitalitat cultural d'Europa. Era el moment àlgid de les carreres compositives de Claude Debussy i de Maurice Ravel, al costat d'un jove Satie i dels ballets russos de Diàguilev. Manuel de Falla també es trobava a París en aquesta època, amb el compositor italià Alfredo Casella, Isaac Albéniz, Joaquín Turina i Ricard Viñas, el gran pianista del moment.

Amb l'impuls del seu pare i amb el seu inusual talent musical com a carta de presentació, el jove Gaspar Cassadó s'introduí molt aviat en els cercles musicals de París. Feu estudis d'harmonia i composició amb Maurice Ravel i es convertí en un gran amic dels ja anomenats Manuel de Falla, Casella i Viñas.

Cassadó fou el violoncel·lista que més temps estudià amb Pau Casals.

El 1914 comença la Primera Guerra Mundial i també mor víctima d'una epidèmia el seu germà Agustí. Torna a Barcelona des d'on es dedica a fer concerts per les principals societats filharmòniques d'Espanya.

Inici carrera internacional[modifica | modifica el codi]

El 1918 es pot considerar l'any d'inici de la seva carrera internacional amb concerts a França i Itàlia mitjançant de la seva amistat amb Alfredo Casella(1883-1947).

El 1920 realitza la seva primera gira per Amèrica, concretament a Argentina tenint com acompanyant al piano en José Maria Franco y de Bordons.

La primera obra pròpia que es coneix que estrenà fou "La filadora, el rellotge i el galan" el 1922. A partir d'aquest moment, la composició forma part del desenvolupament de la seva personalitat creativa i compagina la interpretació i la composició durant gran part de la seva vida.

A la fi de la Primera Guerra Mundial, va fer una gran carrera com a solista actuant per tot el món. Va participar com a jurat en concursos internacionals. També a Barcelona va dedicar-se a professor del seu instrument tenint entre els seus alumnes els que després serien uns grans violoncel·listes en Ricard Boadella i Sanabra i en Lluís Millet i Farga, aquest era nebot de Lluís Millet i Pagès.[2]

En els anys 30 es va traslladar a Florència. A partir del 1946 fou professor de l'Accademia Chigiana de Siena i des del 1958, de la Staatliche Hochschule für Musik de Colònia. En 1958 va ser també un dels fundadors del "Curso de música española Música en Compostela" a Santiago de Compostel·la.

Com a compositor, va ser autor de peces per a violoncel, concerts, música de cambra, oratoris i va fer una gran quantitat de transcripcions per a violoncel. El fons de la família Cassadó es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

A Florència, des del 1969, cada dos anys se celebra el concurs internacional de violoncel Gaspar Cassadó.

Va escriure una sardana: Vilassar de Mar.

Engany musical[modifica | modifica el codi]

Durant molt de temps es va considerar com seva una Toccata de "Girolamo Frescobaldi".[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. Enciclopèdia Espasa Apendix núm. 7, pàgs. 486-87 (ISBN 84-239-4577-4)
  3. Cassadó i Frescobaldi

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaspar Cassadó i Moreu Modifica l'enllaç a Wikidata