Gaspar Cervantes de Gaeta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gaspar Cervantes de Gaeta
Cardenal de l'Església Catòlica
Arquebisbe de Tarragona
Gaspar Cervantes de Gaeta.jpg
Escudo Cervantes de Gaeta.jpg
Dades personals
Consagració episcopal 1561
Proclamació cardenalícia 10 de maig de 1570
per Pius V
Cardenal-Prevere de San Vitale
Altres títols Arquebisbe de Messina, Arquebisbe de Salern
Alma Mater Universitat de Salamanca
Universitat de París
Nascut 1511
Royal Banner of the Crown of Castille (15th Century Style)-Variant.svg Trujillo
Mort 17 d'octubre de 1575
Catalunya Tarragona
Fitxa a catholic-hierarchy.org


Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511[n. 1]Tarragona, 17 d’octubre de 1575) fou un cardenal castellà del segle XVI. Era parent del cèlebre escriptor Miguel de Cervantes Saavedra.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Trujillo, fill de Francisco de Gaeta i María Alonso de Cervantes. Estudià al Col·legi de Santa Cruz de Cañizares de la Universitat de Salamanca i a la Universitat de París, i aviat el nombraren conseller i delegat de l'inquisidor general del Regne d’Aragó.[1]

Inicis de la carrera eclesiàstica[modifica | modifica el codi]

Fou vicari general de la diòcesi de Lleó,[2] inquisidor i vicari general de l'arquebisbat de Sevilla, i inquisidor a Saragossa i a Nàpols.[1] El 1561 fou escollit arquebisbe de Messina i més tard arquebisbe de Salern, el 1564, on reuní diversos sínodes eclesials.[2] Cervantes participà en el Concili de Trento, on destacà per la seva eloqüència i sabiesa,[1] guanyant-se la confiança del papa Pius IV. Aquest li encarregà assumptes eclesiàstics de suma importànica. El 1568 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, però enfeinat per les comissions pontifícies, no pogué regentar la seu tarragonina fins al 1572.[3]

Arquebisbe de Tarragona i cardenal[modifica | modifica el codi]

Essent arquebisbe de Tarragona, fou nomenat cardenal del títol de Sant Vital pel papa Pius V durant el consistori del 17 de maig de 1570. El 9 de juny del mateix any canvià el títol pel de Sant Martí in Montibus, i el 1572 al de Santa Balbina,[1] raó per la qual passà quatre anys a Itàlia des del seu nomenament a la seu tarragonina. En la seva estància a Itàlia, fou llegat apostòlic pels regnes d'Espanya.[1] Pius V el féu membre de la comissió que havia de jutjar a Roma a l'arquebisbe de Toledo, Bartolomé Carranza de Miranda.[2]

Tornà a Tarragona el maig del 1572. Aquell mateix any creà la Universitat de Tarragona, per a la qual féu successives deixes, fins a la suma total de vint mil lliures catalanes.

Amb data 16 d'abril del 1573 autoritzà a la vila d'Almoster a tenir pila baptismal a la seva església, el que evitava als seus habitants la incomoditat d'haver d'anar a Reus per a aquest tràmit.[4]

El 1574, obtingué de Pius V la supressió del convent d'Escornalbou, les rendes del qual foren destinades a la creació del Seminari Conciliar de Tarragona, fundat el 1575. Aquest seminari és considerat com el primer d'Espanya, el qual, més tard (1577), es combinà amb la Universitat de Tarragona. El 1575 també fundà una casa de provació i noviciat de la Companyia de Jesús.[2] Creà també un canonicat penitenciari, fundà una residència de pares jesuïtes, un hospici per a pobres i dotà el d'orfes. Considerà que el costat interior del port de Tarragona era fàcilment atacable, així que decidí estendre les defenses afegint a les muralles romanes un baluard que prengué el seu nom.[5]

Celebrà un concili provicinial del 1572 al 1574.[2] Tingué com a bisbe auxiliar, amb el títol de bisbe de Marroc, a Joan Terès i Borrull.

El 1574, Tarragona passà un episodi d'escassetat d'aigua, així que intentà conduir una font des de Puigdelfí. Morí abans que pogués acabar aquest projecte, el 17 d'octubre de 1575.[3]

El 1577, les seves restes foren traslladades a un sepulcre entre les capelles de Sant Miquel i de les Onze Mil Verges de la Catedral de Tarragona.[3]

Llegat[modifica | modifica el codi]

A Trujillo construí, dotà i enriquí d'indulgències l'altar on es diposità el cadàver de la seva mare en l'església de San Martí, conegut com l’Altar de Gaeta.[1] Donà a la catedral de Tarragona, com a mínim, setze tapissos brodats en els tallers brussel·lesos del segle XVI.[6] En el seu testament deixà minuciosament regulades les rendes i el funcionament de la Universitat de Tarragona, la qual cosa impedí que, anys més tard, fos abolida pel rei Felip V d'Espanya.[2]

Publicà una obra titulada Instruccions, y advertiments molt útils necessaris per les persones ecclesiàstiques y principalment per als qui tenen cura d'ànimes, així de com s'han de haver en les persones, com ensenyar e instruir a sos parroquians en públic y en lo secret de la Penitencia (Barcelona, 1575). Aquesta obra fou publicada inicialment en italià, i a l'arribar a Tarragona la féu traduir al català. Anteriorment publicà a Roma, el 1568, les Constituzioni Sinodali della Chiesa di Salerno.[1]

Lope de Vega dedicà un epitafi a Cervantes a Epitaphios fúnebres a diversos sepulcros.[7]

El carrer del Cardenal Cervantes de Tarragona està dedicat a ell.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Tanmateix, en la Gran Enciclopèdia Catalana s'afirma que nasqué el 1512.

Referències[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Giovanni Andrea Mercurio
Bisbe
Arquebisbe de Messina
15611564
Succeït per:
Antonio Carcellaro
Precedit per:
Girolamo Seripando
Bisbe
Arquebisbe de Salern
1564 - 1568
Succeït per:
Marco Antonio Colonna
Precedit per:
Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia
Bisbe
Arquebisbe de Tarragona
1568 - 1575
Succeït per:
Antoni Agustí i Albanell
Precedit per:
Luigi Cornaro
Cardenal de l'Església Catòlica
Cardenal del títol de Sant Vital
1570
Succeït per:
Piedonato Cesi
Precedit per:
Girolamo da Correggio
Cardenal de l'Església Catòlica
Cardenal del títol de Sant Martí in Montibus
1570 - 1572
Succeït per:
Gabriele Paleotti
Precedit per:
Lorenzo Strozzi
Cardenal de l'Església Catòlica
Cardenal de títol de Santa Balbina
1572 - 1575
Succeït per:
Gaspar de Quiroga