Gaspard de la nuit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalGaspard de la nuit
Forma musicalsuite Modifica el valor a Wikidata
CompositorMaurice Ravel Modifica el valor a Wikidata
Creació1908 Modifica el valor a Wikidata
Movimentimpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Parts3 moviments Modifica el valor a Wikidata
Format perOndine (en) Tradueix
Le Gibet (en) Tradueix
Scarbo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena9 gener 1909 Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretRicard Viñes i Roda
Musicbrainz: ecccf74c-4bd0-402c-8b7d-e3a4dd47ae08 IMSLP: Gaspard_de_la_nuit_(Ravel,_Maurice) Allmusic: mc0002359403 Modifica el valor a Wikidata

Gaspard de la Nuit: Trois Poèmes pour Piano d'après Aloysius Bertrand (en francès, Tresorer[a] de la nit: tres poemes per a piano a partir d'Aloysius Bertrand) és una obra musical per a piano sol composta per Maurice Ravel l'any 1908.

Ricard Viñes va ser l'encarregat d'estrenar l'obra el 9 de gener de 1909 a París. Cadascun dels tres moviments que la conformen està basat en un poema d'Aloysius Bertrand de Gaspard de la nuit, Fantaisies à la manière de Rembrandt et de Callot, una recol·lecció de poemes en prosa publicada l'any 1842, on l'autor proporciona una visió pintoresca i fantàstica de l'edat mitjana. Ravel va musicar tres d'aquests poemes (Ondine, Le Gibet i Scarbo), que són els que componen aquest tríptic per a piano. L'elecció de l'autor reflecteix el seu estat d'ànim en aquella època, marcada per la mort imminent del seu pare, llavors molt malalt.

El manuscrit original de l'obra es troba al Harry Ransom Humanities Research Center de la Universitat de Texas a Austin. La interpretació de tota la peça requereix uns vint-i-cinc minuts.

Aquesta peça és molt coneguda a causa de la seva tremenda dificultat, causada, almenys en part, per la pretensió de Ravel de crear una obra encara més difícil que Islamey: fantasia oriental de Mili Balàkirev, especialment amb la tercera part, Scarbo. Per la seva increïble dificultat tècnica i la seva profunda estructura musical, Gaspard de la nuit és considerada com una de les peces més complicades del repertori per a piano. El mateix Ravel va afirmar: «Volia fer una caricatura del Romanticisme. Potser vaig donar el millor de mi.»[2]

Notes[modifica]

  1. ↑ El terme prové de la llengua persa, on el terme "Gizbar" feia referència a l'home encarregat del tresor reial, de tal manera que Gaspard de la nuit pot fer referència a aquell encarregat de vetllar per tot allò preciós, valuós, misteriós.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ Bruhn, Siglind. Images and Ideas in Modern French Piano Music: the Extra-musical Subtext in Piano Works by Ravel, Debussy, and Messiaen. 6. Stuyvesant, NY: Pendragon Press, 1997, p. xxviii. ISBN 0945193955. OCLC 37573693. 
  2. ↑ Ravel, Maurice. Ravel according to Ravel. compiled Vlado Perlemuter, Hélène Jourdan-Morhange; trans. Frances Tanner; ed. Harold Taylor. Londres: Kahn & Averill, 1988. ISBN 0900707941. OCLC 17983922. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gaspard_de_la_nuit&oldid=29951341»