Pierre Gassendi
 Retrat de Pierre Gassendi datat el 1637 per Claude Mellan (1598-1688) que es conserva al Ermitage. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 gener 1592  Champtercier |
| Mort | 24 octubre 1655 (63 anys) París |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat d'Ais de Provença Universitat d'Avinyó |
| Es coneix per | Materialisme, Atomisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | Filosofia, Matemàtiques, Astronomia |
| Organització | Universitat d'Ais de Provença Collège Royal (avui Collège de France |
| Professors | Philibert Fezaye (en)  |
| Alumnes | Jean Picard i François Bernier |
| Influències | |
| Influències en | |
Premis Un cràter de la Lluna porta el seu nom | |
Pierre Gassendi (Champtercier, França, 22 de juny de 1592 - París, 24 d'octubre de 1655),[1] va ser un filòsof, científic i matemàtic francès del segle xvii.
Vida[modifica]
Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó. El 1615 és ordenat sacerdot i anomenat canònic de la catedral de Dinha, ciutat a la que havia estudiat d'infant.
De 1616 a 1622 va ser professor de filosofia a la Universitat d'Ais de Provença, on va establir amistat amb Peiresc (del qui anys més tard escriuria una biografia)[2] i amb Joseph Gaultier de la Vallette.[3] Va haver d'abandonar el seu càrrec quan els jesuïtes van prendre el control de la Universitat, fent fora a tots els que no eren de l'orde.[4]
Entre 1625 i 1630 va estar viatjant constantment per la Provença, Grenoble, París i Holanda, fins que es va assentar definitivament a Ais de Provença (1634-1641) i després a París (1641-1648).[5] La mort del seu amic Peiresc, el va sumir en una profunda depressió, de la que no es va recuperar mai del tot, provocant-li un estat constant de mala salut.[6]
El 1645 fou nomenat professor al Collège Royal (l'actual Collège de France) de París. Això no obstant, aviat es va veure forçat a deixar les classes per la seva mala salut.[6] El 1648, en morir Mersenne, que l'havia recolzat en la seva controvèrsia amb Descartes, va tornar a la Provença, on semblava trobar-se millor.
El 1650 encara va participar en l'experiment del Puy de Dome, amb el que Blaise Pascal va demostrar la hipòtesi de Torricelli sobre la pressió atmosfèrica.[6]
És conegut per haver tractat de reconciliar l'atomisme d'Epicur amb el pensament cristià. Fou amic de Thomas Hobbes, entusiasta de Galileo Galilei, Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, alhora que adversari del cartesianisme[5] (va mantenir relació epistolar amb René Descartes, presentant-li les seves objeccions) i de l'aristotelisme escolàstic.
Obra[modifica]
Probablement el seu antiaristotelisme es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè el seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics), (Grenoble, 1624).[7] En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus pirrònic.
Més endavant, per substituir l'escepticisme extrem, va ressuscitar l'atomisme materialista d'Epicur i Lucreci.
Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica".
- Tychonis Brahei, equitis Dani, Astronomorum Coryphaei, vitae Accessit Nicolai Copernici, Georgii Peurbachii, & Joannis Regiomontani, Astronomorum celebrium, Vita. Hagae Comitum (la Haia), Adriaan Vlacq, 1655.
- Œuvres complètes (6 vol.) editades pel seu amic i hereu Henri Louis Habert de Montmor, 1658.
Referències[modifica]
- ↑ Asimov, Isaac. «Gassendi, Pierre». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 90. ISBN 8429270043.
- ↑ Joy, pàgina 27.
- ↑ Joy, pàgina 25.
- ↑ O'Connor i Robertson. The MacTutor History of Mathematics archive.
- ↑ 5,0 5,1 Hatch, pàgina 408.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Hatch, pàgina 409.
- ↑ Joy, pàgina 30.
Bibliografia[modifica]
- Bloch, O.R. «Gassendi critique de Descartes» (en (francès)). Revue Philosophique de la France et de l'Étranger. PUF, Num. 156, 1966, pàg. 217-236. ISSN: 0035-3833.
- Fisher, Saul. Gassendi the Atomist (en (anglès)). Brill, 2005. ISBN 9789004119963. OCLC 860001544.[Enllaç no actiu]
- Hatch, Robert Alan. «Gassendi, Pierre». A: Hockey, Thomas (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Nova York: Springer, 2007, p. 408-410. ISBN 978-0-387-30400-7.
- Joy, Linn Sumida. Gassendi the Atomist (en (anglès)). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-52239-0.
- Lolordo, Antonia. Pierre Gassendi and the Birth of Early Modern Philosophy (en (anglès)). Cambridge University Press, 2007. ISBN 978-1-1394-6085-9.
- Osler, Margaret J. «Pierre Gassendi». A: Nadler, Steven (ed.). A Companion to Early Modern Philosophy (en (anglès)). Oxford: Blackwell Publishers, 2002, p. 80-95. DOI 10.1002/9780470998847.ch6. ISBN 0-631-21800-9.
- Turner, A.J. «Pierre Gassendi Astronomer and Natural Philosopher» (en (anglès)). Interdisciplinary Science Reviews, Vol. 19, Num. 2, 1994, pàg. 135-139. DOI: 10.1179/isr.1994.19.2.135. ISSN: 0308-0188.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Gassendi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Fisher, Saul. «Pierre Gassendi» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy. 2005/2013.
- Rochot, Bernard Gassendi (Gassend), Pierre Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 22 febrer 2014 <http://www.encyclopedia.com>.
- Pierre Gassendi al The Galileo Project. Consultat 23 febrer 2014.